Guia sobre immunodeficiència, autoimmunitat i al·lèrgies
Alteracions del sistema immunitari
1. Immunodeficiència
La immunodeficiència és la incapacitat del sistema immunitari d’aturar les infeccions microbianes. Es divideix en els següents tipus:
- Primària o congènita: l’individu neix sense defenses i pateix reiterades infeccions causades per microorganismes oportunistes, que normalment no produeixen la malaltia a la població general.
- Secundària o adquirida: induïda per algun factor extern com pot ser la malnutrició (manca de ferro), algun tipus de càncer (leucèmia, limfoma), alguns tractaments mèdics, l’estrès i les infeccions víriques (SIDA).
La SIDA (Síndrome d'Immunodeficiència Adquirida) està causada pel virus VIH (virus d’immunodeficiència humana). Es tracta d’un retrovirus (el seu material genètic és RNA) que parasita els limfòcits T4. Això afavoreix tota una sèrie d’infeccions oportunistes (pneumònies, herpes, etc.) i càncers (sarcoma de Kaposi), que poden acabar causant la mort.
2. Malalties autoimmunes
A causa de la pèrdua d’autotolerància, el sistema immunitari no reconeix les molècules pròpies de les estranyes i forma anticossos contra l’organisme propi, provocant lesions en els teixits. Aquestes malalties poden ser:
- D'òrgan concret: celiaquia, diabetis juvenil, tiroïditis, etc.
- Sistèmiques: lupus eritematós, artritis reumatoide, esclerosi múltiple, psoriasi, etc.
En els trasplantaments, el sistema immunitari de l’organisme receptor el pot rebutjar si no hi ha compatibilitat entre les proteïnes HLA del teixit trasplantat i el receptor.
3. Hipersensibilitat
És una resposta excessiva davant molècules poc perilloses anomenades al·lèrgens, com ara el pol·len, els àcars, substàncies alimentàries i alguns medicaments.
El procés de sensibilització i reacció consta de les següents fases:
- Primer contacte: no hi ha cap símptoma extern. Els macròfags capten l’al·lergen i el presenten als limfòcits T4. Aquests activen els limfòcits B que formen IgE, les quals recobriran mastòcits i basòfils (sensibilització).
- Segon contacte: l’al·lergen s’uneix a les IgE i s’allibera histamina i altres mediadors al·lèrgics que poden provocar contracció dels bronquis, congestió, vasodilatació, picor de la pell i, en els casos més greus, poden arribar a produir la mort (xoc anafilàctic).