Les Guerres Carlins: Antecedents i Conseqüències

Història2,64 KB

Les Guerres Carlins



Antecedents

Mort de Ferran VII (1833), la Pragmàtica Sanció aboleix la Llei Sàl·lica: reina Isabel II amb M. Cristina de Borbó i dues Sicílies de regent. Carles Maria Isidre (germà de Ferran) s’hi oposa i no la reconeix com a reina. La regent expulsa Carles del país, però aquest tornarà pel País Basc i Navarra per encapçalar la I Guerra Carlina.

Divisió de la població en:

  • Isabelins: liberals, funcionaris, burgesos, membres de l'exèrcit i alguns eclesiàstics. Volen l'abolició de l'Antic Règim.
    • Localització: Castella, el sud i les illes.
    • Caps militars: Espartero i Espoz i Mina.
  • Carlins: ultra catòlics, patriòtics, absolutistes i defensors dels furs (Déu, pàtria i furs).
    • Localització: País Basc, Navarra, interior de Catalunya i el Maestrat.
    • Caps militars: Zumalacárregui, Maroto i Cabrera (“el tigre del Maestrazgo”).

Inici de la guerra

Carles organitza un exèrcit des d’Estella i rep suport d’Àustria, Prússia i Rússia. L’exèrcit isabelí rep suport de França, Anglaterra i Portugal.

Primera etapa de la guerra

Favorable als carlins.

  • Derrota carlina a la batalla de Mendaza.
  • L’exèrcit carlí obliga a recular els isabelins més enllà de la línia de l’Ebre.
  • Zumalacárregui mor en el setge de Bilbao.
  • Cabrera controla Aragó i Catalunya.

Segona etapa de la guerra

Dominis isabelí.

  • Isabelins s’imposen en la batalla de Luchana.
  • Divisió dels carlins: transaccionistes, partidaris d’acord amb liberals, i intransigents, partidaris de continuar la guerra.
  • Carles i Cabrera organitzen una expedició que arriba a les portes de Madrid. Fracàs. Carles s’exilia a França.
  • Convenio de Vergara: signat entre Espartero i Maroto, fi de la guerra.
  • Carlins accepten Isabel a canvi de ser introduïts en l’exèrcit.
  • No tots els carlins accepten la derrota: Cabrera continua lluitant en el Maestrat fins al 1840.

Consequències

Triomf del liberalisme, tot i que molt moderat, enfront del tradicionalisme. Manteniment de tropes innecessàries, gran despesa.

  • Segona Guerra Carlina (1846-1849): durant la majoria d’edat d’Isabel II.
  • L’Ortegada (1860): insurrecció carlina dirigida per Jaime Ortega y Olleta.
  • Tercera Guerra Carlina (1872-1876): comença durant el regnat d’Amadeu I de Savoia.

Descarregar

PDF Word HTML