Guia Completa del Panteó de Roma: Anàlisi i Significat
- Nom
- Panteó de Roma
- Autor
- Desconegut
- Cronologia
- 118-128 d.C.
- Tipologia
- Temple
- Materials
- Formigó, marbre, maó, granit, fusta
- Estil
- Romà Imperial
- Sistema constructiu
- Arquitravat i voltat
Context Històric del Panteó de Roma
La construcció del Panteó s’atribueix a Marc Vipsani Agripa, un general i polític romà, que es va convertir en la mà dreta d’August. L’any 80 d.C. un incendi va destruir el temple original, que fou restaurat per Domicià i posteriorment reconstruït per Adrià. L’arquitecte de la seva reconstrucció segurament va ser Apol·lodor de Damasc. Els romans donaven molta més importància a l’espai interior que a l’exterior (sovint decorat amb materials més modestos).
Anàlisi Formal i Arquitectònica del Panteó
El Panteó és un temple octàstil, amb un gran pòrtic de vuit columnes corínties, fetes d’una sola peça de granit, i dues fileres més de columnes que formen tres naus. Aquestes columnes sostenen l’entaulament, que està format per un arquitrau llis i un fris amb una inscripció d’Agripa; tot el conjunt està coronat per un frontó triangular.
L’edifici consta de dues parts principals: un gran pòrtic que dona pas a una cel·la de forma circular. La transició entre aquestes dues parts es fa mitjançant un gran cub anomenat Pròpylon.
Interior del Pòrtic i la Cel·la Circular
L’interior del pòrtic es divideix en tres naus. La part central, més àmplia, condueix a la porta d’accés a la cel·la, ja que està flanquejada per tres nínxols laterals destinats a allotjar grans estàtues. Però la part més important i espectacular del Panteó és la cel·la circular, coberta per una grandiosa cúpula de mitja esfera.
Elements de Suport de la Cúpula
El primer element de suport és el tambor, que consisteix en un cilindre de tres pisos sobre el qual s’aguanta la cúpula. A més, el mur del tambor combina el formigó amb tres sèries superposades d’arcs construïts amb maons.
Aquests arcs actuen com a contraforts interns que distribueixen el pes de la cúpula i el concentren en els vuit grans pilars repartits per la planta circular. La semiesfera de la cúpula està feta de formigó barrejat amb pedra volcànica. A més, el gruix del mur de la cúpula passa dels 6 metres de la base a 1,4 metres al cim. A l’interior de la cúpula, els cassetons es van fent cada vegada més petits a mesura que ascendeixen. Finalment, la cúpula és rematada per un discret àtic i un òcul de 9 metres de diàmetre que il·luminava i ventilava el recinte.
Elements Suportats
Entre els elements suportats destaquen el sostre del pòrtic i, sobretot, la imponent cúpula.
Entorn i Integració Urbanística
Originàriament, el Panteó havia d’estar envoltat d’una plaça porticada, però mai es va arribar a fer. Actualment, el temple està situat al centre de Roma i està perfectament integrat dins l’entorn urbà.
Anàlisi Conceptual i Simbolisme del Panteó
El Panteó és un temple dedicat a tots els déus romans (Pan-theon significa "de tots els déus"), sent una síntesi entre el cel i la terra. A l’interior hi havia set absis on es col·locaven les set divinitats celestes i una gran cúpula que simbolitzava la volta celeste que cobria la terra. Finalment, en el pòrtic hi havia les estàtues d’August i Agripa com a protectors de l’edifici.
Funció del Panteó
La funció principal del Panteó era religiosa, ja que era un temple. No obstant això, també va servir com a tribunal públic, adquirint així una funció utilitària.
Models i Influències del Panteó
El Panteó es va inspirar en els Tholos grecs. A més, l’arc, la volta i la cúpula són innovacions dels mesopotàmics i dels etruscs. La seva influència ha estat enorme, especialment durant el Renaixement (com es pot veure a la cúpula de Santa Maria del Fiore de Brunelleschi) i durant el Barroc (per exemple, a la Basílica de Sant Pere del Vaticà, amb la participació de Miquel Àngel).