Guia completa sobre components electrònics

Components Electrònics

Resistors

Els resistors variables, o potenciòmetres, s'ajusten manualment per obtenir el valor de resistència desitjat. Serveixen, per exemple, per variar el volum d'un aparell de música, la intensitat de la llum d'una bombeta o la velocitat d'un motor.

Resistors no lineals

Els resistors lineals tenen un valor fix de resistència. També existeixen resistors no lineals, la resistència dels quals pot variar per efectes externs com la lluminositat o la temperatura. Són molt útils per fabricar sensors que detectin variacions en l'ambient i transmetin un efecte determinat al circuit.

Condensadors

Emmagatzemen temporalment càrregues elèctriques sobre una petita superfície. Estan formats per dues plaques metàl·liques paral·leles (armadures) separades per un material aïllant (dielèctric). La capacitat d'emmagatzematge d'un condensador és la relació entre la càrrega elèctrica que rep i la diferència de potencial entre les dues armadures. Es mesura en farads (F). Existeix un valor màxim de tensió que pot suportar sense fer-se malbé (tensió de treball).

Bobines

Les bobines o inductàncies són dispositius formats per un conductor elèctric enrotllat al voltant d'un nucli de material magnètic o aire. La seva funció és crear un camp magnètic al seu voltant quan el corrent hi circula. El valor de la inductància s'expressa en henrys (H).

Components actius

Materials semiconductors

Els sòlids tenen estructura cristal·lina. En els materials conductors, els electrons de cada àtom poden circular lliurement per l'estructura. En els aïllants, els electrons estan lligats per l'enllaç entre cada àtom. Els semiconductors són originalment materials aïllants, però gràcies a les impureses o dopants es generen càrregues lliures dins del cristall:

• Semiconductor de tipus n: dopat per generar càrregues negatives (electrons lliures).
• Semiconductor de tipus p: dopat per generar càrregues positives (forats).

Díodes

Unint dos semiconductors (tipus n i p) obtenim un díode. La zona p és l'ànode i la n és el càtode. El díode funciona com una porta que només deixa passar el corrent en una direcció.

• Polarització inversa: connectem el born positiu de la pila a l'ànode i el negatiu al càtode. El corrent no podrà circular. El díode suporta una tensió inversa màxima.
• Polarització directa: connectem el born positiu de la pila al càtode i el negatiu a l'ànode. El díode permet el pas de corrent. Si superem la intensitat de màxim corrent directe, el díode es farà malbé.

Dispositius optoelectrònics

Els dispositius optoelectrònics són díodes que interactuen amb efectes lluminosos.

• LED: emeten una ona electromagnètica (llum). S'utilitzen com a senyals lluminosos i en displays.
• Fotodíodes: només deixen circular el corrent quan reben radiació lluminosa. S'utilitzen en automatismes com a sensors (cèl·lules fotoelèctriques).
• Optoacobladors: combinen un díode LED (emissor) i un fotodíode (receptor) per a la comunicació òptica a distància.

Transistors

Els transistors estan formats per tres fases de semiconductors: les dues dels extrems del mateix tipus i la del mig, diferent (PNP o NPN). Té tres terminals:

• Base: fase del mig.
• Emissor: un extrem.
• Col·lector: l'altre extrem.