Guia Essencial: Empirisme, John Locke i Immanuel Kant en Filosofia

Característiques de l'Empirisme

• Supremacia de l'experiència: Font fonamental de coneixement i criteri per establir la veritat.
• Negació de l'existència d'idees innates: La ment humana és un full en blanc que només podem omplir amb informació dels sentits.
• Interès per l'estudi del coneixement humà: S'ocupen de reflexionar sobre com és possible el coneixement, el seu origen, etc.
• Dificultat o impossibilitat d'una metafísica: Constaten les dificultats per a obtenir un coneixement metafísic vàlid.
• Ciències experimentals com a model: Es fixen en la física.

John Locke: Filosofia Política i Drets Naturals

Segons Locke, la submissió al poder polític en cap cas pot significar una renúncia als drets individuals.

El Contracte Social segons Locke

Per a Locke, el contracte social es concreta d'aquesta manera:

• L'estat de natura: A més de gaudir de llibertat, els individus posseeixen drets naturals:
  • Vida
  • Llibertat
  • Propietat
• El pacte
• L'estat liberal: El poder de l'estat no passa a ser absolut, sinó representatiu.

Locke defensa el liberalisme i està en contra de l'absolutisme reial.

Els Tres Poders de l'Estat

Sosté que en qualsevol sistema polític es poden distingir tres poders:

• Legislatiu: El parlament elabora les lleis.
• Executiu: El monarca aplica les lleis i en sanciona l'incompliment.
• Federatiu: S'estableixen les aliances i ruptures amb altres estats.

Immanuel Kant: Idealisme i Ètica

Idealisme Transcendental

La filosofia de Kant és un Idealisme Transcendental. És idealisme perquè només les idees o estructures mentals del subjecte permeten el coneixement. És transcendental perquè aquestes idees són universals i, pel seu caràcter a priori, transcendeixen el cas concret.

Ètiques Antigues (Materials)

• Ètiques materials:
  • Tenen contingut.
  • Ens diuen què hem de fer o evitar.
  • El seu contingut prové de l'experiència.
  • Són a posteriori.
• Són hipotètiques:
  • Ordenen o prohibeixen una acció en funció de l'objectiu fixat.
  • "Si vols allò, has d'aconseguir-ho amb això."
• Són heterònomes: La voluntat es troba determinada per principis que no provenen de la raó, sinó d'alguna instància externa.

Ètica Kantiana (Formal)

• És una ètica formal: Manca de contingut i ens indica la manera en què hem d'actuar.
• És universal: Obliga i exigeix el compliment sense condicions ni excepcions.
  • Imperatiu Categòric: Forma que ha de tenir qualsevol màxima per arribar a ser realment una norma moral universal.
    • "Actua només segons les màximes que desitjaries que es convertissin en lleis universals."
    • "Tracta tot ésser humà no només com a mitjà sinó com a fi en ell mateix."
• És autònoma: Basada en la llibertat i la capacitat humana per a donar-se una autèntica.

En resum: Ètica Deontològica (del Deure)

Actuar perquè és el nostre deure, no per recompensa. Kant distingeix entre "una acció ajustada al deure" i "una acció feta per deure". Ell prefereix aquesta última, ja que parla d'un comportament moral, correcte i no egoista.

Postulats de la Raó Pràctica

Enunciats que no es poden demostrar científicament, però que s'han d'acceptar perquè són necessaris des del punt de vista moral.

1. La llibertat humana: Encara que els fenòmens naturals estiguin determinats per les lleis de la natura, i encara que l'ésser humà es formi poc, cal pressuposar la llibertat humana.
2. La immortalitat de l'ànima: Encara que no puguem demostrar l'existència de l'ànima, acceptar la seva immortalitat es fa imprescindible perquè tingui sentit l'exigència de moralitat.
3. L'existència de Déu: Déu és una realitat de la qual no podem tenir cap experiència i, per tant, cap coneixement. Tanmateix, és necessari suposar la seva existència com a última garantia del sentit de l'existència humana.