Guia bàsica de fonètica i ortografia catalana

Resum

Document que introdueix els conceptes bàsics de fonètica i ortografia catalanes: la diferència entre sons i grafies, els dígrafs, les vocals fortes i dèbils, el hiat i el diftong. També repassa l'accentuació i l'ús de la dièresi, amb exemples i excepcions per als casos més habituals.

Punts clau

La fonètica estudia els sons (fonemes) i l'ortografia estudia com s'escriuen (grafies).
Les vocals fortes són a, e, o; les dèbils són u, i.
Hiat: dues vocals fortes seguides (pa-e-lla) o dèbil + forta (in-dús-tri-a); diftong: dues vocals dèbils juntes (niu).
Els dígrafs són dues lletres que reprodueixen un sol so; LL, NY, IG, QU i GU no se separen.
La dièresi s'escriu en els grups gue, gui, que, qui quan la u ha de sonar, i en el hiat quan la vocal dèbil no pot dur accent (veïna, taüt).
Les excepcions d'accentuació inclouen arròs, però, què, perquè, açò, això i allò.

Posa't a prova

Fonètica i ortografia: conceptes bàsics

Fonètica: Part de la gramàtica que estudia com es reprodueixen els fonemes (els sons).
Ortografia: Part de la gramàtica que estudia com s'escriuen aquests fonemes (les lletres o grafies).

Consideracions sobre l'alfabet

Certes lletres no apareixen en l'alfabet català o tenen un tractament especial:

<h>: No apareix a l'alfabet perquè s'escriu <x> (en certs contextos).
<ll>: No és una lletra, sinó un dígraf.
<ñ>: En valencià/català s'escriu <ny>.
<rr>, <ss>: Són dígrafs.

Vocals i combinacions

Vocals fortes: a, e, o.
Vocals dèbils: u, i.

Hiat vs. Diftong

Hiat (Forta + Forta): Ex: pa-e-lla.
Diftong (Dèbil + Dèbil): Ex: niu.
Excepcions (Dèbil + Dèbil): Paraules com ruïna, diürn, suís, paraules acabades en -itat (continuïtat, fluïdesa) i els verbs de la tercera conjugació acabats en -UIR (traduir, seduir).
Hiat (Dèbil + Forta): Ex: in-dús-tri-a. Excepcions: qua, que, quo, gua, gue, guo.
Forta + Dèbil: Pot ser diftong o hiat (ex: boina, veïna).

Dígrafs

Són dues lletres que reprodueixen un únic so.

Dígrafs que se separen: TZ, SS, RR, TJ, TG, TX.
Dígrafs que no se separen: LL, NY, IG, QU, GU.

Accentuació

<à>: Sempre oberta.
<í, ú>: Sempre tancades.
<è, ò> vs <é, ó>: Tancades en gran part de les paraules agudes (café, camió). Excepcions: arròs, però, què, perquè, açò, això, allò. Seran obertes (è, ò) en gran part de planes i esdrúixoles.

La dièresi

S'ha de posar dièresi en dues ocasions:

En els grups (gue, gui, que, qui): Perquè sone la <u>. Exemples: pingüí, aigües, pasqües, obliquitat.
En el hiat: Quan la vocal dèbil està en segon lloc i no es pot accentuar. Exemples: veïna, taüt.

Excepcions de la dièresi

No porten dièresi algunes paraules acabades en -isme o -ista (ex: egoisme).
No porten dièresi algunes paraules que procedeixen del llatí acabades en -us, -um (ex: pòdium, màrius).
No porten dièresi els futurs, condicionals, infinitius ni gerundis dels verbs de la tercera conjugació -uir.

Preguntes freqüents

Quina és la diferència entre fonètica i ortografia?

La fonètica estudia com es reprodueixen els sons (fonemes), mentre que l'ortografia estudia com s'escriuen aquests sons amb lletres o grafies.

Quan es posa dièresi en català?

Es posa en els grups gue, gui, que, qui perquè soni la u, com a pingüí o aigües, i en el hiat quan la vocal dèbil està en segon lloc i no pot dur accent, com a veïna o taüt.

Què són els dígrafs?

Són dues lletres que representen un únic so. Alguns se separen, com TZ, SS, RR, TJ, TG i TX, i d'altres no, com LL, NY, IG, QU i GU.