Guia de l'Agricultura, Ramaderia i Indústria a Espanya

Geografia10,33 KB

Paisatges Agraris d'Espanya

Paisatge agrariAgriculturaRamaderiaEstructura agrària
AtlànticOcupa poca extensió. Es produeix blat de moro.Centrada en la cria de bestiar boví per produir llet.Minifundista.
MediterraniAgricultura intensiva de regadiu i de secà.Desenvolupament ramader a la rodalia de les grans àrees urbanes. Ramaderia bovina i porcina.Explotacions de grandària mitjana.
InteriorRotació de conreus de tipus biennal i triennal.Ramaderia intensiva i extensiva. De secà: ramaderia bovina.Terres molt parcel·lades amb una densa xarxa de camins, amb centre en pobles grans.
MuntanyaCondicionada pels factors físics. Esglaonament del sòl. Silvicultura.Ramaderia extensiva, bovina i ovina.Petites propietats d'àrees conreades en valls i al peu de les muntanyes.
CanariAgricultura destinada a les exportacions. Monocultius de tomàquet, patates i plàtans.Ramaderia cabruna i ovina de caire tradicional.Tipus de propietat variat, zones de subsistència.

El Sector Primari a Catalunya

Agricultura

A la façana marítima (costa) es porta a terme una agricultura intensiva que té una productivitat molt elevada. A les terres litorals i prelitorals de secà i a les terres de l'interior es conreen cereals, oliveres i vinya.

Ramaderia

Catalunya és una de les regions ramaderes principals. El sector porcí és el més important, seguit del boví. La ramaderia està bàsicament estabulada i s'explota molt intensivament a les granges.

Pesca

La demanda és important, però el Mediterrani es troba empobrit. Per això, pren importància la importació massiva i l'aqüicultura, que té molt de futur a Catalunya (pesca controlada).

Glossari de Termes Clau

Agricultura, Ramaderia i Pesca

Aigües jurisdiccionals / territorials
Franja marítima costanera que envolta el litoral d’un país, i sobre la qual un estat exerceix la seva jurisdicció, és a dir, exerceix la sobirania com si fos part del territori. Comprèn una franja de 200 milles (370 km) mar endins.
Agricultura intensiva
És l’agricultura que procura obtenir el més gran nombre possible de collites a l’any i es practica en parcel·les de terreny petites. N’és un exemple el conreu de l’arròs al sud-est asiàtic.
Agricultura extensiva
És l’agricultura que té com a objectiu obtenir grans quantitats de productes a un preu molt baix, es practica en grans extensions de terreny, però mai es cultiva tota la superfície possible.
Agricultura alternativa (ecològica o biològica)
Tipus d’agricultura que pretén prescindir de tota classe d’adobs químics, herbicides i pesticides i intenta obtenir productes d’elevat valor nutritiu i evitar la contaminació dels sòls. Pretén realitzar l’activitat agrària amb mitjans totalment naturals.
Aqüicultura
És un sistema de cria i engreix de plantes i d’animals aquàtics que es realitza en instal·lacions especials, anomenades piscifactories, o bé en granges situades en el medi natural. Es practica en aigües dolces i en aigües marines. A partir de la dècada dels 1990 aquesta pràctica ha constituït el subministrador de peix que ha tingut el creixement més ràpid arreu del món.
Caladors
Lloc del mar on els pescadors calen les xarxes per la seva riquesa pesquera. El potencial i qualitat dels caladors depèn de molts factors: clima aquàtic, salinitat, condicions del relleu marí, etc.
Conreus transgènics
Conreus realitzats amb llavors modificades genèticament en laboratori per fer-los més resistents a les plagues, a les condicions ambientals adverses, o per fer-los més atractius.
Monocultiu (monoconreu)
Sistema de cultiu que dedica totes les parcel·les d’una explotació agrària o totes les explotacions d’una regió a un únic cultiu.
Purins
Producte líquid format per la barreja de defecacions sòlides i líquides i per restes diverses que s’origina a les granges. Presenta un contingut d’aigua superior al 85% del pes.
Població activa agrària
Població que treballa en l’agricultura, la ramaderia o l’explotació forestal, juntament amb la que vol treballar en aquest sector, encara que no hagi treballat mai o sigui a l’atur.
Policultiu (policonreu)
Explotació agrària o regió que es dedica al cultiu de diferents productes. La diversificació dificulta la mecanització.
Ramaderia estabulada
Tipus de ramaderia intensiva en què els animals es crien en estables o granges i s’alimenten amb pinso. Una característica és la concentració de molts exemplars en un espai reduït.
Ramaderia extensiva
Ramaderia practicada pel sistema de pastura, amb un ramat no estabulat, obtenint una baixa productivitat.
Ramaderia intensiva
Ramaderia practicada a través de l’estabulació, de la utilització de pinsos compostos i de l’establiment de granges que permeten obtenir una alta productivitat.
Silvicultura
És la ciència, la tècnica i l'art de gestionar les masses forestals. La silvicultura té el paper d'ajudar a evolucionar els boscos aprofitant els factors ecològics, segons els principis de l'ecologia forestal, i les potencialitats naturals a fi d'optimitzar de manera duradora els productes i els serveis segons les necessitats humanes.

