Guia Essencial de Conceptes Econòmics, Polítics i Territorials

Conceptes Clau d'Economia i Societat

Comerç Just

Modalitat alternativa de comerç basada en la supressió d’intermediaris i en salaris justos.

Monopoli

Control del mercat per part d’una sola empresa, fet que permet fixar els preus.

Oligopoli

Control del mercat per un nombre reduït d’empreses que es coordinen per fixar preus.

Oferta Pública d’Adquisició (OPA)

Compra de les accions d’una empresa per una altra que ofereix als accionistes un preu superior a la cotització borsària en aquell moment.

Fons Monetari Internacional

Organització internacional encarregada de supervisar el sistema financer global.

G-7, G-20,...

Grups de països que organitzen cimeres anuals per discutir sobre temes econòmics i polítics.

Recurs Renovable

Són aquells recursos que no s’exhaureixen amb l'ús.

Economia de Mercat

Estructura de mercat que aspira a la maximització de beneficis a partir de la llei d’oferta i demanda.

Economia de Subsistència

Estructura de mercat orientada únicament a l’autoconsum.

Borsa

Part més important del mercat de valors on hi ha la compravenda de valors com ara accions.

R+D

Inversió en recerca i desenvolupament.

Països Emergents

Països amb mercats relativament retardats però en procés de ràpida industrialització i creixement.

Països Oblidats

Països perifèrics sense recursos naturals rellevants i immersos en guerres tribals.

Capacitat de Càrrega d'un Recurs

Aprofitament que es pot obtenir indefinidament d'un recurs sense comprometre'n la renovació futura.

Sistema Econòmic

Conjunt d'institucions i relacions (jurídiques, tècniques...) que permeten l'organització econòmica de la societat. Hi ha tres sistemes econòmics rellevants: l'economia de mercat, basada en la llei de l'oferta i la demanda; l'economia planificada, dirigida per l'Estat; i l'economia mixta, que recorre al mercat per assignar els recursos malgrat que és l'Estat qui intervé per regular-ne el funcionament.

Acció

Cadascuna de les parts iguals en què es divideix el capital d'una empresa per facilitar-ne la compra i la venda.

Globalització

Procés a gran escala que consisteix en una creixent comunicació i interdependència entre els diferents països del món. Aquests països unifiquen els seus mercats, societats i cultures a través de transformacions que aporten un caràcter global.

Intervencionisme

Acció sistemàtica d'un govern que té per objecte afectar l'activitat econòmica.

Dèficit Comercial

Excés d'importacions de béns, de serveis i de valors financers per damunt de les exportacions similars.

NUTS

Sigles de les Unitats Territorials Estadístiques; corresponen a unes divisions del territori que la UE utilitza amb finalitats estadístiques. A Espanya, la divisió en NUTS coincideix amb les comunitats autònomes.

Economies d'Escala

Estructura d'organització empresarial en la qual els guanys de la producció s'incrementen i els costos disminueixen com a resultat de l'augment de les dimensions i l'eficiència de la planta, l'empresa o la indústria.

Codecisió

Procediment que es fa servir per a la majoria de la legislació europea.

Eurozona

Països de la UE que tenen l'euro com a moneda. La seva política financera és regulada pel Banc Central Europeu.

Fons Estructurals

Fons de la UE per a infraestructures i equipaments de les zones més endarrerides.

Fons de Cohesió

Fons de la UE per als països amb més deficiències en medi ambient i transports.

INTERREG

S'ocupa de promoure la cooperació transfronterera, sobretot de regions perifèriques a la UE.

Comitè de les Regions

Òrgan representatiu de les entitats regionals i locals a la UE.

L'Assemblea de Regions d'Europa

Treballa per reforçar la representació política de les regions.

Quatre Motors per Europa

Associació formada per quatre regions d’entre les més dinàmiques del continent.

Índex de Convergència Europea

Indicador del nivell de riquesa d'un país o regió en comparació amb la mitjana europea.

FEDER

Fons de la UE per promoure la cohesió econòmica i social per mitjà de la correcció dels principals desequilibris regionals.

FSE

Fons de la UE destinat a fomentar les oportunitats de feina i mobilitat geogràfica i professional dels treballadors.

ACCD

Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. És un organisme de la Generalitat que gestiona polítiques de cooperació al desenvolupament, construcció de la pau, acció humanitària i drets humans.

