Guia d'Immunologia, Transgènesi i Cicle Lític Viral
Immunologia: Resposta Primària i Secundària
La Resposta Immunitària Primària
La CPA (cèl·lula presentadora d'antigen) engloba patògens i els degrada en fragments. Aquests formen un complex amb la molècula MHC de classe II i són exhibits a la superfície cel·lular. A continuació, un limfòcit Th reconeix el complex MHC II-antigen i el presenta a una proteïna de superfície anomenada CD4. Es produeix l'activació del limfòcit Th gràcies a les interleucines (de la CPA). Un cop activat el limfòcit T, prolifera per donar lloc a un clon de cèl·lules Th. Un limfòcit B que ha incorporat i degradat el mateix patogen presenta els fragments antigènics als limfòcits Th activats que porten receptors específics per a aquest antigen, els quals activaran els limfòcits B. Aquestes cèl·lules activades proliferen i es diferencien en cèl·lules B de memòria i cèl·lules plasmàtiques secretores d'anticossos específics per a l'antigen bacterià que ha iniciat la resposta.
La Resposta Immunitària Secundària
Els limfòcits B, després del primer contacte amb l'antigen, es transformen en limfòcits B de memòria de llarga durada, que sobreviuen gran part de la vida de l'animal. Els limfòcits B de memòria estan circulant a la sang i als òrgans limfoides secundaris; per això, detecten ràpidament una nova entrada de l'antigen.
La Resposta Inflamatòria
El procés inflamatori té lloc com a conseqüència de l'alliberament d'histamina per part dels mastòcits (als teixits) o els basòfils (en el torrent sanguini) quan aquests són activats a l'inici d'una infecció. L'increment del flux sanguini, de la temperatura i l'atracció de cèl·lules fagocítiques que es produeix a la zona inflamada afavoreix la resposta inespecífica contra els agents infecciosos.
- Histamina: Provoca vasodilatació que causa un increment del flux sanguini i envermelliment.
- Permeabilitat: Incrementa la permeabilitat dels vasos sanguinis, la qual cosa permetrà la sortida de cèl·lules (neutròfils, macròfags) i plasma cap al teixit inflamat, provocant edema i inflor.
- Inflamació: Es produeix a la zona afectada.
Immunització Activa: La Vacuna
La vacuna proporciona una immunització activa contra un patogen X. Els antígens presents als bacteris de la vacuna activen la resposta immunitària primària: alguns limfòcits B esdevenen cèl·lules plasmàtiques que elaboren anticossos contra aquests antígens, mentre que altres limfòcits B originen cèl·lules de memòria que activaran una resposta immunitària secundària més ràpida en cas que tornin a entrar dins l'organisme bacteris de l'espècie Salmonella typhi. Per això, una persona vacunada no patirà la febre tifoide.
Enginyeria Genètica i Transgènesi
Procés de Transgènesi en Plantes i Animals
- Aïllar amb enzims de restricció el gen de la citrat sintetasa a partir de cèl·lules d'X.
- Introduir o clonar el gen en algun vector, com un virus o un plasmidi.
- Introduir el vector en cèl·lules embrionàries o mesenquimàtiques de papaia (i generar una nova planta a partir d'aquestes cèl·lules), ja que així totes les cèl·lules de la planta el tindran.
- Generació i selecció de plantes transgèniques o implantar l'embrió a l'animal.
Creació d'un Plasmidi Recombinat
- Obtenir i aïllar un plasmidi bacterià.
- Obtenir i aïllar el gen mutat LMNA i el gen marcador.
- Utilitzar enzims de restricció (o endonucleases) per tallar el DNA del plasmidi i dels dos gens per seqüències concretes.
- Unir aquests gens i el plasmidi amb lligases.
Passos de la Transgènesi Humana
- Aïllar el DNA (o el gen d'interès) d'una cèl·lula humana.
- Aïllar o extreure un plasmidi (o DNA) d'un bacteri.
- Tallar el DNA de la cèl·lula humana i del plasmidi amb un mateix enzim de restricció (o endonucleasa).
- Unir els dos fragments de DNA amb lligases.
- Fer còpies del DNA recombinat amb DNA polimerases.
El Cicle Lític dels Virus
- Fase de fixació o adsorció: Hi ha una gran especificitat (gràcies als receptors de la cèl·lula hoste i dels virus) en el contacte dels virus i les seves futures cèl·lules hoste, en les quals hi ha diverses molècules que actuen com a receptors que permeten l'adhesió del virió.
- Fase de penetració: Es perfora la paret cel·lular del bacteri mitjançant lisozims situats a la placa basal, amb la qual cosa el genoma víric passa directament al citoplasma bacterià.
- Fase d'eclipsi: El material genètic es fa amb el control del nucli cel·lular i dirigeix la síntesi de noves còpies, tant del propi material genètic com de les proteïnes que formen la càpsida.
- Fase d'acoblament: Els capsòmers acabats de formar es reuneixen formant càpsides, mentre que les noves molècules de DNA víric es pleguen i penetren a les càpsides.
- Fase de lisi o alliberament: A causa de l'acció de l'enzim endolisina (lisi que parteix de l'interior de la cèl·lula), es produeix la lisi del bacteri i els nous virions (partícules víriques que no han entrat a l'interior de la cèl·lula) surten a l'exterior i ja són capaços d'infectar altres bacteris.