Guia bàsica sobre nutrició, cèl·lules i biologia vegetal
Nutrició
Conjunt de processos pels quals els éssers vius obtenen o intercanvien matèria i energia amb el medi ambient.
Organització dels éssers vius
- Organismes sense òrgans: Fongs, algues, porífers.
- Amb òrgans: Plantes cormòfites i alguns invertebrats (cucs).
- Unicel·lulars: Estan constituïts per una única cèl·lula que fa totes les funcions vitals.
- Colònies: Agrupacions d'organismes unicel·lulars en què cada un exerceix totes les funcions vitals d'un ésser viu independent.
Teoria cel·lular
- Tots els éssers vius estan formats per cèl·lules.
- La cèl·lula és la unitat elemental dels éssers vius, la qual duu a terme totes les funcions vitals.
- Totes les cèl·lules es formen a través de divisions d'altres cèl·lules que existiren anteriorment.
L'ADN
Substància que controla totes les activitats cel·lulars. Depenent de com es disposa l'ADN, es distingeixen en dos tipus:
Cèl·lules procariotes
Sacs menuts amb l'ADN en el citoplasma i uns orgànuls (ribosomes). Per fora de la membrana plasmàtica tenen un altre embolcall anomenat paret cel·lular. Algunes tenen flagels per a desplaçar-se. Són característiques dels mòneres (bacteris).
Cèl·lules eucariotes
L'ADN està a l'interior d'un compartiment, el nucli, que presenta un doble embolcall anomenat membrana nuclear. Són característiques dels protists, els fongs, les plantes i els animals.
Nutrició autòtrofa
Consisteix en la fabricació de nutrients a partir de substàncies inorgàniques; requereix energia, la qual obtenen del sol.
Estructura i teixits vegetals
- Tija: Sosté les branques, les fulles i els fruits.
- Meristemes: Les seues cèl·lules presenten una capacitat permanent per a dividir-se i per a especialitzar-se en altres teixits. La seua activitat permet que les tiges i les arrels cresquen en longitud i en grossor.
- L'epidermis dels pèls absorbents: Es troben en la zona pilífera de l'arrel. Tenen cèl·lules allargades que absorbeixen les substàncies minerals i l'aigua necessària per a fer la fotosíntesi; també incorporen oxigen i expulsen residus.
- L'epidermis del revés de les fulles: En aquesta zona es troben uns porus anomenats estomes, que poden obrir-se i tancar-se, i permeten que es produïsca l'intercanvi de gasos amb el medi.