Guia dels Paisatges i Explotacions Agràries a Espanya

Tipus d’explotacions agràries

Gran explotació o latifundi

Els latifundis són explotacions de grans dimensions (més de 100 ha) on es practica una agricultura extensiva. S'obtenen grans collites i la seva comercialització produeix beneficis elevats. Utilitzen maquinària moderna com tractors, recol·lectores, etc.

Agricultura extensiva: Sistema de producció agroramader que procura cultivar grans extensions de terra amb el mínim de materials i recursos en relació amb la superfície que està conreant o el ramat que utilitza. A Espanya predominen a Castella-la Manxa, Extremadura i Andalusia.

Petita explotació o minifundi

Els minifundis són explotacions de petites dimensions (menys de 10 ha). Aquests no es potencien gaire, ja que es busca que els minifundis s'agrupin. Es troben a la meitat nord de la península i als arxipèlags. A causa de l'agricultura de mercat, es veuen obligats a produir més, però és rendible si s'hi practica una agricultura intensiva.

Agricultura intensiva: Sistema de producció agrícola que es caracteritza per fer grans inversions de capital, treball i ús de tecnologies en relació amb la superfície cultivada.

Explotacions de grandària mitjana

Són d'aproximadament 30 ha. La Unió Europea ha afavorit les explotacions de grandària mitjana familiar i ha fomentat la pràctica d'una agricultura intensiva, amb la finalitat d'obtenir productes de qualitat per al mercat.

De l’economia de subsistència a la de mercat

La utilització de noves tècniques agrícoles i la introducció de nous conreus van permetre augmentar la producció agrària.

Amb el desenvolupament de la indústria i el creixement de les ciutats, la demanda d'aliments va anar augmentant, però els productes industrials arruïnaven la petita artesania rural. Els pagesos, per poder adquirir aquests productes, necessitaven diners i, com a conseqüència d'això, una part del sector agrari va entrar en un circuit en el qual el pagès era venedor i comprador.

L'agricultor era un venedor que conreava els productes més demandats i, alhora, un comprador de béns industrials per augmentar les collites en quantitat i qualitat. Aquest procés els obliga a especialitzar-se cada cop en menys productes i, per tant, han de comprar al mercat els productes que deixen de produir.

Població rural i feines agràries

La població agrària disminueix de manera progressiva a causa de la mecanització de les feines agrícoles. A partir del segle XX, algunes famílies van tornar al municipi per tal de millorar la seva qualitat de vida.

La població rural i la població agrària

• Població rural: Aquella que viu en una zona rural, però treballa en el sector secundari o terciari.
• Població agrària: Aquella que treballa en el sector primari.

Les feines agràries

A les finques petites i mitjanes, són els propietaris qui treballen la terra amb l'ajuda de la família, el que es coneix com a explotació familiar (una ajuda familiar a temps parcial). Aquestes explotacions es combinen de vegades amb altres sectors per poder obtenir un segon sou.

La producció i el comerç agrari

La producció agrícola depèn de la superfície dedicada a cada conreu (secà o regadiu), la qualitat dels sòls i la intensitat dels conreus.

La producció agrícola

• Conreu de secà: Els més extensos són els cereals, la vinya i les oliveres. El conreu extensiu és una feina mecanitzada. El conreu de la vinya s'estén tant a zones atlàntiques com mediterrànies, i la seva producció s'ha especialitzat en vins de qualitat. El conreu d'oliveres millora perquè se n'augmenta la superfície destinada.
• Conreu de regadiu: Entre el conreu de regadiu, destaca la producció fructícola i l'horticultura. Els fruiters aconsegueixen un gran rendiment per hectàrea conreada, mentre que les hortalisses es conreen a la zona mediterrània.

La producció ramadera

Espanya és el segon país de la Unió Europea per la seva importància ramadera. L'explotació ramadera que es practica a Espanya combina sistemes de producció tradicional amb formes de producció intensiva. Les produccions més destacades s'obtenen a partir de quatre tipus diferents de bestiar:

• Bestiar boví: Un dels pilars més importants de la ramaderia nacional. Espanya té una gran especialització en la producció de carn i llet.
• Bestiar oví: Les pràctiques tradicionals de cria de bestiar oví s'han abandonat i han obert pas a una progressiva professionalització del sector. La producció de llana és residual, i interessa molt la producció de carn i llet.
• Bestiar porcí: Ha aconseguit un desenvolupament important, un alt grau d'industrialització i d'intensificació productiva. La cria de bestiar porcí es destina al consum fresc i a la fabricació d'embotits.
• Avicultura: La producció avícola està molt industrialitzada, amb uns rendiments elevats. El nombre d'aus sacrificades continua sense variacions sensibles. La producció d'ous es manté, igual que el rendiment de les gallines ponedores.

