Guia de Llengua Catalana: Lèxic, Sociolingüística i Teatre
Formació de paraules i semàntica
La derivació consisteix a afegir un prefix o un sufix a una paraula. Els prefixos són morfemes derivatius que es col·loquen davant d'una paraula. Els sufixos són morfemes derivatius que es col·loquen darrere de la paraula; trobem els sufixos lèxics (creen un significat nou) i els sufixos valoratius (indiquen qualitats de la paraula primària).
Composició i significat
La composició consisteix en la unió de dues o més unitats i, a vegades, usem el guionet. Pel que fa al significat, distingim entre:
- Significat denotatiu: és el que figura al diccionari.
- Significat connotatiu: el que s'adquireix en una situació o context concret.
El procés pel qual una paraula canvia de significat s'anomena canvi semàntic.
Expressions fixades, locucions i refranys
Les expressions fixades són grups de paraules amb una estructura i un significat fixat. Les locucions són grups de paraules que figuren com una sola unitat. Els refranys són oracions que mantenen sempre la mateixa forma, amb un sentit que pot ser literal o figurat.
Lèxic, abreviacions i variació
Manlleus, interferències i abreviacions
En el lèxic trobem els manlleus (que descriuen un concepte nou) i les interferències (que descriuen un concepte ja existent). Pel que fa a les formes abreujades:
- Abreviatures: representacions abreujades de paraules que acaben en punt.
- Símbols: gràfics o lletres.
- Sigles: formades per les primeres lletres d'un grup de paraules.
- Acrònims: formats per algunes lletres d'un grup de paraules.
Variació lingüística i llengües d'Europa
La variació lingüística pot ser geogràfica, temporal, social o funcional. L'estàndard és la varietat que s'ha d'usar formalment. Respecte a les llengües d'Europa, destaquen:
- Itàliques i romàniques: derivades del llatí.
- Germàniques: del nord-oest europeu.
- Baltoeslaves: de l'est d'Europa.
- Cèltiques: presents a zones com Alemanya i França.
Contacte de llengües
El contacte entre llengües genera situacions de bilingüisme territorial, bilingüisme individual o bilingüisme social. La diglòssia es produeix quan una llengua es considera millor que l'altra, mentre que la normalització lingüística és el procés d'adaptació d'una llengua a tots els àmbits.
Gèneres teatrals: Comèdia, tragèdia i drama
La comèdia
Es caracteritza per tenir personatges pròxims, un conflicte quotidià, un final feliç i l'ús d'un llenguatge col·loquial. Els seus tipus principals són de caràcters, de costums i d'intriga.
La tragèdia
Presenta personatges extraordinaris, conflictes greus, un final desgraciat i un llenguatge culte. El seu objectiu principal és commoure l'espectador.
El drama
Es troba a mig camí entre la comèdia i la tragèdia. Presenta personatges pròxims, un conflicte important, un final infeliç i un llenguatge estàndard. El seu objectiu també és commoure i pot ser de tipus històric, litúrgic, psicològic o social.