Guia completa sobre el moviment obrer i les seves doctrines

Orígens del moviment obrer

Els obrers es van adonar que eren explotats a causa de l'atur, les jornades esgotadores, els salaris baixos i la dura disciplina laboral. Amb això, es van crear lleis com la Llei Le Chapelier a França o les Combinations Acts a Anglaterra. Això va obligar els treballadors a optar per formes violentes de lluita pròpies de l'Antic Règim, com la revolta.

Ludisme

Bàsicament, les màquines estaven traient feina a les persones i, per això, les van destruir i van cremar establiments.

Cartisme

És la "Carta al poble", un document que demanava una reforma electoral i un programa democratitzador. Aspirava a reformar la classe obrera millorant les seves condicions socials i laborals. Els seus objectius eren el sufragi universal masculí i secret, la política i la reunió anual del legislatiu.

Revolucions de 1848

Es van produir a diferents capitals (París, Viena, Berlín). Gràcies a això, Louis Blanc va crear els tallers nacionals, que eren formes de treball cooperatiu per als obrers. El fracàs d'aquestes revolucions va fer que s'hagués d'enfortir una organització independent de treballadors.

Doctrines socials

Van començar a aparèixer entre 1820 i 1830 i denunciaven les desigualtats del capitalisme i la misèria dels obrers.

Socialisme utòpic

Els primers socialistes denunciaven la misèria i les penalitats del proletariat, i projectaven unes societats ideals alternatives per posar remei a aquesta situació. Engels els va anomenar “utòpics” perquè considerava que aquests pensadors fallaven en no tenir en compte la lluita social entre patrons i obrers, que feia inviable una solució pacífica del conflicte de classes. El socialisme utòpic va viure l'apogeu màxim durant la primera meitat del segle XIX. Així van sorgir diverses actuacions amb l’ideal comú de la igualtat social i on el treball es realitzava de forma col·lectiva per després repartir els seus fruits, tot això independentment de l’acció política. Les principals van ser:

• Saint-Simon (1760-1825): Els seus deixebles van fundar el monestir de Ménilmontant, on cada membre treballava segons la seva capacitat. Insistia en la solidaritat social i l’organització racional de la producció.
• Charles Fourier (1772-1837): Imaginava una societat ideal formada per petites comunitats d’homes i dones (falansteris) en les quals cadascú havia de triar la seva feina.
• Étienne Cabet (1788-1856): Va dissenyar un país ideal, anomenat Icària, caracteritzat per un model social comunista.
• Robert Owen (1771-1858): Va intentar crear una nova ciutat als Estats Units, anomenada Nova Harmonia, organitzada en cooperatives obreres sense propietaris ni salaris.

Davant del fracàs d’aquests intents, es tendirà cap a un socialisme científic que dominarà la història del moviment obrer.

Marxisme

És una teoria elaborada per Karl Marx (1818-1883) i Friedrich Engels (1820-1895). La seva ideologia es recull en dues obres: El manifest comunista (1848) i El capital (1867). Es basa en la denúncia de l’explotació de la classe obrera i la defensa de la revolució obrera. Els seus elements bàsics són:

• La concepció de la societat com una lluita de classes.
• La presa de consciència del proletariat i l'organització en partits obrers.
• La dictadura del proletariat: supressió de la propietat privada i instauració de la propietat col·lectiva.
• El comunisme: societat sense classes i sense Estat.
• El concepte de plusvàlua com a causa de la misèria obrera.

L’anarquisme

L'anarquisme significa “sense autoritat”. Es fonamenta en la capacitat de l’individu per aconseguir la seva llibertat i una relació igualitària. Els seus principis són: llibertat individual, solidaritat, crítica a la propietat privada i oposició a l’Estat. Els seus autors principals són Proudhon, Bakunin i Kropotkin. Es divideix en anarcocomunisme (acció violenta) i anarcosindicalisme (acció sindical).

Els sindicats i partits obrers

Els obrers es van associar en societats de socors mutu. Més tard, va sorgir el sindicalisme, reconegut legalment a la segona meitat del segle XIX. Van destacar sindicats com la TUC (Regne Unit), CGT (França), AFL (EUA), UGT i CNT (Espanya). Paral·lelament, van sorgir partits obrers com el SPD alemany.

La Primera Internacional (AIT) (1864-1876)

Va ser la primera organització que va materialitzar la idea d'un moviment obrer internacional. Va tenir un paper decisiu Karl Marx. Va patir problemes interns per l'enfrontament entre marxistes i anarquistes, debilitant-se després de la Comuna de París (1871) i desapareixent el 1876.

La Segona Internacional Socialista (1889-1914)

Fundada a París, va esdevenir una organització exclusivament socialista després d'expulsar els anarquistes. Va establir símbols com l'Himne de la Internacional i el Primer de Maig. Va destacar el debat entre la tendència revolucionària i la revisionista (Eduard Bernstein), que defensava reformes pacífiques dins del sistema capitalista.