La comercialització dels productes agraris

L'entrada d'Espanya a la CEE (Comunitat Econòmica Europea) es va considerar molt beneficiosa per a l'agricultura. La comercialització òptima dels productes agraris depèn del grau de desenvolupament de la indústria agroalimentària. Les indústries agroalimentàries estan molt concentrades en empreses multinacionals d'elevada productivitat. Una de les indústries agroalimentàries més rellevants d'Espanya és la vinícola.

Paisatges agraris d’Espanya

Què és un paisatge agrari?

Un paisatge agrari té un caire integrador perquè reuneix el marc físic, l'activitat humana i l'organització social, per això ofereix una visió geoecològica. Els paisatges agraris resulten d'una combinació de factors físics i humans, derivats de les activitats agràries que duu a terme l'ésser humà.

Els elements més visibles d'un paisatge agrari són les àrees productores: el tipus de zones conreades, la grandària i el tipus d'explotació, la presència de la ramaderia, la presència humana i la presència de les comunicacions. Segons com s'agrupen els diferents factors físics, socials i culturals, els paisatges són diversos.

Paisatge agrari atlàntic

Els paisatges atlàntics són propis de zones litorals i prelitorals de Cantàbria i Galícia. Hi predominen zones muntanyoses i el seu relleu és accidental. El seu clima és oceànic plujós, amb temperatures suaus, fet que afavoreix la presència de prats i boscos caducifolis, els quals han estat explotats per obtenir fusta. L'agricultura ocupa poca extensió. L'autoconsum ha desaparegut, i la monocultura que ocupa més superfície és el blat de moro, i les pomes per a la producció de sidra. La ramaderia està orientada a la cria de bestiar boví per produir llet. A Galícia, la producció de bestiar boví es destina prioritàriament a carn. La seva dedicació explica que la població visqui dispersa en petits pobles. L'estructura agrària és minifundista, on hi predomina l'explotació familiar i les petites empreses.

Paisatge agrari d’interior

Aquest tipus de paisatge comprèn les terres interiors de Castella i Lleó, Castella-la Manxa i les depressions de l'Ebre i el Guadalquivir. Hi predominen zones planes amb altituds elevades a la Meseta. El clima és de tendència continental, amb altes temperatures a l'estiu i hiverns freds amb glaçades freqüents. La falta de precipitacions limita l'agricultura i el creixement de boscos. Les terres d'interior tenen en comú el conreu de cereals, amb rotacions de conreus de tipus biennal o triennal. La feina al camp està molt mecanitzada, amb utilització d'adobs químics. A les zones de secà i als camps de la vora del Guadalquivir hi predominen explotacions grans amb una agricultura extensiva mecanitzada. La població és escassa i hi predomina la població envellida a causa d'un èxode rural elevat.

Paisatge agrari mediterrani

Els paisatges mediterranis ocupen les terres del litoral i del prelitoral mediterrani, i les zones de les depressions de l'Ebre i el Guadalquivir. Tenen un relleu accidental, però hi ha planes litorals i valls sedimentàries amb sòls fèrtils. El terreny forestal, tot i que té una extensió important, és poc productiu. El clima es caracteritza per les precipitacions escasses. La sequera s'aguditza durant l'estiu, quan les temperatures són més altes. Aquestes condicions climàtiques justifiquen la pràctica d'agricultura de secà, on els conreus principals són de cereals, vinyes i oliveres. S'hi practica l'agricultura de regadiu, amb tècniques com el reg per degoteig, la difusió d'hivernacles, els planters i l'ús de productes fitosanitaris. El conreu principal són les hortalisses primerenques i els fruits tropicals. La ramaderia ovina i cabruna és extensiva a les zones de secà. La bovina i la porcina tenen caràcter intensiu a Catalunya. L'estructura agrària es caracteritza per explotacions de grandària mitjana. A les planes litorals, les explotacions són de petites dimensions, conreades de manera intensiva. La població és molt nombrosa i tendeix a concentrar-se en pobles grans.

