Guia Completa de Gèneres Literaris i Figures Retòriques
Conceptes Clau de la Mètrica i la Retòrica
Formes Mètriques i Estrofes
Les principals formes mètriques i estrofes inclouen:
- Apariat, tercet, quarteta, quinteta, sexteta, octava, dècima.
- Sonet, romanç, silva, tirallonga monorima.
- Vers paral·lelístic, vers lliure.
Figures Retòriques i Tropes
Les figures de dicció i pensament més utilitzades són:
- Al·literació: Repetició dels mateixos sons.
- Anàfora: Repetició del mateix mot o grup de mots al principi de versos o frases.
- Asíndeton: Supressió de les conjuncions o nexes.
- Comparació: Relació entre un terme real i un d'imaginari.
- El·lipsi: Omissió d'elements gramaticals que se sobreentenen.
- Encadenament: Idea que comença en un vers i acaba en l'altre (encavalcament).
- Epítet: Adjectiu sense significat nou, que subratlla una qualitat inherent.
- Hipèrbaton: Canvi de l'ordre sintàctic habitual.
- Ironia: Expressió d’un significat contrari al que es diu, sovint amb intenció de burla.
- Metàfora: Identificació d'un terme real amb un d'imaginari.
- Paradoxa: Enunciat aparentment cert, amb conceptes contradictoris.
- Personificació: Atribució de qualitats humanes a objectes o animals.
- Polisíndeton: Repetició innecessària de conjuncions.
Què és la Literatura?
La literatura és l'art d’escriure i llegir, amb una gran evolució històrica. Es manifesta principalment en quatre grans gèneres:
- Narrativa
- Poesia
- Teatre
- Assaig
Gènere Narratiu
Descriu una enumeració o exposa fets. Utilitza molts detalls per descriure fets reals o ficticis. Es manifesta en prosa. Els principals textos són el conte i la novel·la.
El Conte
- Conte oral i popular: De llarga vida i transmissió oral.
- Conte literari: Breu, aplega diversos gèneres temàtics.
- Conte modern: Breu, amb pocs personatges, orientat cap a un final sorprenent.
La Novel·la
És una obra de ficció, llarga, que presenta conflictes i tensions. Té una forma flexible i un ritme lent. El narrador explica els fets i presenta els personatges.
Tipus de Personatges
- Principals: Protagonista i antagonista.
- Secundaris: Precisen i complementen la història.
- Segons el caràcter: Dinàmics (evolucionen) o estàtics (no canvien).
- Segons l'evolució: Rodons (complexos i amb evolució) o plans (simples i sense evolució).
Estils de Discurs
- Directe: Reproducció de la veu del personatge sense la intervenció del narrador.
- Indirecte: El narrador explica el que diu el personatge.
- Indirecte lliure: El narrador cedeix la paraula al personatge, barrejant veus.
Tipus de Narrador
- Omniscient: No implicat en la història, sap més que els personatges.
- Primera persona: Ha viscut els fets.
- Narrador-personatge: Explica la història, però no hi participa directament.
- Observador: Sap només allò que veu.
Temps i Descripció
- Temps de la història: Presentat cronològicament.
- Temps literari: L'estructura temporal que l'autor dona a la narració (principi i final).
La descripció és el recurs més utilitzat en narrativa. Caracteritza:
- Lloc (Topografia): Descripció d'un espai.
- Personatge físic (Prosopografia): Descripció de l'aparença física.
- Personatge psicològic (Etopeia): Descripció del caràcter i la personalitat.
Gènere Poètic
Recull l’art i descriu sensacions, impressions, emocions i pensaments. Presenta una gran riquesa en el llenguatge. Per entendre un poema cal conèixer el missatge, l'emissor, l'actitud del poeta i la seva intenció.
- Poesia Narrativa: Típica de l'època medieval.
- Poesia Lírica: Expressa sentiments i emocions.
Gènere Teatral
Està pensat per ser representat com a espectacle, basat en els diàlegs entre personatges.
- Tragèdia: Recull mites populars, amb un final fatal.
- Comèdia: Busca provocar el riure.
- Drama: Combina elements de la tragèdia i la comèdia.
L'Assaig
És una forma en prosa que pertany als gèneres didacticoassagístics i que deixa de banda la ficció. El llenguatge és una eina de comunicació i pensament, amb intenció estètica i sovint relacionada amb la ideologia.
Característiques de l'Assaig
- L'autor pren una posició personal.
- Temàtica variada.
- És breu.
- Estructura flexible, no fixada.
- Funció comunicativa, reflexiva i didàctica.