Guia de Llengua Catalana: Descripció, Sintaxi i Societat
El text descriptiu i les seves característiques
El text descriptiu es basa a explicar com és una persona, un lloc o un objecte, entre d'altres. Es caracteritza per l'ús d'adjectius, complements del nom (CN), temps verbals específics i recursos estilístics. Pel que fa a l'estructura, sovint es considera que no en tenen una de fixa.
El to i la selecció de la informació
- Per fer una descripció, cal definir la intenció i el to. Aquesta decisió condiciona la resta del text.
- Selecció de la informació: Es pot adoptar un punt de vista objectiu o subjectiu.
La descripció en diferents contextos
La descripció es troba molt sovint en els textos narratius, però també en les vendes i la publicitat.
D'altra banda, la descripció tècnica s'utilitza en instruccions o descripcions de productes (per exemple, aparells electrònics) i ha de ser objectiva.
Les oracions subordinades substantives
1. Oracions completives
Són aquelles introduïdes per la conjunció "que", la qual fa la funció de subordinar la clàusula (actua com a nexe).
- De subjecte: M'agrada que treballis (equivalent a: M'agrada el treball).
- De Complement Directe (CD): Li anava a dir que volia anar al cinema (es pot substituir pel pronom "ho").
- D'Atribut (ATR): En Pep sembla que treballa molt.
- De Complement de Règim Verbal (CRV): M'adono que encara no ha arribat.
- De Complement del Nom (CN): Tinc la impressió que aprovarà l'examen.
- De Complement de l'Adjectiu (C. Adj.): Està segur que guanyarà el partit.
2. Oracions interrogatives
Poden ser introduïdes per pronoms (qui/què) o determinants (quin/quines).
Funcions principals:
- CD: Vol saber qui ha vingut.
- Subjecte: Quin color vols és el meu dubte.
Les oracions subordinades adverbials pròpies
Les oracions subordinades adverbials equivalen a un adverbi o a un sintagma adverbial i funcionen com a complement de l'oració principal.
Tipus d'adverbials pròpies
- De temps: Expressen circumstàncies simultànies, anteriors o posteriors a l'acció de l'oració principal (nexe: quan).
- De lloc: Expressen circumstàncies de lloc referides a l'acció de l'oració principal (nexe: on).
- De manera: Expressen la manera com es desenvolupa l'acció de l'oració principal (nexe: com).
Adverbials de formes no personals
Aquestes oracions també es poden introduir mitjançant l'infinitiu, el gerundi i el participi.
Adverbials de quantitat comparatives
Valoren la quantitat de l'acció expressada pel verb de la subordinada respecte al verb de l'oració principal; és a dir, els comparen. Generalment, el verb de l'oració subordinada se suprimeix perquè coincideixen.
Tipus: inferioritat, superioritat, proporcionalitat i igualtat.
Sociolingüística: El contacte de llengües
La sociolingüística és la ciència que estudia la relació entre llengua i societat, així com els usos lingüístics, els prejudicis, el marc jurídic i les normes socials.
La comunitat lingüística és un grup humà que usa una llengua comuna per establir les relacions que caracteritzen una societat. La llengua es converteix, així, en un element de referència de la societat.