Guia Completa del Sistema Immunitari: Funció, Cèl·lules i Malalties
Especificitat de la Resposta Immunitària
La resposta immunitària es caracteritza per la seva especificitat. Els limfòcits B maduren a la medul·la òssia i als òrgans limfoides, on les immunoglobulines (Ig) actuen com a receptors de membrana. Es produeix una selecció de les cèl·lules que millor s'uneixen a l'antigen, la qual cosa condueix a una major proliferació i divisió cel·lular, generant així la memòria immunitària.
Complex Principal d'Histocompatibilitat (MHC)
MHC Classe I
Present a gairebé totes les cèl·lules. Quan les cèl·lules estan infectades per virus, presenten fragments virals a la seva superfície mitjançant el MHC Classe I, permetent que les cèl·lules immunitàries les reconeguin i les eliminin.
MHC Classe II
Es troba principalment en macròfags i limfòcits B, que són cèl·lules presentadores d'antigen.
Cèl·lules del Sistema Immunitari
Cèl·lules Polimorfonuclears (Granulòcits)
Neutròfils
Són els més abundants a la sang. Funció: fagocitosi.
Eosinòfils
Circulen per la sang. Posseeixen un nucli multilobulat i grànuls citoplasmàtics. Funció: alliberament d'histaminasa (redueix la inflamació).
Basòfils
Circulen per la sang. Funció: alliberament d'histamina (augmenta la inflamació).
Mastòcits
Estan fixos als teixits. Funció: alliberament d'histamina (augmenta la inflamació).
Cèl·lules Mononuclears (Agranulòcits)
Monòcits
Circulen per la sang. Funció: fagocitosi.
Macròfags
Es troben als teixits. Funció: fagocitosi.
Limfòcits B
Funció: síntesi d'immunoglobulines (Ig). Actuen com a cèl·lules presentadores d'antigen (CPA) amb el complex MHC Classe II.
Limfòcits T
Funció: estimular o inhibir la resposta immunitària, reconeixent antígens presentats per MHC Classe II. Regulen la resposta immunitària.
Cèl·lules Plasmàtiques
Reconeixen específicament l'antigen (Ag) i secreten anticossos (Ac) específics.
Hematopoesi: Origen i Maduració Cel·lular
Totes les cèl·lules que formen part de la sang s'originen al fetge durant l'etapa fetal. Durant tota la vida, es desenvolupen a la medul·la òssia.
Òrgans Limfoides
Òrgans Limfoides Primaris
- Medul·la òssia
Òrgans Limfoides Secundaris
- Plaques de Peyer (intestí)
- Melsa
- Ganglis limfàtics
- Vasos limfàtics
Funció: circulació de cèl·lules immunitàries i maduració dels limfòcits B un cop hi ha contacte amb l'antigen (Ag).
Immunització: Tipus i Mecanismes
Immunització Passiva
Protecció temporal contra la infecció mitjançant el subministrament directe d'anticossos (Ac).
Immunització Activa
Pretén reproduir la resposta immunitària sense que es produeixi la simptomatologia pròpia de la infecció.
Tipus de Vacunes
| Tipus | Característiques | Vacunes Bacterianes | Vacunes Víriques |
|---|---|---|---|
| Organismes vius atenuats | Organismes modificats genèticament que han perdut la capacitat infectiva. | Tuberculosi, tifus, còlera | Rubèola, galteres, febre groga, varicel·la |
| Organismes morts inactivats | Inactivació per mitjans físics (calor) o químics de bacteris o virus sencers o del determinant antigènic. | Pesta | Hepatitis A, ràbia |
| Toxoides | Substàncies produïdes per determinats bacteris. | Tètanus | Clostridium tetani (toxina) |
Defensa Immunitària contra Virus
Els virus tenen un alt grau d'especificitat, infectant només determinades cèl·lules. A les membranes de les cèl·lules animals hi ha receptors específics per als virus. Els limfòcits i els fibroblasts activen les cèl·lules Natural Killers (NK), que eliminen les cèl·lules infectades per virus.
Alteracions del Sistema Immunitari
Tolerància Immunitària
Autotolerància
El sistema immunitari és capaç de diferenciar les cèl·lules pròpies de les no pròpies. Durant les primeres fases del desenvolupament, aprèn a no respondre als antígens (Ag) propis.
Tolerància Immunològica Adquirida
Absència de resposta davant determinats antígens (Ag), deguda a una exposició continuada abans de la maduració completa del sistema immunitari. Errors poden derivar en al·lèrgies alimentàries.
Malalties Autoimmunes
Es produeixen quan els limfòcits B i T reaccionen contra antígens propis, secretant anticossos (Ac) que ataquen els teixits de l'organisme.
Causes de Malalties Autoimmunes
- No es coneixen amb certesa.
- Poden tenir relació amb factors genètics.
- Errades en les proteïnes MHC.
- Reaccions creades davant una infecció.
Malalties Autoimmunes Comunes
| Malaltia Autoimmune | Òrgans, Teixits o Cèl·lules Afectades |
|---|---|
| Diabetis Mellitus Tipus 1 | Illots pancreàtics |
| Artritis Reumatoide | Teixit conjuntiu |
| Malaltia d'Addison | Glàndules suprarenals |
| Psoriasi | Pell |
| Esclerosi Múltiple | Cervell i medul·la espinal |
Reaccions d'Hipersensibilitat
Reacció exagerada davant l'exposició d'un antigen (Ag).
Causes
- Antígens (al·lergògens) que potencien la producció d'anticossos (Ac) o contribueixen a la funció de l'antigen.
Mecanisme
- Augment d'IgE, unió a les membranes dels mastòcits, que alliberen histamina.
Les Al·lèrgies
Reacció exagerada del sistema immunitari davant antígens (al·lergògens) que generalment no desperten cap reacció en la majoria de les persones.
Al·lergògens Comuns
- Aliments
- Àcars
- Pèl animal
Immunodeficiència: Causes i Tipus
Causes de la Immunodeficiència
Dèficit o mal funcionament de les cèl·lules del sistema immunitari, o baixa producció d'anticossos (Ac).
Immunodeficiències Primàries
Són inherents a l'organisme.
Diagnòstic i Tractament
- Nens amb malalties repetides i de difícil cura.
- Antecedents familiars.
Tractament: trasplantament de medul·la òssia.
Immunodeficiències Secundàries
Són causades per factors externs a l'organisme.
- Malnutrició
- Radiacions / Substàncies tòxiques
- Altres malalties (p. ex., càncer)
- Infeccions víriques (com la SIDA)