Fons de Compensació

Instrument de política territorial de l'Estat espanyol útil per finançar projectes que promouen el creixement de la renda i de l'ocupació a les comunitats autònomes més desfavorides.

Circumscripció Electoral

Conjunt d’electors sobre el qual es realitzen les diverses operacions electorals.

Moció de Censura

Procediment parlamentari pel qual els diputats poden exigir responsabilitats polítiques al president del govern.

Estat Unitari

Divisió territorial on només existeix un centre de poder polític que s’estén per tot el territori.

Estat Descentralitzat

Estats amb passat centralista que progressivament han anat atorgant major autonomia i sobirania a les diverses regions que el conformen.

Estat Federal

Estats formats per entitats sobiranes i autònomes. L’estatus autònom d’aquestes entitats no pot ser alterat de manera unilateral pel govern central.

Estat Confederal

A diferència de l’estat federal, a l’estat confederal la sobirania dels membres de la confederació és més important que no pas la unió confederativa.

Estat

Fa referència als límits del territori.

Govern

Fa referència al poder executiu de l’Estat.

Consell Executiu

Òrgan de la Generalitat amb funcions executives i administratives.

Competències Exclusives

Funcions públiques sobre les quals la Generalitat té plenes atribucions i és la única administració responsable.

POUM

Instrument tècnic que ordena de manera integral el territori d’un municipi, i classifica el sòl i els seus usos.

Referèndum

Votació popular convocada pel poder legislatiu amb l’objectiu de que la ciutadania doni la seva opinió davant una reforma legislativa.

Estatut d'Autonomia

Norma bàsica d’una comunitat autònoma espanyola, que defineix la seva delimitació territorial, els seus òrgans autonòmics, les competències i les llengües oficials del territori.

Constitucionalisme

Sistema polític regulat per un text constitucional.

Parlamentarisme

Sistema polític en què el poder legislatiu és confiat al Parlament, davant el qual és responsable el Govern.

Comarca

És una entitat administrativa d'origen històric que, en el cas de Catalunya, està reconeguda per l'Estatut d'Autonomia. Agrupa un conjunt de municipis articulats per la capital comarcal. A Catalunya n'hi ha 41.

Conseqüències de la Globalització

Aquest procés de globalització ha tingut tota una sèrie de conseqüències a nivell econòmic, mediambiental, polític, social i cultural:

Conseqüències Econòmiques

• Augment de les desigualtats entre els països més rics i desenvolupats en comparació amb els més pobres.
• Creixement del nombre d’empreses multinacionals.
• Concentració de capital.
• Deslocalització de les empreses.
• Això dóna lloc a un intercanvi comercial desigual.

Conseqüències Mediambientals

• La instal·lació de les empreses a països del tercer món, en els quals els costos de producció assoleixen els seus mínims, fa que els índexs de contaminació de tots aquests països augmentin de manera rellevant.
• Brutal explotació dels recursos naturals de la terra, característica del model capitalista que aspira a maximitzar els seus beneficis.

Conseqüències Polítiques

• El poder de decisió de l’Estat sobre l’economia disminueix dràsticament, ja que ara són les grans multinacionals les encarregades de prendre aquestes decisions en benefici de les pròpies empreses.
• L’economia s’ha convertit en un condicionant important respecte a les decisions polítiques.

Conseqüències Socials

• Augmenten les desigualtats de tipus econòmic entre la població.
• L’explotació laboral tendeix a augmentar.
• Generalment, les males condicions de vida provoquen fluxos migratoris arreu del món.
• També augmenta el nivell de consum, cosa que introdueix nous valors a la societat com ara l'individualisme i el consumisme exacerbat.

Conseqüències Culturals

• S'homogeneïtza la cultura, amb un model dominant com ho és el dels Estats Units, ja que tenen el control principal dels mitjans de comunicació.
• Afortunadament, la ciència ha sortit molt beneficiada, ja que països del món han pogut establir vincles importants en projectes d’investigació científica.

