Guia bàsica sobre nutrició, cèl·lules i biologia vegetal

Biologia2,8 KB

Nutrició

Conjunt de processos pels quals els éssers vius obtenen o intercanvien matèria i energia amb el medi ambient.

Organització dels éssers vius

  • Organismes sense òrgans: Fongs, algues, porífers.
  • Amb òrgans: Plantes cormòfites i alguns invertebrats (cucs).
  • Unicel·lulars: Estan constituïts per una única cèl·lula que fa totes les funcions vitals.
  • Colònies: Agrupacions d'organismes unicel·lulars en què cada un exerceix totes les funcions vitals d'un ésser viu independent.

Teoria cel·lular

  • Tots els éssers vius estan formats per cèl·lules.
  • La cèl·lula és la unitat elemental dels éssers vius, la qual duu a terme totes les funcions vitals.
  • Totes les cèl·lules es formen a través de divisions d'altres cèl·lules que existiren anteriorment.

L'ADN

Substància que controla totes les activitats cel·lulars. Depenent de com es disposa l'ADN, es distingeixen en dos tipus:

Cèl·lules procariotes

Sacs menuts amb l'ADN en el citoplasma i uns orgànuls (ribosomes). Per fora de la membrana plasmàtica tenen un altre embolcall anomenat paret cel·lular. Algunes tenen flagels per a desplaçar-se. Són característiques dels mòneres (bacteris).

Cèl·lules eucariotes

L'ADN està a l'interior d'un compartiment, el nucli, que presenta un doble embolcall anomenat membrana nuclear. Són característiques dels protists, els fongs, les plantes i els animals.

Nutrició autòtrofa

Consisteix en la fabricació de nutrients a partir de substàncies inorgàniques; requereix energia, la qual obtenen del sol.

Estructura i teixits vegetals

  • Tija: Sosté les branques, les fulles i els fruits.
  • Meristemes: Les seues cèl·lules presenten una capacitat permanent per a dividir-se i per a especialitzar-se en altres teixits. La seua activitat permet que les tiges i les arrels cresquen en longitud i en grossor.
  • L'epidermis dels pèls absorbents: Es troben en la zona pilífera de l'arrel. Tenen cèl·lules allargades que absorbeixen les substàncies minerals i l'aigua necessària per a fer la fotosíntesi; també incorporen oxigen i expulsen residus.
  • L'epidermis del revés de les fulles: En aquesta zona es troben uns porus anomenats estomes, que poden obrir-se i tancar-se, i permeten que es produïsca l'intercanvi de gasos amb el medi.

Descarregar

PDF Word HTML