Guia completa sobre la Segona Guerra Mundial: història i impacte

1. Les causes de la Segona Guerra Mundial

1.1 Una pau fictícia

Els poc més de 20 anys que van separar la Primera Guerra Mundial de la Segona van estar plens de conflictes. La tensió internacional va ser molt gran; els problemes derivats de la guerra i l'acord de Versalles van provocar inestabilitat i dificultats econòmiques als derrotats. La crisi del 1929 i el sorgiment del feixisme van augmentar la inestabilitat. L'expansió nazi a Europa, afavorida per la feblesa democràtica i la URSS, va provocar un conflicte previsible per al 1930. El Japó va augmentar l'imperialisme a Àsia i va rivalitzar amb els EUA al Pacífic, cosa que va provocar un enfrontament.

1.2 La política expansionista a Alemanya

La primera conseqüència de l'accés al poder de Hitler va ser l'abandonament de la Societat de Nacions el 1933 per rebutjar l'ordre internacional. Va fer el mateix que el Japó i el que faria Itàlia el 1935 per les condemnes que van patir per part de la SDN. A partir d'aquest moment, la política nazi va aconseguir imposar-se a Europa sense resposta. A la primeria del 1935, Alemanya va recuperar el Sarre, que havia perdut pel Tractat de Versalles, i al cap de poques setmanes va impulsar el rearmament de la societat alemanya, la creació d'una força aèria i el servei militar obligatori.

1.3 La formació de l'Eix

A partir del 1935 van esclatar un seguit de guerres:

• Etiòpia (1935-1936): per la invasió italiana.
• Guerra Civil Espanyola (1936-1939): contra la República.
• Guerra sino-japonesa (1937-1945): invasió de la Xina pel Japó.

Tots els conflictes van estar sostinguts per règims feixistes. L'octubre del 36 es va formalitzar l'Eix Roma-Berlín, que va consolidar l'aliança de Mussolini i Hitler, els quals van donar suport a Franco a Espanya. El Japó va signar amb Alemanya el Pacte Antikomintern contra la URSS, al qual es van adherir Itàlia, Espanya o Romania, per exemple.

1.4 El fracàs de la política d'apaivagament

Les iniciatives expansionistes d'Alemanya, Itàlia i el Japó van ser afavorides per la passivitat de les democràcies i la debilitat de la Societat de Nacions. La política d'apaivagament defensava la no intervenció a la Guerra Civil espanyola, la qual els aliats van decidir respectar, mentre que l'Eix va ajudar Franco. Des del 38, Hitler va llançar una política exterior molt agressiva:

• El març del 1938 va envair Àustria i es va fer un referèndum per veure si s'annexionava, el qual va dir que sí. Més tard es va annexionar la regió txeca dels Sudets.
• El setembre del 1938 es va convocar una conferència a Berlín i va aconseguir l'aprovació de la Gran Bretanya i altres països aliats per envair els Sudets mentre respectessin la resta de Txecoslovàquia, però Hitler, un any després, va envair Txecoslovàquia trencant l'acord.
• L'agost del 39, Alemanya va signar un pacte de no agressió amb l'URSS que va establir la neutralitat en casos de conflicte a l'Occident, van acordar envair Polònia i repartir-la, i van establir el dret de l'URSS sobre els països bàltics i nòrdics.

L'1 de setembre, Alemanya va envair Polònia amb l'excusa de recuperar el corredor de Danzig. La Segona Guerra Mundial havia començat.

2. L'imperialisme japonès

L'emergència del Japó com a gran potència imperialista de l'Extrem Orient es va basar en una política expansionista a Àsia. Davant la crisi del 1930, el Japó va intentar dominar l'Àsia per aconseguir els recursos naturals i exportar els seus productes. Amb aquest objectiu, es va desenvolupar una poderosa indústria armamentística que va donar poder a l'Estat. El 1931, el Japó va annexionar-se la regió de Manxúria. L'exèrcit japonès va actuar per compte propi. El 1932, joves ultranacionalistes van assassinar el primer ministre japonès, fet que va assenyalar la fi del govern de partits.

Per altra banda, el Japó es va acostar a Alemanya i va signar el Pacte Antikomintern el 1936 en considerar la URSS com a enemic comú. Al cap d'un any de signar amb Alemanya van començar la invasió de la Xina i, quan ja va començar la guerra, van signar amb Alemanya el Pacte de l'Eix. El 1941, l'aliança va tallar el petroli al Japó tement per la seva potència, cosa que va fer que el Japó ataqués els EUA (Pearl Harbor) i fes que tots dos entressin a la guerra.

3. Les ofensives i victòries de l'Eix

El 1939, França, Gran Bretanya i alguns altres països van declarar la guerra a Alemanya. D'aquí va derivar la primera part de la guerra: les victòries de l'Eix contra els aliats. El 1941, quan l'Eix va atacar la URSS i els EUA, la situació va canviar.

