Guia Essencial: Empirisme, John Locke i Immanuel Kant en Filosofia

Filosofia i ètica4,51 KB

Característiques de l'Empirisme

  • Supremacia de l'experiència: Font fonamental de coneixement i criteri per establir la veritat.
  • Negació de l'existència d'idees innates: La ment humana és un full en blanc que només podem omplir amb informació dels sentits.
  • Interès per l'estudi del coneixement humà: S'ocupen de reflexionar sobre com és possible el coneixement, el seu origen, etc.
  • Dificultat o impossibilitat d'una metafísica: Constaten les dificultats per a obtenir un coneixement metafísic vàlid.
  • Ciències experimentals com a model: Es fixen en la física.

John Locke: Filosofia Política i Drets Naturals

Segons Locke, la submissió al poder polític en cap cas pot significar una renúncia als drets individuals.

El Contracte Social segons Locke

Per a Locke, el contracte social es concreta d'aquesta manera:

  • L'estat de natura: A més de gaudir de llibertat, els individus posseeixen drets naturals:
    • Vida
    • Llibertat
    • Propietat
  • El pacte
  • L'estat liberal: El poder de l'estat no passa a ser absolut, sinó representatiu.

Locke defensa el liberalisme i està en contra de l'absolutisme reial.

Els Tres Poders de l'Estat

Sosté que en qualsevol sistema polític es poden distingir tres poders:

  • Legislatiu: El parlament elabora les lleis.
  • Executiu: El monarca aplica les lleis i en sanciona l'incompliment.
  • Federatiu: S'estableixen les aliances i ruptures amb altres estats.

Immanuel Kant: Idealisme i Ètica

Idealisme Transcendental

La filosofia de Kant és un Idealisme Transcendental. És idealisme perquè només les idees o estructures mentals del subjecte permeten el coneixement. És transcendental perquè aquestes idees són universals i, pel seu caràcter a priori, transcendeixen el cas concret.

Ètiques Antigues (Materials)

  • Ètiques materials:
    • Tenen contingut.
    • Ens diuen què hem de fer o evitar.
    • El seu contingut prové de l'experiència.
    • Són a posteriori.
  • Són hipotètiques:
    • Ordenen o prohibeixen una acció en funció de l'objectiu fixat.
    • "Si vols allò, has d'aconseguir-ho amb això."
  • Són heterònomes: La voluntat es troba determinada per principis que no provenen de la raó, sinó d'alguna instància externa.

Ètica Kantiana (Formal)

  • És una ètica formal: Manca de contingut i ens indica la manera en què hem d'actuar.
  • És universal: Obliga i exigeix el compliment sense condicions ni excepcions.
    • Imperatiu Categòric: Forma que ha de tenir qualsevol màxima per arribar a ser realment una norma moral universal.
      • "Actua només segons les màximes que desitjaries que es convertissin en lleis universals."
      • "Tracta tot ésser humà no només com a mitjà sinó com a fi en ell mateix."
  • És autònoma: Basada en la llibertat i la capacitat humana per a donar-se una autèntica.
En resum: Ètica Deontològica (del Deure)

Actuar perquè és el nostre deure, no per recompensa. Kant distingeix entre "una acció ajustada al deure" i "una acció feta per deure". Ell prefereix aquesta última, ja que parla d'un comportament moral, correcte i no egoista.

Postulats de la Raó Pràctica

Enunciats que no es poden demostrar científicament, però que s'han d'acceptar perquè són necessaris des del punt de vista moral.

  1. La llibertat humana: Encara que els fenòmens naturals estiguin determinats per les lleis de la natura, i encara que l'ésser humà es formi poc, cal pressuposar la llibertat humana.
  2. La immortalitat de l'ànima: Encara que no puguem demostrar l'existència de l'ànima, acceptar la seva immortalitat es fa imprescindible perquè tingui sentit l'exigència de moralitat.
  3. L'existència de Déu: Déu és una realitat de la qual no podem tenir cap experiència i, per tant, cap coneixement. Tanmateix, és necessari suposar la seva existència com a última garantia del sentit de l'existència humana.

Descarregar

PDF Word HTML