Guia completa de la taula periòdica i la radioactivitat

Classificació dels elements químics

• Alcalins: perden 1 electró (catió 1+).
• Alcalinoterris: perden 2 electrons (catió 2+).
• Grup del bor: perden 3 electrons (catió 3+).
• Grup del carboni: perden 4 electrons (catió 4+) o en guanyen 4 (anió 4-).
• Grup del nitrogen: guanyen 3 electrons (anió 3-).
• Grup de l'oxigen: guanyen 2 electrons (anió 2-).
• Halògens: guanyen 1 electró (anió 1-).
• Gasos nobles: àtoms que no es combinen per tenir una configuració molt estable.

Propietats i organització

Els metalls tendeixen a perdre electrons (cations), mentre que els no-metalls tendeixen a guanyar-ne (anions). A la taula periòdica, els 118 elements químics s'organitzen en ordre creixent segons el nombre atòmic:

• Grup: mateix nombre d'electrons a l'última capa.
• Períodes: mateix nombre de capes.
• Lantanids i actínids: elements de transició interna o terres rares.

Estats de la matèria

• Àtoms aïllats: Els gasos nobles són els únics aïllats a la natura, ja que són molt estables.
• Molècules: Els àtoms dels elements no-metalls s'uneixen mitjançant enllaços covalents per aconseguir la configuració de gas noble.
• Cristalls: Agrupacions d'àtoms o ions amb una estructura interna ordenada: cristall iònic (metall + no-metall), cristall covalent (no-metall + semimetall) i cristall metàl·lic (cations en un núvol d'electrons).

Història de la taula periòdica

• Tríades (1817, Johann Wolfgang Döbereiner): Va agrupar elements amb propietats similars segons la massa atòmica.
• Llei de les octaves (1863, John Alexander Reina Newlands): Les propietats es repetien cada 7 elements (només vàlid per als primers 16).
• Taula periòdica (1869, Dmitri Ivànovitx Mendeléiev): Va ordenar els elements per massa atòmica, deixant espais buits per a elements encara no descoberts.
• Actualitat: Els elements s'ordenen segons el nombre de protons al nucli (nombre atòmic).

Radioactivitat i energia nuclear

La radioactivitat és el procés que experimenten els nuclis d'alguns isòtops inestables, emetent radiació (raigs alfa, beta o gamma).

• Fissió nuclear: Els nuclis d'àtoms grans (urani, plutoni) es trenquen en nuclis més petits.
• Fusió nuclear: Els nuclis d'àtoms petits (com l'hidrogen) s'uneixen per formar-ne un de més gran (heli).

Aplicacions i residus

Les centrals nuclears aprofiten la fissió per obtenir energia. En medicina, la radiació s'utilitza per tractar tumors i càncer. Totes aquestes activitats generen residus radioactius (de baixa, mitjana i alta activitat) que són altament perillosos i duradors.