Mètrica i formes poètiques catalanes: estrofes, versos i rima

Versos sense Rima

Versos Blancs

Versos que no rimen amb cap altre però que estan sotmesos a una regularitat mètrica.

Versos Lliures

No segueixen els patrons mètrics tradicionals, amb un ordre intern propi.

Estrofes Poètiques: Formes i Estructures

Qualsevol de les parts de què consten molts poemes. Unitat mètrica formada per un nombre fix de versos.

• Apariat

  L'estrofa de dos versos curts o llargs amb rima consonant, forma de composicions populars.

• Tercet

  Combinació de tres versos curts o llargs que rimen.

• Quartet

  Estrofa de quatre versos amb rima sempre consonant i que pot ser creuada.

• Quintet

  Combinació mètrica de cinc versos amb dues rimes consonants diferents.

• Sextet

  Estrofa de sis versos enllaçats amb dues o tres rimes consonants.

• Octava

  Estrofa de vuit versos llargs amb rima consonant creuada, també coneguda com a cobla.

• Dècima

  Estrofa de deu versos, generalment curts, molt usada durant el Barroc.

• Sonet

  D'origen italià, composició culta per excel·lència de la lírica occidental. Habitualment consta de catorze versos decasíl·labs, agrupats en dos quartets i dos tercets.

• Romanç

  Composició d'origen popular i caràcter narratiu, amb un nombre indeterminat de versos de la mateixa mesura (els versos parells mantenen una mateixa rima assonant).

Gèneres Poètics de Tradició Culta

• L'Himne

  Composició poeticomusical de to solemne, destinada a ser cantada, que expressa sentiments i ideals elevats.

• L'Oda

  Un poema també de to elevat i solemne, destinat a ser recitat en actes públics, amb un caràcter més personal.

La Poesia: Art, Llenguatge i Mètrica

L'expressió més elevada de l'art literari. El poeta és considerat el creador, utilitzant un llenguatge complex i elaborat. El poeta condueix el llenguatge habitual cap a l'ambigüitat i els sentits figurats, sotmetent-lo a disposicions rítmiques regulars.

• Lírica

  S'hi expressen sentiments i experiències emocionals.

• El Vers

  Unitat bàsica distintiva del llenguatge poètic.

• La Mètrica

  Estudia les tècniques de compondre versos.

• El Metre

  Nombre de síl·labes.

• La Rima

  Repetició de sons.

• El Ritme

  Distribució regular dels accents.

Elements Formals de la Poesia: El Metre

El nombre de síl·labes d'un vers és determinat per l'últim accent prosòdic, de manera que el recompte sil·làbic d'un vers s'acaba en l'última síl·laba tònica.

Fenòmens de Contacte Vocàlic

• Elisió

  Supressió fonètica d'una de les vocals en contacte.

• Sinalefa

  Fusió en una sola síl·laba rítmica de dues vocals en contacte.

• Hiat

  Concurrència de dues vocals sense formació d'un diftong.

• Cesura

  Pausa mètrica interior que divideix el vers en dues parts.

• Hemistiquis

  Cadascuna de les dues parts en què la cesura divideix un vers.

Tipus de Versos

• Versos Curts

  No tenen cesura, s'identifiquen amb lletres minúscules i tenen menys de nou síl·labes.

• Versos Llargs

  S'identifiquen amb lletres majúscules, generalment porten cesura. Els més utilitzats són el decasíl·lab i l'alexandrí.

• Alexandrí

  Dotze síl·labes. Té una llarga tradició en la poesia catalana, amb una forma bàsica de 6+6.

La Rima en Poesia: Tipus i Característiques

Designa la repetició de sons i de ritmes en dos o més versos a partir de la darrera vocal tònica.

• Rima Consonant

  Es repeteixen tots els sons (tant vocals com consonants) des de la darrera vocal tònica fins a la pausa versal.

• Rima Assonant

  Únicament es repeteixen els sons vocàlics.

• Rima Masculina

  Els versos que rimen acaben en mots aguts.

• Rima Femenina

  Acaben en mots plans o esdrúixols.

• Rima Interna

  La que es dona entre dues paraules d'un mateix vers o de dos versos consecutius, amb cesura.