Guia Completa de Conceptes Lingüístics, Literaris i Periodístics
Conceptes Lingüístics: Dièresi, Hiat i Diftong
La dièresi s'utilitza per indicar que una 'i' o una 'u' formen hiat amb una altra vocal, és a dir, que formen part de síl·labes separades i que, per tant, no hi ha diftong. A continuació, es presenten alguns exemples:
- La paraula veïna porta dièresi perquè les vocals 'e-i' es pronuncien en hiat, mentre que feina no en porta perquè les mateixes vocals 'e-i' es pronuncien en diftong.
- El nom Raül porta dièresi perquè les vocals 'a-u' es pronuncien en hiat, mentre que Pau no en porta perquè les mateixes vocals 'a-u' es pronuncien en diftong.
L'Amor en la Literatura Catalana
Una visió idealista de l'amor: Els trobadors
La primera gran manifestació literària en una llengua romànica és la poesia dels trobadors, una lírica en llengua occitana que té la seva època clàssica en els segles XII i XIII. D'Occitània es va estendre per Itàlia i per Catalunya. La temàtica fonamental dels trobadors és l'amor cortès, que constitueix un ideal de relació amorosa.
Les cançons tracten del sentiment amorós que expressa el trobador (hom) envers la dama, una dona casada, anomenada senyora (midons) i amagada darrere d'un mot en clau (senhal), sempre sota la mirada atenta dels altres cortesans que alerten el seu marit (gilós). El trobador intenta acostar-se a la dama i, malgrat les dificultats de la seva empresa, manté sempre actituds corteses, és a dir, educades i fins i tot refinades.
La composició de Guillem de Berguedà és una mostra d'aquest model de poesia amorosa regulat amb tanta precisió i on cada personatge juga un paper predeterminat. Dins d'aquesta visió idealitzada de la relació amorosa, cada trobador crea un estil personal.
Una visió realista de l'amor: Poesia contemporània
La poesia contemporània no parteix d'un model únic de relació amorosa, sinó que es basa en la llibertat creativa de cada autor per expressar la seva pròpia experiència. Per això, és impossible fer una descripció detallada del tractament de l'amor en la poesia contemporània. Ens hem de limitar a observar algunes tendències compartides per la majoria d'autors del segle XX:
- La visió que es té de l'amor és més realista.
- La dona i l'home assoleixen la igualtat en el llenguatge poètic.
El Gènere Periodístic: L'Entrevista
L'entrevista és un gènere periodístic amb forma de conversa entre dos interlocutors: el periodista, que planteja una sèrie preparada de preguntes, i l'entrevistat, que les respon. En els mitjans de comunicació orals, l'entrevista és transmesa tal com es produeix. En canvi, en els mitjans escrits es fa una transcripció de les paraules de l'entrevistat, i això comporta resumir o fer un extracte de les idees expressades i, en general, perdre els matisos que aporta l'expressivitat de la llengua oral.
Estructura de l'entrevista
Les entrevistes solen tenir una estructura com la següent:
- Titular. Com a titular s'acostuma a recollir una afirmació de l'entrevistat que el periodista considera important o, si més no, atractiva. El titular pot anar complementat per un avanttítol o per un subtítol que informen que es tracta d'una entrevista o que afegeixen alguna dada sobre la personalitat o l'activitat actual de la persona entrevistada.
- Entrada. Nom, edat, dedicació, circumstàncies actuals...
- Cos de l'entrevista. És la sèrie de preguntes i respostes.
Tipus d'entrevista
Entrevista informativa o de declaracions
És una entrevista objectiva en què el periodista es limita a exposar el diàleg amb l'entrevistat, sense comentaris ni descripcions interpretatives. Recull idees i opinions de la persona entrevistada a propòsit de la seva activitat professional, social, política, artística, etc., relacionades amb l'actualitat. La intenció és informar el públic del que pensa l'entrevistat.
Entrevista de personalitat
Aborda en profunditat la biografia, les activitats, les opinions i el tarannà de la persona entrevistada. Tot el text se centra en aquest personatge, encara que, sovint, s'hi incorporen els comentaris del periodista, les seves valoracions subjectives de la manera de ser i de fer del seu interlocutor. L'entrevista de personalitat tendeix a ser més extensa que l'entrevista informativa.