Guia Completa: Arrencada Cisco, Protocols i Tipus d'Enrutament

Procés d'Arrencada d'un Encaminador Cisco

El procés d'arrencada d'un encaminador Cisco comença amb la localització i càrrega de l'arxiu de la imatge IOS (Internetwork Operating System) a la RAM per a la seva execució. Si la imatge es carrega des de la memòria Flash a la RAM, haurà de ser descomprimida prèviament, ja que els arxius es guarden comprimits a la memòria Flash per estalviar espai. Un cop descomprimit a la RAM, l'arxiu IOS s'inicia.

L'ordre show flash permet visualitzar el contingut de la memòria Flash, incloent-hi els noms i les mides de les imatges IOS.

Una vegada que l'IOS ha estat carregat i iniciat, el router s'ha de configurar per poder ser utilitzat. Si hi ha una configuració prèvia guardada a la NVRAM (Non-Volatile RAM), aquesta serà executada. En cas que no hi hagi cap configuració a la NVRAM, el router iniciarà el procés d'instal·lació automàtica. Aquest procés intenta descarregar una configuració d'un servidor TFTP (Trivial File Transfer Protocol) o, alternativament, entrarà en la utilitat SETUP (o configuració inicial).

Diferències i Semblances entre Startup-config i Running-config

La configuració d'un dispositiu Cisco es gestiona principalment a través de dos arxius:

• El startup-config: Aquest arxiu conté la configuració desada que s'ubica a la NVRAM. Representa la configuració que el router carregarà en el pròxim reinici.
• El running-config: Aquest arxiu mostra el contingut de la configuració que s'està executant actualment a la RAM. Inclou qualsevol canvi que s'hagi realitzat des de l'últim reinici o des que es va carregar el startup-config. També pot mostrar la configuració per a una interfície específica o informació de classe del mapa.

La principal diferència rau en la seva ubicació i persistència: el startup-config és persistent i es guarda a la NVRAM, mentre que el running-config és volàtil i resideix a la RAM, reflectint l'estat actual del dispositiu.

Protocols d'Encaminament: Vector Distància vs. Link State

Els protocols d'encaminament es classifiquen principalment en dues categories:

Encaminament per Vector Distància

• Cada router envia informació només als seus veïns directes, però aquesta informació és sobre tota la xarxa.
• No permet conèixer la topologia completa de la xarxa.
• Es transmeten vectors d'una grandària proporcional al nombre de nodes.
• Només guarda les distàncies (mètriques) a la resta de nodes.
• No s'adapta tan bé als canvis en la xarxa com els protocols d'estat d'enllaç.
• És molt més senzill d'implementar que els protocols d'estat d'enllaç, cosa que en ocasions pot resultar força útil.

Encaminament per Link State (Estat d'Enllaç)

• Cada router envia informació a tots els nodes de la xarxa, però la seva informació és relativa només als seus veïns directes.
• Permet construir un mapa complet de la topologia de la xarxa.
• El trànsit de la xarxa (actualitzacions) sempre és el mateix, sense dependre de la grandària de la xarxa.
• S'ha d'emmagatzemar la topologia completa de la xarxa.
• S'adapta millor als canvis en la xarxa.
• És més complex d'implementar que els protocols de vector distància.

Diferències entre Protocols d'Encaminament Específics

OSPF (Open Shortest Path First) vs. RIP (Routing Information Protocol)

A continuació, es detallen les característiques i diferències entre OSPF i RIP:

OSPF (Open Shortest Path First)

• Especificat als RFC 1131 i RFC 1247.
• Es basa en la filosofia d'estat d'enllaç.
• Utilitza el concepte de cost per a determinar la mètrica.
• Dissenyat per a ser usat en un únic sistema autònom (AS).

RIP (Routing Information Protocol)

• Especificat al RFC 1058.
• Es basa en la filosofia de vector distància.
• Utilitza com a mètrica el concepte de salt (hop).
• El nombre màxim de salts permesos és 15.
• S'actualitza cada 30 segons.

OSPF vs. IS-IS (Intermediate System to Intermediate System)

Les principals diferències entre OSPF i IS-IS són:

• Mentre que IS-IS opera a la part superior de la capa 2 (enllaç de dades), OSPF opera a la capa 3 (xarxa).
• IS-IS és un protocol de capa 3 amb el seu propi paquet de capa 3, mentre que OSPF utilitza paquets IP.
• La fragmentació és responsabilitat d'IS-IS; no obstant això, en OSPF, la fragmentació és responsabilitat d'IP.

Enrutament Dinàmic i Estàtic

Enrutament Dinàmic

L'enrutament dinàmic permet als routers aprendre rutes automàticament.

Avantatges

• Actualització automàtica als canvis de topologia.
• Escalabilitat: Facilitat de configuració de xarxes extenses.

Inconvenients

• Requereix coneixements avançats d'administració.
• Menys seguretat en comparació amb l'enrutament estàtic.
• Utilització de més recursos (CPU, memòria, ample de banda).

Enrutament Estàtic

L'enrutament estàtic implica la configuració manual de les rutes.

Avantatges

• No requereix gaires coneixements administratius per a xarxes petites.
• Més segur, ja que les rutes no s'anuncien automàticament.
• No requereix tants recursos del router.

Inconvenients

• No s'adapta als canvis de topologia de manera automàtica.
• Poc escalable per a xarxes grans o complexes.