Guia Completa de Filosofia Moral: Ètica, Deontologia i Teleologia

Introducció al Món Moral

Cada dia hem de prendre decisions, que de vegades no són un dilema i segueixen costums, expectatives socials o preferències personals. Però la qüestió central és com decidir racionalment què fer. La moralitat és l'art de prendre decisions correctes, no només de fer-les, sinó de com jutjar què fer. Les conseqüències d'escollir malament poden ser greus.

Importància del Món Moral

• Omnipresent: Tot el que fem està influït per la moral, ja siguin decisions petites (com la nostra carrera o amics) o grans (com el refugiament, l'avortament o les lleis).
• Complexitat: Els dilemes morals no són clars i pot haver-hi desacord fins i tot entre persones intel·ligents. I fins i tot els animals semblen tenir normes morals.

Solucions Possibles

• Respecte/Tolerància (via legalista): Evitar parlar de moral i deixar que cadascú pensi el que vulgui. Però això resoldria realment els problemes morals? Som relativistes?
• Respecte (via filosòfica): Dialogar, reflexionar i desafiar-se mútuament per resoldre els dilemes morals de manera racional.

Terminologia Principal

• ÈTICA: Conjunt de valors i regles individuals per guiar el comportament cap al bé, la justícia i la virtut.
• MORAL: Conjunt de valors i regles que un grup social utilitza per guiar i sancionar el comportament dels seus membres.
• Diferència clau: Ètica és personal, moral és col·lectiva.

Valoracions Ètiques i Morals

• Ètic/Moral: En acord amb els valors ètics o morals.
• Immoral: Contrari als valors morals.
• Amoral: Desproveït de valors morals.
• No moral: No pertany al camp de la moral.

El Bé, La Justícia i La Virtut

• El Bé: Difícil de definir, però referit a persones, comportaments o estats del món que poden ser bons, tot i que alguns poden ser injustos.
• La Justícia: Relacionada amb l'equilibri o simetria en les relacions. Tipus:
  • Commutativa: Intercanvi d'igual valor.
  • Distributiva: Donar més a qui necessita més.
  • Restaurativa/Retributiva: Corregir o castigar una falta.
• La Virtut: Característica del caràcter que fa que una persona sigui digna d'elogiar, però pot no ser compatible amb la justícia (ex. coratge en un acte injust).

Valoracions Èticomorals i No Èticomorals

No tot el que considerem «bo» és moral. Algunes valoracions, com ara «bona filla» o «bon cotxe», no són morals, sinó convencionals (segons costums o normes socials). Per exemple:

• Tallar els espaguetis a Itàlia pot ser una falta de respecte, però no immoral.
• Mentir a un amic per un benefici és immoral, però tallar espaguetis no.

Normes i valors morals: Depenen del context. Les normes morals tenen una força objectiva i universal, mentre que les convencionals són més relatives.

La Filosofia Moral i la Investigació dels Criteris

L'ètica és l'intent de justificar racionalment quins criteris utilitzem per diferenciar el bé del mal. Criteris: són les regles o característiques que utilitzem per emetre judicis morals.

• Criteris subjectius, objectius i racionals: Els judicis morals no són totalment subjectius ni objectius. La filosofia moral busca criteris racionals interpersonals per jutjar actes i persones.
• La filosofia ens permet reflexionar sobre les normes morals, en comptes d'acceptar-les acríticament de la família, la religió o els sentiments individuals.

Conclusió

La moralitat és una part fonamental de la nostra vida. La filosofia moral ens ajuda a entendre i justificar els criteris que utilitzem per prendre decisions i a reflexionar críticament sobre les normes que regeixen el nostre comportament i el de la societat.

Criteris Morals Conseqüencialistes: Hedonisme i Utilitarisme

• Les teories conseqüencialistes valoren la moralitat d’un acte segons les seves conseqüències.
• L’acte serà considerat bo si les seves conseqüències són positives, independentment de qui el faci o de les intencions del realitzador.
• Hedonisme: La cerca del plaer individual és el criteri de l’acte bo.
• Utilitarisme: Proposa que un acte és bo si genera la màxima felicitat per al major nombre de persones, no només per a l’individu.

