Guia fonamental de la filosofia grega: dels presocràtics a Aristòtil
Els filòsofs presocràtics
Tales de Milet: Arkhé: aigua. Visió del món: la Terra era plana i surava sobre l’aigua.
Anaximandre: Arkhé: apeiron (allò indeterminat). Visió del món: té forma de tambor i està envoltada per una substància il·limitada.
Anaxímenes: Arkhé: aire. Visió del món: la Terra és plana i llisca sobre l’aire.
Heràclit: Logos/raó → arkhé: foc. La guerra, els déus i el riu serveixen per explicar el logos; també utilitza símbols com la lira, l'arc i la fletxa.
“Ningú no pot banyar-se dues vegades al mateix riu”: aquesta frase explica el seu arkhé (logos). Per ell, tot està en continu moviment o canvi; mai et pots banyar dues vegades perquè ni tu ni l’aigua sou els mateixos. També parla de la unitat dels contraris.
Pitàgores: Arkhé: nombres (únic element). Va distingir l’ànima del cos (dualisme). Va exercir control polític i va crear una secta.
Xenòfanes: Arkhé: aigua i terra. Va escriure el poema “Sobre la natura”. Els déus no van crear els homes, sinó que els homes van crear els déus a la seva semblança.
Parmènides: Arkhé: l’ésser (tot és estàtic, no hi ha canvi). El seu poema inclou el proemi oracular, la via de la veritat (raó/racionalisme) i la via de l’opinió (sentits/empirisme).
Zenó: Arkhé: l’ésser. Va exposar paradoxes racionals anomenades apories per demostrar l’absència de canvi i l’hegemonia de la raó.
Empèdocles: Arkhé: aire, aigua, terra i foc (4 arrels). Els motors del món eren l’amor (que uneix) i l’odi (que separa).
Anaxàgores: Arkhé: homeomeries, llavors i spermata. El “Nous” (intel·lecte) és la força que proporciona ordre i coherència al conjunt.
Leucip i Demòcrit: Arkhé: àtoms i buit (tenen moviment). Eren atomistes. Tot i que Pitàgores va ser el primer a parlar de l’ànima, ells van desenvolupar aquesta idea.
Els sofistes
Eren professionals de l’ensenyament que oferien el seu saber a canvi de diners.
- Paideia: Ensenyament per millorar l’educació, la cultura i el domini de la paraula per convèncer.
- Gòrgies: “L’ésser és el que parlen els homes”. Importen les paraules, no els fets. Va demostrar que el res no existeix.
- Escepticisme: Impossibilitat voluntària i útil d'arribar a la veritat.
- Protàgores: Centrat en l’acció humana a la ciutat. Idees: anàlisi del llenguatge, relativitat de valors i convencionalitat de les normes.
- “L’home és la mesura de totes les coses”: cada home decideix el seu criteri ètic.
- Àgora: Lloc on es feien els debats.
- Pragmatisme: Accions humanes que depenen de la seva utilitat.
- Agnosticisme: Incapacitat de saber si Déu existeix.
Sòcrates i el seu mètode
Sòcrates creia en els valors i va ser el primer a utilitzar el terme filòsof (amor al saber). Deia que l’acompanyava un daimon (veu de la consciència). S’oposava als sofistes.
Introspecció: Mirar el propi interior per trobar la veritat.
Judici: Acusat de no respectar els déus i corrompre el jovent, va morir bevent cicuta.
El mètode socràtic
Diàleg sobre ètica, política i justícia:
- Ironia: Conèixer la pròpia ignorància (“Només sé que no sé res”).
- Maièutica: Extreure els conceptes ètics universals de l’interior.
Això condueix a l’intel·lectualisme moral: si segueixes el mètode, arribes a la felicitat individual i, si ho fa tota la polis, a la felicitat col·lectiva.
Aristòtil
Tipus de ciències
- Teòriques: Física, matemàtica i filosofia primera (metafísica).
- Pràctiques: Ètica i política.
- Productives: Escultura, arquitectura, pintura i poesia.
Teoria del canvi
El canvi és el pas de la potència (capacitat) a l’acte (actualització).
Cosmologia
Geocentrisme: la Terra al centre. Univers dividit en món sublunar i supralunar. Necessitat d’un motor immòbil.
Teoria de l’ànima
- Vegetativa: Nutrició i creixement (plantes).
- Sensitiva: Sentir i moure’s (animals).
- Intel·lectual: Raonar (humans).
Política i Ontologia
L’home és un animal polític que viu a la polis. L’ontologia es basa en la teoria hilemòrfica (matèria i forma). La moral busca l’eudemonisme (felicitat) mitjançant la virtut i el terme mitjà" }