AD VERECUNDIAM: Defensar una conclusió apel·lant a algú que es considera una autoritat en la matèria, però sense donar raons que la justifiquin.
AD HOMINEM: Atacar les opinions desacreditant la persona per desacreditar l'argument.
AD HITLERUM: Argumentar que una cosa és incorrecta perquè la fa algun ésser menyspreable.
TU QUOQUE: Arguments en què no es presenten raons per replicar una acusació i es retorna l'ofensa al qui t'acusa.
ANTECEDENT: Exigir un coneixement previ per poder opinar.
Fal·làcies Basades en la Coacció i la Tradició
AD BACULUM: Usar el poder d'algú per establir la veritat d'un pensament.
IMPOSSIBILITAT MORAL: Posar una condició que tècnicament és possible, però que a la pràctica no ho és.
TRADICIÓ: Argumentar que, donat que una cosa s'ha fet sempre, és correcte continuar fent-la.
Fal·làcies Basades en la Ignorància i l'Equilibri
AD IGNORANTIAM: Si no es pot demostrar la falsedat, vol dir que és veritat.
AD TEMPERANTIAM: Creure que sempre hi ha un punt mitjà (sense considerar la validesa de les posicions).
Fal·làcies de Generalització i Aplicació
GENERALITZACIÓ PRECIPITADA: Argumentar a partir de coses que passen molt poc com si passessin sempre.
ACCIDENT: Aplicar una regla general a un cas concret atípic.
COMPOSICIÓ: Pensar que, com que les parts d'un tot o conjunt tenen unes certes propietats, el tot o conjunt tindrà les mateixes propietats.
DIVISIÓ: Pensar que, com que les parts d'un tot o conjunt tenen unes certes propietats, cadascuna de les seves parts també tindrà les mateixes propietats.
Fal·làcies de Causa i Emoció
FALSA CAUSA: Otorgar validesa a una causa errònia.
AD POPULUM: Consisteix a excitar sentiments o emocions invocant fets circumstancials.
EX POPULO: Demanar acceptar la veritat d'una opinió perquè tothom la defensa.
AD MISERICORDIAM: Busca donar pena, manipula per obtenir el que es vol.
Fal·làcies de Raonament Estructurat
ARGUMENT CIRCULAR: En què les causes i les conseqüències no es diferencien (begging the question).
FALS DILEMA: En què les diferents opcions es redueixen a dues i es demana triar sense acceptar possibilitats alternatives.
FALSA ANALOGIA: En què es comparen dues coses que només tenen semblances superficials, pretenent que també siguin iguals en aspectes profunds.
DOBLE ESTÀNDARD: Valorar de manera diferent realitats idèntiques aplicant un doble criteri, favorable a l'argumentador i desfavorable al interlocutor.
PREGUNTA COMPLEXA: Quan una pregunta comporta suposicions no demostrades.
PENDENT RELLISCÓS: En què s'argumenta que si es permet que succeeixi A, també succeirà B i això portarà a C, de manera que hem d'evitar A.
FAL·LÀCIA SEMÀNTICA: Es produeix quan canvia el significat d'una paraula al llarg d'un raonament.
AD NAUSEAM: Repetir de manera insistent una cosa falsa; a mesura que es repeteix, la gent s'ho creu.