Exemple Pràctic: La Reina contra Dudley & Stephens

• Quatre homes queden abandonats al mar i, per sobreviure, maten i es mengen un dels seus companys, Parker.
• Aquest cas s’utilitza per aplicar els principis utilitaristes i debatre si l’acte de matar per sobreviure és justificable en termes de felicitat col·lectiva.

Problemes de l'Utilitarisme

• Quantitat i Qualitat: La Conclusió Repugnant

  • Exemple de dues ciutats: una amb molta felicitat per poc nombre de persones (A), i una altra amb molta més gent però menys felicitat (Z).
  • El criteri utilitarista prefereix la ciutat Z, la qual cosa pot semblar immoral.

• Fer el Mal o Permetre el Mal: El Trolley Problem

  • Exemple de triar entre matar una persona per salvar cinc, o simplement permetre que els cinc morin. És un dilema moral sobre causar o permetre mal.

• Utilitat, Drets i Responsabilitat: El Cas del Trasplantament

  • Exemple d'un metge que podria salvar cinc pacients matant-ne un altre. És una aplicació extrema de l’utilitarisme que posa en perill els drets individuals.

• Contra l'Hedonisme: La Màquina de l'Experiència (Nozick)

  • Experiència mental on es planteja si preferiríem una vida d’experiències plaents constants mitjançant una màquina, argumentant que no només el plaer importa, sinó també la realització d'accions autèntiques i el ser una persona determinada.

Resumint, el text explora les teories conseqüencialistes, en especial l'utilitarisme, i els seus problemes ètics, com l'acceptabilitat de fer mal per aconseguir més plaer per a més persones i la qüestió dels drets individuals versus l’ús de les persones com a mitjans per a un fi més gran. A través d'exemples com el cas de Dudley & Stephens, el Trolley Problem i el cas del trasplantament, s'examinen els límits d’aquestes teories.

Criteris Deontològics: Deures, Intencions i Dignitat Humana

Introducció a les Teories Deontològiques

• Teories deontològiques se centren en els deures i les intencions, en contraposició amb les teories conseqüencialistes que prioritzen els resultats.
• A diferència dels conseqüencialistes, els deontòlegs creuen que algunes accions no poden justificar-se per les seves conseqüències, i han de ser avaluades per la seva moralitat intrínseca.

Deontologia Centrada en l'Agent: Deures i Agència

• Aquest enfocament destaca els deures personals i obligacions individuals.
• Exemple: Un pare té un deure especial cap al seu fill que ningú més té.
• Les teories deontològiques posen èmfasi en les intencions i els actes de l'agent.
• Diferència clau: Les teories deontològiques distingeixen entre voler i fer, i analitzen si l'intent d'un acte té rellevància moral, independentment de les conseqüències.

Problemes de la Deontologia Centrada en l'Agent

1. Pot semblar narcisista: es focalitza massa en les accions individuals.
2. La distinció entre fer i permetre pot ser vista com irrelevant o incoherent.

Deontologia Centrada en la Víctima: Drets i Consentiment

• Aquest enfocament prioritza els drets de la víctima i el consentiment.
• Una teoria popular postula el dret a no ser utilitzat com a mitjà per aconseguir fins morals.
• Exemple: El trasplantament d'òrgans no es permet si la persona no ha donat el seu consentiment explícit, malgrat les bones conseqüències que se'n derivin.

Problemes de la Deontologia Centrada en la Víctima

• Preocupa la paradoxa: per què no és acceptable violar els drets d’una persona per protegir els drets d'una altra? Les teories centrades en els drets poden generar contradiccions morals.

Qualitats i Defectes de les Teories Deontològiques

Qualitats:

1. Evita les exigències excessives del conseqüencialisme, permetent un enfocament més personalitzat de les responsabilitats morals.
2. Pot permetre que els individus actuïn de manera més ètica que el mínim requerit.
3. Respecta els drets humans com a principis sagrats, independentment de les conseqüències.

