Guia Completa de Medis de Cultiu: Tipus, Preparació i Ús
Introducció als Medis de Cultiu
La selecció d'un medi de cultiu sempre busca una finalitat concreta, ja sigui per aïllar, identificar o mantenir microorganismes. Els medis de cultiu són essencials en microbiologia per al creixement i estudi de microorganismes.
Tipus de Medis de Cultiu segons la Finalitat
- Manteniment de Soques: Medis dissenyats per mantenir soques microbianes en bones condicions durant un llarg període, generalment a baixes temperatures per evitar la contaminació i el creixement excessiu.
- Medis Especials: Utilitzats amb una finalitat específica, com ara proves diagnòstiques concretes o estudis detallats de microorganismes.
Classificació dels Medis de Cultiu segons la Composició
- Medis Naturals: Els seus components es troben directament a la natura. Són utilitzats sovint per al cultiu de fongs i virus. El principal problema és que no es coneix la seva composició exacta. Exemple: extracte de patata.
- Medis Sintètics: Sintetitzats artificialment a partir de compostos i nutrients coneguts. Es coneix la composició real i la proporció exacta dels nutrients. Són els més utilitzats.
- Medis Semisintètics: S'agafa una molècula natural i es ionitza, trencant-la per fer-la més petita i controlable.
- Medis Complexos: Formats per una part sintètica i una part natural.
Classificació dels Medis de Cultiu segons la Presentació
- Medis Liofilitzats: Medis secs, presentats en forma de pols. Per utilitzar-los, s'han d'hidratar. Tenen una llarga caducitat perquè no es poden contaminar fàcilment, ja que l'absència d'aigua inhibeix el creixement microbià.
- Medis Preparats: Molt còmodes d'utilitzar i ja han passat controls de qualitat. Econòmicament, no sempre són assequibles, per això només s'utilitzen per a medis que resulten complicats de preparar o quan es treballa amb poques mostres.
- Medis Sòlids en Placa de Petri: Ideals per a l'aïllament de colònies. El problema és la seva durabilitat, ja que la gran superfície fa que l'aigua s'evapori amb més facilitat. Les condicions a la placa són generalment aeròbies.
- Medis Sòlids en Tubs: Tenen diferents presentacions: de manera perpendicular o en forma de "pic de flauta" (que augmenta la superfície). En tub, és més complicat que s'assequi, ja que el diàmetre del tub és petit i el gruix del medi és gran, la qual cosa permet tenir condicions aeròbies a la part superficial i anaeròbies a la part profunda.
- Medis Líquids en Tub: Similar als sòlids en tub, però aquí triga més a assecar-se. El diàmetre és el mateix, però la superfície té més aigua, cosa que dificulta l'evaporació. La condició és aeròbia en tot el tub, ja que el líquid està en constant moviment i l'oxigen es desplaça.
- Medis Semisòlids en Tubs: Sempre es presenten en tubs. La seva finalitat és molt concreta: estudiar la motilitat del bacteri, és a dir, si es mou o no. Les condicions (aeròbies o anaeròbies) no són una preocupació principal en aquest cas.
- Medis de Doble Fase en Flascó: Presents en uns pots que contenen medi líquid i sòlid. La paret està coberta de medi sòlid i l'interior és líquid. S'utilitzen per sembrar una mostra concreta. Per exemple, s'injecta la sang, es gira el flascó per tal que no toqui el medi sòlid i després es torna a posar dret. Si hi ha microorganismes, queden enganxats al medi sòlid, però també n'hi haurà al líquid.
Preparació d'un Medi de Cultiu Sòlid Liofilitzat
Per a la preparació, s'ha de tenir en compte la quantitat de medi de cultiu que es necessita. Es recomana que es faci amb aigua destil·lada. Els passos són els següents:
- Abocar la quantitat de medi necessària i escalfar-ho, remenant però sense que formi escuma.
- Un cop preparat, un pas opcional és la modificació del pH. S'ajustarà el pH afegint àcid o base segons calgui.
- Repartir el medi en plaques i tubs.
- Un cop decidit, es pot esterilitzar el medi o no. Generalment, s'esterilitza a l'autoclau.
- Si s'esterilitza en medi sòlid, s'ha d'esperar que solidifiqui.
Després de la preparació i esterilització:
- La placa es deixa en repòs.
- El tub es col·loca de la manera que interessi i no s'ha de moure cap dels dos.
- Un cop acabat, es pot guardar o sembrar.
- Un medi que no s'utilitzi es guarda a la nevera per evitar la deshidratació.
Alteracions i Precaucions en Medis de Cultiu
És important tenir en compte diverses alteracions i prendre precaucions per assegurar la qualitat dels medis:
- pH: Variacions poden afectar el creixement.
- Solubilització incompleta: Pot indicar una preparació incorrecta.
- Gelificació incompleta: El medi no solidifica correctament.
- Incapacitat nutritiva: El medi no proporciona els nutrients necessaris.
- Contaminació: Presència de microorganismes no desitjats.
- Deshidratació: Pèrdua d'aigua, especialment en medis sòlids.
Principals Medis de Cultiu Específics
Aigua Peptonada
Medi format per aigua i peptones, riques en triptòfan. És transparent i incolor. La seva finalitat és estudiar la producció d'indol. Permet determinar si el microorganisme és capaç de produir indol a partir del triptòfan. Un cop acabada la incubació, s'afegeix el reactiu d'indol de Kovacs. En el cas que hagi produït indol, apareixerà un anell de color vermell.
Caldo Bilis i Verd Brilliant
És un medi líquid. La bilis afavoreix el creixement dels enterobacteris (que viuen a l'intestí). El Verd Brilliant és un colorant que inhibeix el creixement dels bacteris grampositius. S'utilitza per estudiar els enterobacteris, especialment si són capaços d'utilitzar la lactosa i produir gas. Els tubs contenen tubetes petites (campana de Durham), que són tancades per dalt i obertes per baix, per detectar la producció de gas.
Medi Chapman (Agar Sal Manitol)
S'utilitza per a l'estudi d'estafilococs. Conté una elevada concentració de NaCl (clorur de sodi), la qual cosa fa que només hi creixin microorganismes halotolerants. Això assegura que es tracta principalment de Staphylococcus, ja que la majoria d'espècies d'aquest gènere són resistents a altes concentracions de sal.