Guia fonamental de filosofia: Ètica, moral i autors

Què és la filosofia?

La filosofia actua com a metadiscurs (“meta” = més enllà). La filosofia és un discurs de segon nivell que pot actuar com un de primer nivell. Els de primer nivell o ordre són els que estudien directament la realitat i les experiències directes. Els de segon nivell estudien els de primer nivell, reflexionant sobre els conceptes i les característiques de les disciplines que ens fan entendre el món.

La divisió de la filosofia

• Metafísica: L’essència i l’existència (l’ànima). (“Meta”: més enllà del físic).
• Lògica: Raonaments lingüístics (prejudicis, malinterpretacions...).
• Epistemologia (Gnoseologia): El coneixement (límits i tipus). (“Episteme”: coneixement).
• Ètica: El bé, el mal i el comportament.
• Estètica: La bellesa, l’art i l’experiència.

Ètica i moral: definicions

L’Ètica: Branca de la filosofia que estudia el bé, el mal, el comportament, l’actitud i la moral humana. És un estudi abstracte, teòric i objectiu que convida a reflexionar sobre les accions, distingir el que és correcte d’allò incorrecte i buscar un criteri universal. L’ètica busca regenerar moralment les societats.

Moral: És el conjunt de valors, principis, opinions i ideologies que dicten els comportaments individuals; és completament personal i subjectiu, i es fabrica a partir d’una societat, religió o filosofia determinada.

Classificació de l'ètica

Segons el seu enfocament

• Ètica Descriptiva: Estudi de les normes i valors en diferents comunitats sense jutjar-los.
• Ètica Normativa: Estableix normes o criteris per determinar conductes correctes o justes de manera objectiva.

Segons la seva naturalesa

• Ètica Teleològica: (“Télos” = fi) Estudia la finalitat de l’ésser humà (la recerca de la felicitat).
• Ètica Deontològica: (“Déon” = deure) Es basa en el compliment de les obligacions, independentment de les conseqüències.
• Ètica Substancialista: Es basa en la determinació d’una vida bona (bé summe) mitjançant virtuts i béns concrets.
• Ètica Procedimental: Busca els procediments o criteris socials per evitar que els interessos individuals prevalguin sobre els universals.

Altres corrents ètics

• Ètica Material: Determina l'acció segons l'obtenció d'un fi (ex: el plaer).
• Ètica Formal: Es fixa en la intenció de l'acció, no en la realització ni en les conseqüències.
• Ètica de Mòbils: Estudia de manera empírica què ens mou a actuar.
• Ètica de Fins: Determina la perfecció humana i el desenvolupament de la naturalesa.
• Ètica Religiosa: La bondat depèn dels déus, els llibres sagrats i la fe.
• Ètica Laica: Es basa purament en la raó, rebutjant la religió com a codi moral.
• Ètica de la Convicció: Defensa fer el que és correcte sense importar les conseqüències.
• Ètica de la Responsabilitat: El poder implica responsabilitat, acceptant que en situacions excepcionals cal prendre decisions difícils.

Autors destacats

Sòcrates: L'intel·lectualisme moral

Sòcrates defensava que per fer el bé, s’ha de conèixer. “Una vida no examinada no és digna de ser viscuda per l’home”. Segons ell, existeix un bé universal: el bé és racionalitat i el mal és ignorància.

Contraarguments:

• Savis immorals: Tenir coneixements no garanteix actuar bé.
• Ignorants bons: Es pot fer el bé sense un coneixement teòric profund.
• Acció vs. Coneixement: Conèixer el bé no és el mateix que practicar-lo.

Aristòtil: L'Eudaimonia

Tota la vida humana tendeix a la felicitat com a fi últim. El bé summe s’obté a través de la perfecció de la funció pròpia de l’ésser humà: la virtut.

• Virtut Intel·lectual (part racional): Inclou la pràctica (decidir fins), la productiva (crear mitjans) i la contemplativa (captar la veritat).
• Virtut Ètica (part volitiva): Perfecciona l'habilitat de prendre decisions mitjançant la prudència, buscant el terme mitjà entre l'excés i el defecte.