Defectes:

1. Pot ser optimista en la capacitat humana de respectar deures i drets.
2. Pot portar a resultats antiintuitius, com en el cas d’individus que utilitzen deures per justificar actes immorals (ex. Defensa de Nuremberg).
3. És difícil establir consens sobre drets i deures sense fer referència a les conseqüències.

Raonament Moral Teleològic i Basat en les Virtuts

Teleologia: Fi i Funció Pròpies

• El terme «teleològic» prové d’Aristòtil (384-322 a.C.), que parla de telos, la fi o funció d’una cosa.
• Les teories teleològiques apliquen aquest concepte en l'ètica, centrant-se en les funcions o finalitats de les coses, les persones i les institucions.

Exemple dels Stradivarius

• Stradivarius: violins únics i valuosos, creats per Antonio Stradivari entre els segles XVII i XVIII.
• Si l’Estat troba violins Stradivarius, quina seria la resposta moral?
  1. Vendre'ls: Es vendrien al millor postor. Crítica: el criteri és capitalista.
  2. Exposar-los en un museu: Accessibles per a tots. Crítica: criteri democràtic.
  3. Donar-los als millors violinistes: Donar-los als millors per obtenir la millor música. Criteri teleològic: la funció del violí és fer bona música, per tant, qui millor ho farà és un bon violinista.
  4. Repartir-los igualitàriament: Loteria, préstecs per joves violinistes. Crítica: criteri igualitari.
• Resposta d’Aristòtil: la funció del violí és produir bona música i, per tant, els millors violinistes mereixen el millor violí.

De la Teleologia a la Meritocràcia

• El raonament teleològic es basa en la funció pròpia de les coses i persones:
  • Funció pròpia: determinada per les característiques intrínseques de les coses.
  • Desenvolupar la funció pròpia: és millor complir la funció per a la qual alguna cosa o persona està dissenyada.
• Aristòtil parla de telos (fi) i ergon (funció). La justícia ha de distribuir els béns segons les qualitats intrínseques (criteris qualitatius), no només per igualtat numèrica (criteris quantitatius).
• Això dona lloc a la meritocràcia, on les persones que desenvolupen qualitats excepcionals mereixen certs béns o privilegis (ex: beques).

Cas Pràctic: Casey Martin contra la PGA

• Casey Martin, golfista amb una condició que li dificulta caminar, demana permís per utilitzar un carret de golf. La PGA ho denega, però la Cort Suprema li dóna la raó.
  • La Cort Suprema utilitza un raonament teleològic: el telos del golf és entretenir-se, no caminar per tot el camp.
  • El jutge Scalia argumenta contra aquest raonament, dient que la definició del telos del golf la decideixen els jugadors i el públic, no els tribunals.
  • El debat gira al voltant del telos (propòsit) del golf i les virtuts que es volen promoure (habilitats físiques, destresa).

Les Virtuts del Caràcter

• Les virtuts són qualitats intrínseques que permeten complir la funció pròpia d’una persona o cosa (ex: un violinista excel·lent, un bon violí).
• Les virtuts es poden dividir en virtuts morals i no morals (ex: ser un bon violinista és una virtut no moral).
• Aristòtil descriu les virtuts com equilibris entre extrems:
  • Covardia (defecte) -> Valentia (virtut) -> Temerarietat (excés)
  • Insensibilitat (defecte) -> Temprança (virtut) -> Llibertinatge (excés)
• La virtut es perfecciona a través de l’experiència, com un escultor afina la seva tècnica. No es tracta de ciència exacta, sinó d'art i prova-error.

Resum del Raonament Teleològic

• Raonament moral basat en la funció pròpia d’alguna cosa.
• Les virtuts es defineixen per l’equilibri entre els extrems del caràcter.
• La justícia, per Aristòtil, implica distribuir els béns segons les capacitats intrínseques (virtuts) de les persones i les coses.