Paisatge agrari de muntanya

Els paisatges agraris de muntanya se situen en altituds altes i mitjanes. Són zones amb alt relleu, on el clima és fred, amb precipitacions en forma de neu. El vessant sud és més càlid que el nord, on les temperatures són més fredes. Les activitats agropecuàries i silvícoles es caracteritzen per l'esglaonament dels usos del sòl segons l'altitud i la insolació. A les muntanyes del nord, els paisatges són terres de pastura i conreus a les valls. Els vessants baixos estan treballats en bancals, avui molt abandonats per la dificultat d'utilitzar-hi maquinària. L'explotació forestal es basa en l'aprofitament dels faigs i dels castanyers, la fusta dels quals és molt apreciada. Són espècies de creixement lent, per això s'ha estès la repoblació de pins i d'eucaliptus. La ramaderia és bovina i ovina, criada de manera extensiva. L'estructura agrària és de petites propietats d'àrees conreades en valls i al peu de les muntanyes. El poblament és escàs i es concentra en petits nuclis de les valls. Normalment, les parcel·les són molt petites i estan separades per tanques i camins arbrats. S'està canviant el paisatge de muntanya a causa de l'impacte del turisme i l'abandonament de les feines agràries. El turisme es concentra a les èpoques d'estiu o hivern.

Paisatge agrari de les Canàries

Factors físics: L'arxipèlag de les Canàries, de sòls volcànics, té un relleu abrupte, per tant s'han d'aprofitar per a l'agricultura els barrancs, cims i vessants. El clima és càlid, amb tan poca pluviositat que de vegades els conreus s'han de fer sota arenaments artificials perquè conservin la humitat al màxim.

Sistemes agrícoles i ramaders: El primer producte continuen sent els plàtans, el segon els tomàquets d'exportació i després les patates. Per augmentar el seu rendiment s'han instal·lat superfícies importants de conreus protegits sota plàstic. La ramaderia més nombrosa és la del bestiar cabrum.

Estructures agràries: El tipus de propietat és variant. En zones de llarga tradició la propietat és petita; en canvi, a la costa hi ha propietats extenses destinades a la comercialització del producte.

Explotació forestal: Actualment, una bona part de la superfície forestal està protegida, en especial els boscos de pi canari i laurisilva.

La política agrària de la Unió Europea

L'entrada d'Espanya a la Comunitat Econòmica Europea (CEE) va ser el 1986. Avui, els conceptes clau d'aquesta política comuna són la seguretat alimentària, la preservació del medi ambient rural i la relació quantitat-preu.

El programa nacional de desenvolupament rural, aprovat el 2015, té com a objectius:

• Augmentar la productivitat de l'agricultura.
• Desenvolupar la indústria agroalimentària.
• Millorar el medi ambient i l'entorn rural.

L’activitat pesquera

Espanya és una gran potència pesquera dins de la Unió Europea i el tercer país que consumeix més peix. No obstant això, s'enfronta a una dura crisi a causa de les dificultats per accedir als seus caladors tradicionals i de l'exhauriment de moltes espècies per sobrepesca.

Política pesquera comunitària

Amb l'entrada d'Espanya a la Comunitat Europea es va aconseguir un límit de pesca important en aigües comunitàries i un acord pesquer amb el Marroc, però les ajudes per renovar la flota van comportar que els armadors espanyols haguessin d'adoptar un tipus de vaixell més petit i perdre capacitat de pesca. La UE ha fixat per al període 2014-2020 un nou Fons Europeu Marítim i de la Pesca (FEMP) que preveu l'ajuda econòmica als estats membres, en relació amb l'economia del seu sector pesquer i del nombre de persones que hi treballen. Tanmateix, les ajudes no es poden utilitzar per augmentar la capacitat de pesca perquè la Política Pesquera Comuna (PPC) pretén fer una explotació sostenible del medi marí i dels recursos i fomentar el cultiu d'espècies per mitjà del sistema de l'aqüicultura. La PPC també negocia acords amb els països no comunitaris per poder pescar als seus caladors.

Recursos energètics i minerals a Catalunya

Catalunya és un país amb pocs recursos energètics i miners, de manera que en aquest camp ha tingut sempre una forta dependència de l'estranger.

Recursos energètics

• La mineria de carbó explotava algunes mines que després s'aprofitaven per a centrals tèrmiques.
• Les centrals nuclears produeixen quantitats massives d'energia.
• L'energia hidroelèctrica aprofita els salts d'aigua dels embassaments.