Construcció de la Unió Europea: Fites Clau

1. 1950: Després de la Segona Guerra Mundial, Robert Schuman, ministre de Finances francès, va ser el primer a presentar una proposta d’una Europa Unida.
2. 1951: Es posa en funcionament la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA) formada per Alemanya, Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos, que esdevé l’antecessora de la Comunitat Econòmica Europea (CEE).
3. 1957: Es signa el Tractat de Roma que constitueix la CEE i la Comunitat Europea de l'Energia Atòmica (EURATOM).
4. 1973: S’incorporen Dinamarca, Irlanda i el Regne Unit.
5. 1981: Segona ampliació: Grècia.
6. 1986: Tercera ampliació: Espanya i Portugal.
7. 1990: Reunificació de la República Federal i la República Democràtica d’Alemanya.
8. 1992: Entra en vigor el Tractat de Maastricht que crea la UE. Es consolida el mercat únic i es crea l’espai Schengen que permet als ciutadans desplaçar-se lliurement pel territori.
9. 1995: Quarta ampliació: Àustria, Finlàndia i Suècia.
10. 2002: Comença a circular l’euro.
11. 2004: Cinquena ampliació: República Txeca, Xipre, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Hongria, Letònia, Lituània, Malta i Polònia.
12. 2007: Sisena ampliació: Bulgària i Romania.
13. 2009: Tractat de Lisboa. Unificació de l'ensenyament superior.

Funcionament de la Unió Europea: Institucions i Polítiques

Institucions

• Consell Europeu: Màxim òrgan polític de la UE, compost pels caps d’Estat. S’encarrega de definir les orientacions polítiques i les prioritats de la UE.
• Parlament Europeu: Representa els ciutadans i els seus membres (eurodiputats) són elegits per sufragi universal i s’organitzen en grups polítics. Té la funció legislativa.
• Consell de la Unió Europea: Format per ministres que representen els estats membres. Té com a funcions aprovar les lleis i el pressupost, i legisla en comú amb el Parlament.
• Comissió Europea: Exerceix la funció executiva i garanteix el compliment de les normes europees. Està formada pel president i els comissaris.
• Tribunal de Justícia: Exerceix la funció judicial.
• Tribunal de Comptes: S’encarrega de la comptabilitat.

Òrgans

• Consultius: Comitè Econòmic i Social Europeu i el Comitè de les Regions.
• Financers: Banc Europeu d'Inversions i el Banc Central Europeu.
• Especialitzats: El Defensor del Poble Europeu (intermediari entre el poble i les autoritats).

Unificació Monetària i Espai Schengen

L'Eurozona està formada pels països de la UE que tenen l’euro com a moneda i la seva política financera és regulada pel Banc Central Europeu. Trobem a Alemanya, Àustria, Bèlgica, Espanya, Eslovènia, Eslovàquia, Finlàndia, França, Grècia, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Malta, Països Baixos, Portugal i Xipre. Pel que fa a l'Acord Schengen, aquest va suposar la fi dels controls fronterers interns dels països que van signar el pacte.

Política Regional

Aporta ajudes en forma d’inversions en infraestructures o en formació.

• Fons Estructurals: Fons de la UE per a infraestructures i equipament de les zones més endarrerides.
• Fons de Cohesió: Fons de la UE per als països amb més deficiència en medi ambient i transports.

Les Formes de Govern: Democràcia i Dictadura

En una democràcia existeixen llibertats públiques i respecte als drets humans, divisió dels poders de l’Estat (legislatiu, executiu i judicial), eleccions lliures per sufragi universal i una Constitució per la qual s’han de regir tots els ciutadans. A partir d’això, l’Estat es pot organitzar com una monarquia parlamentària o com una república democràtica. D’altra banda, en una dictadura o sistema totalitari no existeixen aquests punts abans esmentats, i l’Estat s’organitza com una monarquia autoritària o com una república autoritària.

Els partits polítics són les organitzacions que tenen com a funció canalitzar les diferents orientacions ideològiques. Per mitjà de les eleccions, cada ciutadà expressa lliurement la seva ideologia, per tant, en una democràcia la sobirania la té el poble, perquè són els ciutadans els qui votant decideixen els seus governadors.

Espanya és un estat democràtic fonamentat en el constitucionalisme i el parlamentarisme. La democràcia constitucional ve donada per la Constitució del 1978, i aquesta estableix una sobirania nacional que resideix en el poble espanyol. A més, Espanya és una monarquia parlamentària, la qual cosa significa que el rei és el cap d’Estat, però tant les lleis com el Govern emanen del Parlament. El rei regna però no governa.

