Resum dels temps verbals en català: indicatiu, subjuntiu i irregularitats

Resum

Aquest text presenta els temps verbals del català, tant de l'indicatiu com del subjuntiu, amb els seus exemples conjugats a partir del verb cantar. També recull les irregularitats de lexema, els participis, l'ús de la dièresi i algunes regles sobre l'ús de ser i estar. És un apunt breu i condensat, pensat per repassar la morfologia verbal.

Punts clau

L'indicatiu té els temps present, imperfet, passat simple, futur, condicional, pretèrit, plusquamperfet, passat anterior, futur perfet i condicional perfet (per exemple: canto, cantava, cantí, cantaré, cantaria).
El subjuntiu té quatre temps: present (canti), imperfet (cantés), perfet (hagi cantat) i plusquamperfet (hagués cantat).
La primera conjugació és regular tret d'anar i estar; la majoria de verbs de la segona són irregulars, i la tercera conjugació inclou formes com dormir, fugir o sentir.
Algunes irregularitats de lexema: E tònica davant A àtona (treure - traiem), U tònica davant O àtona (collir - cullo), i u en el present del subjuntiu de poder i voler.
La dièresi indica que la u es pronuncia entre G/Q i E/I, o que dues vocals no formen diftong en un hiat (raïm).
Ser s'usa per a lloc ocasional i qualitat inherent; estar per a lloc habitual i qualitat transitòria.

Posa't a prova

Temps: Present (canto), imperfet (cantava), passat simple (cantí), futur (cantaré), condicional (cantaria), pretèrit (he cantat), plusquamperfet (havia cantat), passat anterior (haguí cantat), passat anterior perifràstic (vaig haver cantat), futur perfet (hauré cantat), condicional perfet (hauria cantat). Subjuntiu: Present (canti), imperfet (cantés), perfet (hagi cantat), plusquamperfet (hagués cantat). Pensar: NO L + infinitiu (sí en), ordre + membre impertinent o perifràstic obligatori (no infinitiu) i - subjuntiu / No gerundi posterioritat / no article + infinitiu (excepte si és nom: per a beure), NO hi hauran, havien, probabilitat deure + infinitiu (no futur), No tenir que ni venir + gerundi. Verbs: 1a conjugació: tots regulars menys anar i estar, 2a majoria irregulars (dir i dur ho són), 3a o forma pura (dormir): bullir, cosir, escopir, munyir, fugir i grunyir, sentir, contenir, presentar, ressenti, si s'ana bé posa accent o inactiu (afegir -isc- o -eix-): assentir, dissentir (lluir els 2 segons significat). Dieresi: 1. pronunciar u entre G/Q i E/I, assenyalar que 2 vocals no diftonguin si hiat (raïm) (si ha de dur accent, ficar-lo i no dièresi), NO infinitiu, gerundi, condicional futur de 3a conjugació amb lexema acabat en vocal.

Irregularitats lexema: 1. E si tònica, A si àtona (treure - traiem, treus), 2. U tònica, O àtona (collir - cullo, escup), 3. Poder i voler -u- en present del subjuntiu i imperatiu 4. infinitiu acabat en -ldre, -ndre, -ler (com tenir i venir) -d- que futur i condicional 5. -c, -qu, -gu pot ser-hi (tinc, tingués): verb afectats per això acaben en -ndre, -ldre, -èixer, dir i dur (2a conjugació i irregular), lexema acabat en diftong (moure, riure, beure, coure): canvi de U a B en gerundi, imperfet indicatiu, present indicatiu i algunes present i imperatiu / caiguda U i apareix I en les = que abans: imperfet indicatiu té ACCENT. Participis: NO existeix -guer ni -guent (sapiguer sapiguent - sí saber sabent), verbs acabats en -ir dièresi algun cop i MAI infinitiu, gerundi, futur i condicional, verbs de 1a conjugació lexema acabat en vocal porten dièresi a present subjuntiu (actuï), verbs com marxar, caure, callar i pujar no amb -es. Usos verbals: Subjuntiu + condicional (NO 2 subjuntiu): si hagués -t, hauria -t // lloc: ser (ocasional), estar (habitual), qualitat: ser (inherent), estar (transitori).

Preguntes freqüents

Quins són els temps de subjuntiu en català?

El subjuntiu té quatre temps: present (canti), imperfet (cantés), perfet (hagi cantat) i plusquamperfet (hagués cantat). Es troben en oracions subordinades i en combinacions com si hagués cantat, hauria cantat.

Quan s'usen ser i estar?

Ser s'usa per a un lloc ocasional o una qualitat inherent, mentre que estar s'usa per a un lloc habitual o una qualitat transitòria.