Recursos minerals

• Entre els minerals no metàl·lics, la potassa i la sal gemma han perdut pes i han tancat diverses mines. Malgrat el tancament, encara s'ha de fer front al problema de la salinització dels aqüífers i els seus residus.
• Pel que fa a les roques industrials, sobresurt l'extracció d'àrids naturals, roca calcària i argiles.

Impacte ambiental de l'activitat agrària

Sòl

• Desforestació i erosió del medi com a conseqüència de la pastura excessiva.
• El vent i la pluja faciliten també l'erosió del sòl.
• Disminució de les masses forestals com a conseqüència de la pressió demogràfica.

Aigües

• El regadiu suposa un 70% de l'aigua consumida.
• Esgotament d'aqüífers.
• Contaminació per pesticides o fertilitzants.
• Contaminació per purins dels animals.

Biodiversitat

• Pesticides, insecticides i fertilitzants trenquen l'equilibri de la biodiversitat.
• La producció amb criteris de mercat redueix la varietat de conreus.

Atmosfera

• Emissions de gasos d'efecte hivernacle.
• CO₂ emès per la maquinària agrícola.
• Metà emès per la ramaderia.

Resum dels paisatges agraris

Els paisatges agraris són una combinació de factors físics i humans.

Paisatge agrari atlàntic

Comprèn les zones litorals i prelitorals de la cornisa cantàbrica i les terres gallegues. Són zones muntanyoses amb relleu accidentat. El clima és oceànic i hi predominen boscos i prats caducifolis.

• Agricultura: Ocupa poca extensió, amb poc policultiu.
• Ramaderia: Al País Basc, Cantàbria i Astúries es cria bestiar boví per a la producció de llet; a Galícia, el bestiar boví es destina a la producció de carn.
• Estructura agrària: Minifundista, amb petites empreses i explotacions familiars relacionades amb la producció de llet i carn.
• Població agrària: Dispersa en masies (caseríos) o en poblets, amb fàcil comunicació.

Paisatge agrari mediterrani

Ocupa el litoral i prelitoral mediterrani i les depressions de l'Ebre i del Guadalquivir. El clima és mediterrani.

• Agricultura: De secà, amb vinya, olivera i cereals, que formen la trilogia mediterrània. Les temperatures suaus afavoreixen el conreu de regadiu.
• Ramaderia: L'ovina i la cabruna són extensives a les zones de secà; la bovina i la porcina tenen caràcter intensiu a Catalunya.
• Estructura agrària: Es caracteritza per explotacions de grandària mitjana. A Andalusia predominen els latifundis.
• Població: Molt nombrosa, amb tendència a la concentració en pobles grans.

Paisatge agrari d'interior

Se situa a altituds altes i mitjanes de l'interior peninsular. Es caracteritza per temperatures extremes i falta de precipitacions.

• Tipus de conreu: Rotacions de conreu; abans blat, ara l'ordi.
• Ramaderia: A les zones de secà predomina el bestiar oví.
• Estructura agrària: A la vora del Guadalquivir predominen les explotacions grans; a la zona de regadiu, la propietat mitjana.
• Població: És escassa i hi predomina la població envellida a causa d'un èxode rural elevat.

Paisatge agrari de muntanya

Se situa a altituds altes i mitjanes, amb precipitacions en forma de neu i contrast entre el vessant sud i el nord.

• Agricultura: A les muntanyes del nord, els paisatges són semblants al model alpí, amb terres de pastura, conreus al fons de les valls i boscos als vessants baixos.
• Ramaderia: Bovina i ovina, criada de manera extensiva.
• Estructura agrària: Petites propietats, conreades a les valls i al peu de les muntanyes.
• Explotació forestal: Aprofitament de faigs i castanyers, la fusta dels quals és apreciada.
• Població: Escassa, concentrada a les valls i al peu de la muntanya. Està canviant a causa de l'impacte del turisme.

Paisatge agrari de les Canàries

Correspon a l'arxipèlag canari, amb un clima subtropical.

• Conreus: De vegades es fan sota arenaments artificials.
• Agricultura: Destaquen els plàtans, els tomàquets d'exportació i les patates. Estan protegits per plàstics per així augmentar-ne el rendiment.
• Ramaderia: El principal bestiar és el cabrum, seguit del bestiar oví.
• Estructura agrària: És variada. La propietat és petita, però a les zones de costa hi ha propietats extenses per a la seva comercialització.
• Explotació forestal: Després de tales abusives en el passat, ara està protegida, en especial els boscos de pi canari i laurisilva.
• Població: La població rural està concentrada.