Inici / Apunts / Filosofia i ètica /

Guia de Filosofia: Descartes, Hume i Kant

Filosofia i ètica6,45 KB

1. Descartes: El problema del coneixement

Davant l’escepticisme, la raó sola no garanteix la veritat. Cal la necessitat d’un mètode segur, com el de les matemàtiques.

2. Mètode cartesià

Conjunt de regles segures i simples:

  1. Regla de l’evidència: només acceptar idees clares i distintes.
    • Idees clares: manifestes a l’esperit.
    • Idees distintes: precises, no confoses.
    • Tipus d’idees: adventícies, factícies, innates.
  2. Regla de l’anàlisi: dividir problemes complexos en parts simples.
  3. Regla de la síntesi: reconstruir el coneixement des dels elements simples.
  4. Regla del recompte: revisar i comprovar el procés completament.

3. Dubte metòdic

  • Dubte provisional i conscient per acceptar només allò racionalment segur.
  • Universal, voluntari, punt de partida del filosofar.
  • Motius: sentits enganyosos, no saber si estem desperts, geni maligne hipotètic.

4. Certeses fonamentals

4.1 Jo pensant

  • Cogito ergo sum: el dubte demostra que existeix un jo que pensa.
  • Pensar = entendre, dubtar, voler, sentir…
  • Substància pensant: ànima, atribut essencial = pensament.
  • Facultats de l’ànima: enteniment (coneixement) i voluntat (lliure).

4.2 Déu

  • Idea innata de perfecció: només pot provenir de Déu.
  • Déu garanteix la veracitat de les idees i l’eliminació del geni maligne.
  • Arguments:
    • Del jo: del finit no pot sorgir l'infinit.
    • Causa primera: Déu és causa de la meva existència.
    • Ontològic: la perfecció implica existència.

4.3 Extensió dels cossos

  • Idees clares sobre espai, longitud, amplada, profunditat.
  • Déu garanteix que existeixen substàncies corporals.
  • Física mecanicista: només quantitat i moviment local.

5. Metafísica cartesiana: Tres substàncies

  • Jo: pensant.
  • Déu: infinit i perfecte.
  • Cossos: extensió.
  • Atributs = essència; Modes = propietats variables.

6. Antropologia

  • L’ésser humà = substància pensant + substància extensa.
  • Ànima: espiritual, immortal, lliure.
  • Passions: experiències de la unió ànima-cos, controlables per la voluntat.

7. Moral provisional

  1. Sotmetre’s a les lleis i costums del país.
  2. Ser ferm en les accions pròpies.
  3. Vèncer els desitjos davant l’ordre del món.

8. Hume: Context històric i filosòfic

  • Nascut el 1711 a Escòcia, mort el 1776.
  • Segle XVIII, Il·lustració: època de raó i ciència.
  • Filòsof empirista i escèptic.
  • Influència: Newton (ciència i lleis naturals).
  • Volia aplicar el mètode científic a l’estudi de la ment humana.

9. Problema del coneixement

  • Hume es pregunta: Com coneixem la realitat?
  • Critica la noció de causalitat i les idees innates.
  • Tot coneixement prové de l’experiència (empirisme).

Tipus d’idees:

  1. Impressions: percepcions vives i immediates (sentits i emocions).
  2. Idees: còpies dèbils de les impressions (recordar, imaginar).

10. L’associació d’idees

Hume explica com es connecten les idees a la ment:

  • Semblança: idees que es semblen entre si.
  • Contigüitat en el temps i l’espai: idees properes es relacionen.
  • Causa i efecte: relació habitual entre esdeveniments (no necessària).

11. Causalitat

Segons Hume, la causalitat no es percep directament, només veiem una successió constant d’esdeveniments. No hi ha connexió necessària observable; és un hàbit mental confiar que el futur seguirà les mateixes lleis. Això porta a l’escepticisme: no podem assegurar amb certesa el que passarà.

12. Crítica a la metafísica

Hume critica idees com Déu, ànima i substàncies, ja que no tenen fonament empíric. Només són vàlides les idees que provenen d’impressions. Conclou que la metafísica tradicional és il·lusòria.

13. Moral i política

Hume no basa la moral en la raó, sinó en els sentiments humans. Distinció entre fets (com són les coses) i valors (com haurien de ser). La raó és “servent de les passions”. La moral es fonamenta en la simpatia, les emocions i els costums socials.

14. Kant: Problema del coneixement

Kant critica el racionalisme i l’empirisme perquè no analitzen el subjecte que coneix.

Revolució copernicana

Abans: el subjecte s’adapta a l’objecte. Kant: l’objecte s’adapta al subjecte.

15. Vida de Kant

  • Neix el 1724, mor el 1804. Viu a Königsberg.
  • Educació: pietisme protestant.
  • Defensa: independència americana i la Revolució Francesa.
  • Problema amb el rei Frederic Guillem II de Prússia pel llibre La religió dins els límits de la mera raó (censura).

16. Problema crític

Kant es pregunta: Quines són les possibilitats i límits del coneixement? Proposa l'idealisme transcendental. El coneixement depèn de les estructures mentals del subjecte (espai, temps i categories), que són a priori.

17. Les quatre preguntes de Kant

  1. Què puc conèixer? (Ciència - Crítica de la raó pura)
  2. Què he de fer? (Moral - Crítica de la raó pràctica)
  3. Què puc esperar? (Religió / Història)
  4. Què és l’ésser humà?

18. Superació del racionalisme i l’empirisme

Solució de Kant: “Tot coneixement comença amb l’experiència, però no tot procedeix d’ella”.

19. Condicions del coneixement

  • Empíriques: provenen de l’experiència (ex: llum, distància).
  • Transcendentals (a priori): universals, necessàries, prèvies a l’experiència (ex: espai, temps).

20. Tipus de judicis

  • Analítics: universals i necessaris, no amplien el coneixement.
  • Sintètics: amplien el coneixement.
  • A priori: universals i necessaris, independents de l'experiència.
  • A posteriori: no són universals ni necessaris, es verifiquen amb l'experiència.

Descarregar

PDF Word HTML