Guia Completa de Nutrició Clínica: Dietes, Malalties i Fàrmacs

Dieta Preparatòria per Cirurgia Bariàtrica

Dieta baixa en lípids i hidrats de carboni.

Desnutrició i Malaltia Respiratòria

Tindrem el problema que hi haurà dèficit d'energia, la qual cosa implicarà un dèficit de massa muscular (MM), i el seu pronòstic serà molt pitjor, amb més risc de tenir infeccions.

Malaltia Respiratòria i Desnutrició

Degut a la malaltia respiratòria, hi ha un augment del treball respiratori i un major consum energètic, la qual cosa implica que s'han d'enriquir els plats. El pacient pot tenir fatiga a l'hora de menjar, i és aquí on haurem d'adaptar la textura. La dieta hauria de ser de fàcil masticació i enriquida.

Què és la Disfàgia?

La disfàgia és la dificultat per empassar aliments sòlids o líquids, ja sigui de manera dolorosa, lenta o amb la sensació que el menjar s'enganxa a la gola o a l'esòfag. Pot comportar risc de broncoaspiració (ofegar-se).

Diferències Dietètiques en Insuficiència Renal Crònica (IRC)

IRC sense Diàlisi

Una persona amb IRC crònica sense diàlisi encara manté part de la funció renal. En aquest cas, la dieta és hipoproteica (0,6-0,8 g/kg/dia) per reduir la producció de residus nitrogenats i evitar la sobrecàrrega renal. També es controlen el sodi, el potassi i el fòsfor, segons l'estat clínic, i cal un bon aport energètic (30-35 kcal/kg/dia) per prevenir la desnutrició.

IRC amb Diàlisi

En canvi, una persona en tractament de diàlisi, ja sigui hemodiàlisi (amb màquina) o diàlisi peritoneal (amb líquid a l'abdomen), ha perdut gairebé tota la funció renal. Per això necessita una dieta hiperproteica (1,2-1,4 g/kg/dia) per compensar les pèrdues durant la diàlisi, i una restricció estricta de líquids, sodi, potassi i fòsfor. També pot necessitar suplements de vitamines hidrosolubles, que es perden amb el tractament.

Impacte de l'Estat Nutricional en els Fàrmacs

L'estat nutricional pot alterar l'efecte dels fàrmacs. Per exemple, si hi ha desnutrició i disminueix l'albúmina, augmenta la fracció lliure del fàrmac, cosa que pot incrementar-ne la toxicitat. També pot afectar l'absorció, el metabolisme i l'eliminació, modificant-ne l'eficàcia.

Osteomalàcia i Raquitisme

Defecte de mineralització de la matriu orgànica de l'esquelet. Aquesta falta de mineralització té lloc en l'os i en la matriu del cartílag de les plaques de creixement. Causat per:

• Dèficit de Vitamina D
• Ingesta inadequada
• Malabsorció
• Falta d'exposició al sol

Inhibidors de la Monoaminooxidasa (IMAO)

Són un tipus de medicaments antidepressius que actuen bloquejant l'acció d'un enzim encarregat de descompondre neurotransmissors com la serotonina, la dopamina, la norepinefrina i també algunes amines biògenes. S'utilitzen per tractar depressions, trastorns d'ansietat i, en ocasions, la malaltia de Parkinson.

Què són les Amines Biògenes?

Són compostos orgànics nitrogenats que es formen naturalment durant la fermentació, maduració, descomposició o processament d'aliments. Tenen funcions biològiques importants, però en grans quantitats poden ser tòxiques. Les més importants són la Tiramina, la Histamina i la Feniletilamina.

Interacció entre Amines Biògenes i IMAO

Els IMAO inhibeixen la degradació de les amines (especialment la tiramina) al cos. Això provoca una acumulació d'aquestes substàncies a la sang, perquè l'organisme no pot eliminar-les com ho faria habitualment.

Aliments Desaconsellats amb IMAO

Aliments rics en tiramina i altres amines biògenes:

• Formatges curats
• Carns i peixos processats
• Begudes alcohòliques
• Conserves i fermentats (com xucrut, kimchi, miso)
• Altres: alvocats molt madurs, plàtans madurs i xocolata.

Nutrició i Salut Òssia

Els ossos necessiten nutrients concrets per estar sans i forts. A continuació, es detallen els més importants:

• Calci: Essencial per prevenir l'osteoporosi. Fonts: iogurts, llet i derivats.
• Fòsfor: Segon mineral més abundant del cos. Fonts: llegums, fruits secs, xocolata.
• Magnesi: Alcalinitza el medi i pot millorar la salut òssia.
• Vitamina D: Fonamental per a l'absorció de calci. L'excés pot causar hipercalcèmia. La llum solar és una font important.
• Proteïnes: Una ingesta adequada és necessària, però un consum excessiu pot augmentar l'excreció urinària de calci.
• Sodi: Cal controlar-ne la ingesta, ja que un excés és un factor de risc per a l'osteoporosi.