Tipus de Convocatòries Electorals

• Eleccions Generals: Els ciutadans elegeixen els seus representants al Congrés dels Diputats i al Senat.
• Eleccions Autonòmiques: Els ciutadans elegeixen els diputats del Parlament autonòmic respectiu.
• Eleccions Municipals: Els habitants dels pobles i de les ciutats elegeixen el seu alcalde i la resta de membres de la corporació municipal.
• Eleccions Europees: Els ciutadans elegeixen per votació els membres del Parlament Europeu.

La Divisió de Poders a Espanya

El Poder Legislatiu

A l’Estat espanyol el Parlament té la funció legislativa, i rep el nom de Corts Generals, que estan integrades per dues cambres: el Congrés dels Diputats i el Senat. El Congrés dels Diputats o Cambra Baixa és qui té el poder de legislar, és a dir, aprovar i derogar lleis. També aprova els pressupostos generals de l’Estat. D’altra banda, el Senat o Cambra Alta és una cambra de representació territorial que té com a funció revisar les propostes legislatives, a més d'autoritzar o denegar la ratificació dels tractats internacionals.

El Poder Executiu

El Govern, format pel President i els ministres, és el poder executiu. S’ocupa de dirigir la política de l’Estat, d’administrar els recursos i d’establir la defensa nacional i les relacions exteriors, a més d’executar lleis i promulgar decrets.

El Poder Judicial

El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) és l’òrgan de govern de tots els jutjats i tribunals que integren el poder judicial. La funció principal encomanada consisteix en garantir la independència dels jutges en l’exercici de la funció judicial.

L'Organització Territorial de l'Estat Espanyol

Trobem que a Espanya hi ha 17 comunitats autònomes, a més de Ceuta i Melilla, que van ser reconegudes a partir de la Constitució de 1978. Això es va fer perquè les regions espanyoles disposessin d’un principi d’autonomia, i se’ls hi van atorgar una sèrie de competències transferides amb els seus estatuts d'autonomia. Les autonomies compten amb tres institucions: una assemblea o parlament, un president autonòmic i un govern. Malgrat això, el poder judicial és comú a tot l’Estat espanyol.

Pel que fa al poder local, trobem que hi ha l’administració provincial i municipal. El territori està dividit en províncies, és a dir, agrupacions de municipis, que tenen com a funció cooperar amb els municipis a través de les diputacions provincials. Els municipis d’altra banda són les unitats territorials i administratives més elementals, i l'ajuntament és l’òrgan de govern i de gestió municipal. El poder local s’elegeix pels ciutadans que han de triar l'alcalde i els regidors. Les competències principals dels municipis fan referència a la prestació de serveis i a la dotació d’equipament, que s’aconsegueix finançar gràcies a tributs i impostos propis.

En el cas de Catalunya, la Generalitat és el sistema institucional en què s’organitza políticament l’autogovern català. Integra el Parlament, que exerceix la funció legislativa, el President de la Generalitat, que és elegit pel Parlament entre els seus membres, i per últim el president també és responsable del Consell Executiu. Quant a l’organització territorial de Catalunya, aquesta es divideix en 4 províncies: Barcelona, Lleida, Girona i Tarragona, que alhora es divideixen en comarques que són agrupacions territorials formades per municipis.

Contrastos Territorials a Espanya: Antecedents Històrics

Trobem que al territori espanyol hi ha diferències territorials notables en l’evolució social i econòmica del país. Els territoris del centre de la península van tendir a l’estancament, mentre que les zones perifèriques peninsulars, sobretot de Catalunya i el País Basc, van tenir una trajectòria més dinàmica a partir del desenvolupament de les indústries tèxtils i siderúrgica respectivament. Aquests llocs van rebutjar el lliurecanvi per recolzar el proteccionisme, i al dinamisme d’aquestes àrees cal sumar també a la ciutat de Madrid.

A partir de la segona meitat del segle XIX va haver-hi una fugida de capitals i de persones cap a les regions perifèriques més pròsperes. En l’àmbit demogràfic, el creixement de la població també va comportar l'emigració cap a aquests territoris. A Espanya, durant el primer terç del segle XX, s’hi podien diferenciar tres àrees econòmiques: els pols d'industrialització (Madrid, Barcelona, Bilbao), les àrees pròximes a aquests pols i els espais marginals sense modernitzar.