Indústria i Economia

Bombolla immobiliària
Grau molt alt d'endeutament hipotecari basat en l'expectativa de revalorització dels immobles (l'expectativa sense certesa ha resultat ser fràgil com una bombolla d'aire).
Desindustrialització
És la desaparició de bona part del teixit industrial d'un territori.
Deslocalització
Moviment que fan algunes empreses i que consisteix a traslladar alguna de les seves indústries a països on els costos laborals són inferiors.
Empresa multiplanta
Empreses que divideixen la producció en diversos establiments, de vegades situats a diferents països, els quals s'especialitzen en la fabricació d'alguns components o models específics.
Indústries de béns de producció
Indústries que elaboren productes que no es consumeixen directament sinó que són productes semielaborats, que serveixen com a matèria primera d'altres indústries. Poden anomenar-se també indústries pesants.
Indústries de béns de consum
Indústries que produeixen articles que van destinats directament al mercat i als consumidors, com, per exemple, la de l'alimentació o la del calçat. S'anomenen també indústries lleugeres.
Inversions en R+D+I
Índex que mesura la inversió en Recerca, Desenvolupament i Innovació en relació amb el Producte Interior Brut (PIB).
NPI (Nous Països Industrialitzats)
Acrònim per a Nous Països Industrialitzats.
OPEP (Organització de Països Exportadors de Petroli)
Acrònim per a l'Organització de Països Exportadors de Petroli.
Pols de desenvolupament
Zones que tenen incentius econòmics per atreure les empreses industrials.
Patent
La propietat industrial és un conjunt de drets que pot posseir una persona física o jurídica sobre una invenció (patent, model d'utilitat, etc.), un disseny industrial o un signe distintiu (marca o nom comercial).
Política d'autarquia
Consisteix en l'autoproveïment i en la reducció al mínim dels intercanvis amb l'exterior.
Parcs tecnològics
Polígon industrial on es concentren empreses que treballen en tecnologia avançada.
PIME (Petita i Mitjana Empresa)
És una categoria empresarial que engloba les microempreses, les petites i les mitjanes empreses. Ocupen menys de 250 persones i tenen un volum de negoci anual que no supera els 50 milions d'euros, o el seu balanç general no supera els 43 milions d'euros anuals.
Reconversió industrial
És el tractament de xoc a curt termini d'indústries que estan en crisi amb la finalitat de reduir despeses i augmentar la competitivitat.
Sector industrial madur
Presenten una tecnificació baixa i una demanda escassa. Els productes minerals no metàl·lics i metàl·lics (excepte la maquinària), així com la metal·lúrgia, han sofert problemes de reconversió, però mantenen un important pes industrial, sobretot a Astúries i al País Basc. La branca alimentària ha reduït el seu pes en els últims deu anys, però el seu volum de negoci continua sent important. La indústria tèxtil es troba en clar retrocés.
Sectors industrials dinàmics
Tenen una gran demanda, presenten una productivitat considerable i utilitzen tecnologia intermèdia o alta. Formen part d'aquests sectors la indústria de l'automòbil i la química.
Sectors industrials punta
Presenta una forta dependència de l'exterior a causa de l'endarreriment de les inversions en R+D+I. Per aquesta raó, el seu pes a Espanya és inferior al d'altres països.
Spin-off i Startup
Les spin-off es diferencien de les startup perquè les primeres són projectes nascuts com a extensió d'un altre anterior, mentre que les segones no es creen en el si de cap altra institució. Com a exemple de spin-off d'èxit hi ha Argon Pharma. Com a exemple de startup d'èxit hi ha Twitter, Facebook i Google.
ZUR (Zones d'Urgent Reindustrialització)
Són les Zones d'Urgent Reindustrialització.

Descarregar

PDF Word HTML