Guia Completa de Tipografia: Línies, Elements i Retícules Essencials
Línies Guies en Tipografia
Les línies guies són referències que delimiten l'altura dels caràcters.
Línia de base: Línia imaginària que defineix la base visual de les lletres.
Línia de la 'x': Línia imaginària que defineix l'altura de la 'x' de les lletres minúscules.
Línia de les majúscules: Determina l'altura dels caràcters de caixa alta o majúscules, mesurada des de la línia de base i que representa el cos de les majúscules.
Línia dels ascendents: Limita el recorregut que fan els traçats de la caixa baixa que sobrepassen la línia de la 'x'. Aquestes porcions es denominen ascendents, com en el cas de la b, d, f, h, k, l, t.
Línies dels descendents: Limita l'altura dels descendents, com en les lletres g, j, p, q, y.
Elements Formals de la Tipografia
Tracking, Kerning i Interlletratge: El kerning descriu l'ajustament automàtic de l'espai entre parelles de lletres, tal com prescriu una taula per als diferents grups concrets de lletres que està incrustada en la font digital. El tracking és òptim per descriure l'addició o l'eliminació d'espai entre lletres en un bloc de text. L'interlletratge significa afegir espai entre lletres.
Composició: S'ha d'establir inicialment una correcta separació entre els caràcters que formaran les paraules.
Espaiat entre paraules: Expressem aquest espai com a ample, normal i ajustat.
Interlineat: Espai vertical entre dues línies successives de text. La mida es pren partint de la línia de base següent.
Alineació i Justificació: En compondre un paràgraf, hem de tenir en compte els principis de llegibilitat i estètica.
Tipus de Paràgrafs i la seva Composició
Paràgraf antic: Dues línies paral·leles, una al costat esquerre i l'altra al costat dret, a la distància que es requereix per compondre el paràgraf, i entre elles flueix el text.
Paràgraf justificat: Composició tipogràfica que arriba a tots dos marges (dret i esquerre), formant un bloc de text homogeni.
Paràgraf abanderat: Composició de renglons que es fa partint d'una línia guia que estableix el marge esquerre, recolzat en una línia auxiliar paral·lela que sol limitar el desplaçament.
Paràgraf epigràfic: Les línies de text que formen el paràgraf s'arrengleren prenent com a referència una línia guia central, formant figures dentades en tots dos extrems.
Paràgraf francès: Utilitza tres línies guies, també en paral·lel, que limiten el flux dels renglons com en la composició justificada, però aquí la tercera línia estableix la posició del primer rengló que comença amb una sagnia retrograda.
Paràgraf asimètric: No té un resultat específic; els renglons flueixen sense tenir en compte una línia guia o una quantitat mínima o màxima de caràcters. Es compon tractant de dibuixar una figura.
Línia blanca entre paràgrafs: Espai vertical que separa dos paràgrafs per millorar la llegibilitat.
Capitular: Lletra capital, de mida més gran que la resta del text, que s'utilitza al començament d'un capítol o secció.
Sagnia de primera línia: Indentació de la primera línia d'un paràgraf, habitualment utilitzada en textos llargs per indicar l'inici d'un nou paràgraf.
Distribució: Organització del text en bloc o en columnes.
La Retícula en el Disseny Tipogràfic
La retícula és una trama de línies horitzontals i verticals en intersecció a intervals regulars, que serveix com a estructura organitzativa per al contingut. Els seus components principals són:
Marges: Espais entre el límit del format i el contingut de la pàgina. Envolten i defineixen l'àrea de text i imatges dins de la pàgina.
Línies de fluïdesa: Alineacions que trenquen l'espai vertical, dividint-lo en bandes horitzontals.
Espai vertical/horitzontal: És l'àrea que separa els camps entre si.
Mòduls o camps: Són unitats individuals d'espai que estan separades per intervals regulars horitzontals i verticals.
Columnes: Alineacions verticals que organitzen el text.
Marcadors: Indicacions de posició per al text subordinat o repetit al llarg del document.