Les transformacions associades a la industrialització han donat lloc a una diferenciació regional. Es va construir una xarxa de comunicacions no equilibrada, i el sistema proteccionista no va saber afavorir la implantació de la industrialització. Les diferències entre zones riques i pobres van anar creixent fins al 1970, quan es va produir un canvi profund a causa de la crisi econòmica i de les transformacions derivades de la transició democràtica. L’entrada d’Espanya a la CEE el 1986 va implicar l’establiment d’una política regional, que gràcies a uns fons europeus ha permès reduir molts desequilibris entre les regions.

Anàlisi d'Articles i Conceptes Clau

Articles de la Constitució Espanyola

1. Article 137, 143 i 144

En l'article 137 s'estableixen les escales territorials de l'Estat Espanyol. En l'article 143 s'estableixen les condicions que han de complir els territoris que vulguin constituir-se en comunitats autònomes. Finalment, en l'article 144 s'autoritza la creació de comunitats autònomes uniprovincials així com la concessió d'estatuts d'autonomia a territoris que no formen cap província.

3.a) Escales Territorials i Comunitats Autònomes Uniprovincials

Les escales territorials són: municipis, províncies i comunitats autònomes. Existeixen comunitats autònomes uniprovincials i són: Astúries, Cantàbria, La Rioja, Navarra, Múrcia, Madrid i les Illes Balears. Ceuta i Melilla són dues ciutats situades al nord d'Àfrica que tenen estatut d'autonomia.

3.b) Institucions Provincials

Les institucions responsables de les províncies són les diputacions provincials. Els seus membres, els diputats provincials, són escollits de forma indirecta i per cada partit judicial, en relació amb el nombre de vots aconseguits per les formacions polítiques que han obtingut algun regidor en algun municipi del partit judicial.

4.a) Escala Comarcal i Autonòmica a Catalunya

Escala comarcal: formada per 41 comarques des de 1988 a partir de l'organització comarcal de l'època republicana. Escala autonòmica: recuperada l'autonomia des de la Constitució de 1978 que reconeix nacionalitats i regions amb institucions pròpies, Catalunya s'organitza com a comunitat autònoma d'acord amb el que estableix l'Estatut d'Autonomia.

4.b) Institucions Polítiques a Catalunya

Les institucions polítiques responsables són per les comarques: els Consells Comarcals, formats per consellers i conselleres comarcals elegits entre els regidors i regidores dels diversos municipis de la comarca, que tenen competències en aspectes com cultura, esports o educació. A escala autonòmica, la institució és la Generalitat de Catalunya, amb competències com educació, sanitat, medi ambient, ordenació del territori, etc.

Anàlisi de la Política Regional Europea

1. Objectiu de la Política Regional Europea

La política regional té com a objectiu aconseguir la cohesió i la integració econòmica dels països membres mitjançant la solidaritat financera. Si es redueixen les desigualtats entre les regions europees, es beneficia tota la comunitat. Les desigualtats es donen tant entre estats com entre les regions d'un mateix estat. Les regions més desenvolupades econòmicament són les urbanes. La font és la pàgina web oficial de la Unió Europea.

3. Desigualtats i Instruments de la Política Regional Europea

La frase fa referència al fet que, dins de la Unió Europea, no solament hi ha estats més rics i altres amb dificultats econòmiques, sinó que dins d'un mateix estat hi ha desigualtats econòmiques entre les seves regions. Els objectius de la política regional europea tenen com a principal finalitat reduir aquestes desigualtats i aconseguir, finalment, una unió d'estats amb una situació econòmica més homogènia que afavoreixi la seva cohesió.

Pel que fa als instruments, les diferències són les següents:

• Fons Estructurals: tenen com a objectiu general ajudar les regions menys afavorides, reduint les desigualtats. Estan formats, d'una banda, pel Fons Social Europeu (FSE), que es dedica, sobretot, a finançar activitats de formació que afavoreixin la inserció laboral dels treballadors aturats, i el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), que concedeix ajuts econòmics per a la construcció d'infraestructures i altres inversions productives.
• Fons de Cohesió (FC): està destinat als estats que tenen un PIB per càpita inferior al 90% de la mitjana europea. Finança projectes d'infraestructures relacionats amb el medi ambient i els transports.

4.A) Institucions de la Unió Europea

Comissió Europea, Consell Europeu, Parlament Europeu, Banc Central Europeu, etc.