3.1 La guerra llampec

Els èxits a Europa no van ser per la superioritat militar de l'Eix, sinó per la nova estratègia "llampec" que va permetre recuperar la guerra de moviments del 1914 i capturar gran part d'Europa:

1. Invasió de Polònia (1939): Alemanya i l'URSS es van repartir el territori polonès. Després, tropes soviètiques van entrar un mes després a Finlàndia.
2. Conquesta de Suècia, Dinamarca i Noruega (1940): van ser conquerides ràpidament sense que la Gran Bretanya pogués intervenir. Mesos després es va formar un govern per Winston Churchill a la Gran Bretanya i Itàlia es va annexionar Albània.
3. Invasió de França i Països Baixos (1940): les tropes britàniques van ser obligades a retirar-se. Aquell mateix any, a Vichy, es va formar un govern col·laboracionista amb els alemanys.
4. Batalla d'Anglaterra (1940): es va bombardejar la Gran Bretanya i la RAF va impedir la invasió. A l'Atlàntic es va intensificar la guerra submarina.
5. Batalla a l'Est europeu (1940-41): Mussolini va fallar en conquerir Grècia, cosa que va obligar Hitler a intervenir, permetent la conquesta de Grècia i Iugoslàvia i la transformació en estats satèl·lits d'Hongria, Romania, Eslovàquia i Bulgària.

3.2 La mundialització del conflicte

El 1941, trencant el pacte amb la URSS, Hitler va ordenar l'operació Barbarroja. Quan van arribar a la capital, l'hivern i la resistència de la URSS van parar l'ofensiva. El 1941, l'atac del Japó sobre Pearl Harbor va fer que els EUA entressin a la guerra. Es van crear els dos bàndols definitius: l'Eix (Alemanya, Japó, Itàlia) i els Aliats (EUA, URSS, Gran Bretanya, França).

4. Què va significar l'ocupació nazi a Europa?

Les conquestes alemanyes tenien com a objectiu explotar els recursos naturals (miners, agrícoles i industrials). Milers de presoners van ser utilitzats com a mà d'obra. L'ocupació alemanya va crear el terror europeu, perseguint grups com gitanos i jueus. Hitler va aplicar la "solució final", transformant els camps de concentració en camps d'extermini. La Gestapo i les SS van ser les encarregades de matar 6 milions de jueus. Es calcula que van morir 6 milions de jueus, 3 milions de gitanos, milions de presoners de guerra i 5.500 republicans espanyols.

5. Les contraofensives aliades i la fi de la guerra

L'entrada dels EUA i la URSS va desequilibrar els poders.

5.1 Les primeres derrotes de l'Eix (1942-1943)

A la frontera russa, la batalla de Stalingrad va obligar Alemanya a retirar-se. A l'Àfrica, l'ofensiva alemanya va fracassar davant els britànics de Montgomery. Al Mediterrani, tropes aliades van entrar a la península italiana, dividint-la entre el feixisme del nord i l'antifeixisme del sud.

5.2 La fi de la guerra europea (1944-1945)

El 1944 es va produir el desembarcament de Normandia. París, Holanda i Grècia van ser alliberades. El 1945 es va produir l'enfonsament d'Alemanya. El 24 d'abril van arribar a Berlín la URSS, la Gran Bretanya i els EUA; Hitler es va suïcidar i Alemanya va signar la rendició. A Itàlia, Mussolini va ser executat.

5.3 La guerra al Pacífic i la derrota japonesa

Després de Pearl Harbor, els EUA van frenar el progrés japonès el 1942. La resistència japonesa va ser duríssima, utilitzant kamikazes. Finalment, el president Truman va llançar dues bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki, posant fi a la guerra.

6. Quin paper va tenir la resistència contra els nazis?

Davant del nazisme, les actituds van ser diverses: col·laboració o resistència. La resistència, formada per socialistes, comunistes, conservadors i demòcrates, va ser perseguida. A França van destacar els "maquis", a Itàlia els "partisans", i també hi va haver resistència a la URSS, Albània i altres països.

7. Les conseqüències de la guerra

7.1 Conseqüències demogràfiques

Es calcula entre 40 i 60 milions de morts, la majoria civils. A més, hi va haver milions de ferits i desplaçats per motius ètnics.

7.2 Repercussions econòmiques

Destrosses en ciutats, indústries i camps. Europa va patir una forta inflació. El Japó va quedar devastat amb una pèrdua econòmica del 44%.

7.3 L'impacte moral

L'horror dels camps d'extermini i les bombes atòmiques van marcar la civilització occidental. Es van celebrar els judicis de Nuremberg i els processos de Tòquio.

7.4 Les conferències de pau i l'ONU

Es van celebrar conferències com Jalta i Potsdam (1945) i París (1946). Es va crear l'ONU per preservar la pau, amb un Consell de Seguretat format per 15 membres, 5 dels quals permanents amb dret a vet.

8. De Nuremberg a l'Haia: cap a una justícia internacional?

En acabar la guerra, es van crear tribunals internacionals per jutjar les atrocitats. Els judicis de Nuremberg van establir un precedent sobre la responsabilitat criminal en la guerra. Aquest procés va evolucionar fins a la creació de la Cort Penal Internacional a l'Haia el 1998, per atendre denúncies per genocidis i crims contra la humanitat.