Anàlisi de les Empreses Multinacionals

1. Mapa Mundi Temàtic de Grans Empreses Multinacionals

Es tracta d’un mapamundi temàtic on es representen el nombre de grans empreses multinacionals existents a cada país. S'utilitzen cinc categories i, a més, a cada país una xifra indica el nombre total de grans empreses multinacionals existents. La font és el World Investment Report i la data és el 2009.

S'aprecia com les grans empreses multinacionals es concentren a Europa, els EUA i el Japó.

3. Concentració i Expansió de les Multinacionals

Les empreses multinacionals es concentren a la Unió Europea i als Estats Units; després hi ha la zona de l'Extrem Orient, amb el Japó i Corea del Sud. Les empreses multinacionals van sorgir com una evolució de les grans empreses industrials després de la Segona Guerra Mundial. La seva expansió es va basar en l'obertura de filials als països estrangers per tal d'evitar els aranzels duaners.

Actualment, la liberalització del mercat de capitals a escala mundial i la progressiva disminució dels obstacles a les transaccions comercials han afavorit la seva expansió.

4. Conseqüències Culturals i de Consum de la Globalització

• Homogeneïtzació dels gustos artístics i esportius: El fàcil accés a la informació a través dels mitjans de comunicació permet que uns mateixos esdeveniments artístics i esportius puguin ser seguits gairebé en temps real a tot el món, fet que provoca una uniformització en els gustos relatius al món de la música, el cinema, l'esport, etc.
• Canvis en els hàbits de consum: La globalització comporta l'aparició d'un mercat global on els mateixos productes es posen a disposició del comprador a tot el món. Les campanyes de publicitat són també globals, de manera que el consum de productes tendeix a uniformitzar-se. Cada vegada més, les marques de productes fabricats per les multinacionals es troben en tots els mercats del món, així com les mateixes cadenes de restaurants de menjar ràpid, al temps que els grans centres comercials substitueixen gradualment els mercats i comerços tradicionals.

Mapa de Països Membres de la UE

1. Descripció del Mapa de la UE

Es tracta d'un mapa de tipus polític que reflecteix la composició actual de la Unió Europea. Hi estan representats tots els estats membres i s'hi indica la data d'incorporació a aquesta organització. La font és una pàgina web.

Es poden observar els països que van crear la UE el 1957: Alemanya, Bèlgica, Luxemburg, Països Baixos, França i Itàlia. Les incorporacions posteriors: Dinamarca, Regne Unit i Irlanda el 1973; Grècia el 1981; Espanya i Portugal el 1986; Finlàndia, Suècia i Àustria el 1995; el conjunt de països integrats el 2004; i les darreres adhesions de Bulgària i Romania el 2007.

3.a) Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA)

La Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA) va ser un tractat signat per França, Alemanya, Itàlia i els països del Benelux, que tenia com a objectiu aconseguir la lliure competència en el mercat del carbó i de l'acer, per tal d'aconseguir preus més barats i assegurar-ne el subministrament.

3.b) La Comissió Europea

La Comissió Europea constitueix el poder executiu de la UE; és l'equivalent al govern europeu. Està formada per comissaris escollits pels estats membres de la UE. Les seves funcions principals són la gestió de les polítiques comunitàries: agrícoles, industrials, de telecomunicacions, de transport, de medi ambient, etc.

3.c) Països No Membres de la UE

Suïssa, Islàndia, Noruega, Ucraïna, Bielorússia, Rússia, Croàcia, Sèrbia, Montenegro, Bòsnia i Hercegovina, Macedònia del Nord, Kosovo, Albània, Moldàvia, etc.

4.a) Pes de la Població Europea

La població de la UE ronda els 500 milions d'habitants, fet que la situa en tercera posició mundial, per darrere de la Xina i l'Índia.

4.b) Objectius de la Política Agrària Comuna (PAC)

Els principals objectius de la PAC són: augmentar la productivitat de les explotacions agràries; assegurar unes rendes suficients per a la població que treballa en el sector agrari; garantir l'aprovisionament d'aliments i assegurar uns preus raonables per als consumidors.

4.c) La Zona Euro i Països No Membres

La zona euro la formen el conjunt d'estats de la UE que utilitzen l'euro com a moneda comuna. Els estats de la UE que no formen part de la zona euro són el Regne Unit, Dinamarca, Suècia, Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, República Txeca, Hongria, Romania i Bulgària.