Guia de metodologia de recerca: mostreig, entrevistes i APA

Informàtica5,82 KB

Fases inicials de la investigació científica

La pregunta inicial expressa la proposta general de la investigació; requereix un cert coneixement del tema i ha de ser clara i concisa.

  • Investigació descriptiva: descriu una situació concreta.
  • Investigació explicativa: indaga per què passa un determinat fenomen.
  • Recerca bibliogràfica: cap investigació parteix de zero; és imprescindible consultar i informar-se sobre el coneixement previ existent. Adquirir més informació sobre el problema permet elaborar un marc teòric essencial, així com definir objectius i hipòtesis.

Mostreig i representativitat estructural

El punt de saturació és un mètode que facilita la determinació de la mida de la mostra: a partir d'un cert nombre de casos (habitualment entre 16 i 25), els nous informants tendeixen a repetir la mateixa informació.

Com seleccionar la mostra?

L'objectiu principal és captar la totalitat dels discursos a partir de tres eixos de dimensió estructural:

  • Variables socioeconòmiques: classe social, gènere i edat.
  • Eix temporal: períodes i anys.
  • Eix espacial: zona i regió. Com més eixos temporals i espacials s'incorporin a la mostra, major serà l'heterogeneïtat obtinguda.

La representativitat implica que la mostra proporcioni la mateixa informació que aportaria l'univers objecte d'estudi. Això s'aconsegueix si el disseny mostral recull tots els discursos possibles al voltant del problema en un àmbit socioespaciotemporal concret.

Tipus de mostres

  • Mostra de conveniència: és la més fàcil de contactar per proximitat, accés o recomanació directa d'informants (com la tècnica de bola de neu). És una mostra feble, no representativa i que no acostuma a considerar totes les variables.
  • Mostra per quotes: selecció basada en criteris conceptuals i sota el principi de representativitat estructural. Requereix una aproximació conceptual prèvia a l'univers d'estudi i garanteix tant la quantitat (saturació) com la qualitat (riquesa informativa).

Comunicació, gènere i ètica en la recerca

Elements de comunicació no verbal

La comunicació no verbal inclou la kinèsica (postura), el parallenguatge (to i ritme), el tacte (donar la mà), la proxèmica i la cronèmica.

  • Elements essencials: la mirada expressa matisos clau com l'estat d'ànim, l'empatia, la pauta per al torn de paraula i l'establiment de jerarquies.
  • Parallenguatge: cal evitar una veu mecànica, alentir el discurs i no parlar massa ràpid.

Perspectiva de gènere i triangulació

  • Gènere: les preguntes i els objectius afecten de manera diferent els gèneres. Cal evitar estereotips i l'ús del masculí genèric, garantir una representació paritària d'homes i dones a la mostra i aplicar una mirada interseccional.
  • Triangulació: consisteix a contrastar per garantir la viabilitat mitjançant l'ús de diferents tècniques (observació, entrevista, grups de discussió).
  • Aspectes ètics: s'ha d'obtenir un consentiment informat (on els subjectes accepten lliurement participar) i assegurar la confidencialitat (no difusió d'informació sensible, preservació de la privacitat i protecció de dades).

Estructura de l'entrevista

L'entrevista aporta riquesa informativa i dades contextualitzades mitjançant les següents etapes:

  1. Introducció: presentació de l'investigador, explicació dels objectius i formalització del consentiment.
  2. Pregunta d'obertura: genera confiança i contextualitza la conversa.
  3. Pregunta principal: explora vivències, experiències i opinions.
  4. Pregunta de profunditat: aclareix i amplia detalls necessaris.
  5. Tancament: resum, espai dedicat a comentaris finals i agraïments.

Marc teòric i normes de citació APA

El marc general es divideix en:

  • Marc de referència: breu descripció i revisió dels articles consultats.
  • Marc teòric: corpus basat en cites bibliogràfiques pertinents.
  • Marc conceptual: definició precisa dels conceptes clau i terminologia.

Cita textual (reproducció exacta de l'autor)

  • Menys de 40 paraules: s'escriu entre cometes, especificant autor, any i pàgina.
    • Cita narrativa (èmfasi en l'autor): Segons Garcia (any), "..." (p. 15).
    • Cita parentètica (èmfasi en la idea): "..." (Garcia, any, p. 15).
  • Més de 40 paraules: s'inclou en un paràgraf a part, sagnat complet, sense cometes i amb el punt abans del parèntesi final: ... (Garcia, any, p. 15).

Cita parafrasejada (amb paraules pròpies)

S'expressa sense cometes, indicant l'autor i l'any de publicació:

  • Parafrasejada narrativa: Garcia (any)...
  • Parafrasejada parentètica: ... (Garcia, any).

Nombre d'autors i metodologia mixta

  • Dos autors: (Garcia i López, any).
  • Tres o més autors: se cita el primer seguit de la fórmula abreujada (Garcia et al., any).
  • Metodologia mixta: es considera l'opció més adequada per a moltes investigacions, ja que combina les dades quantitatives (que aporten mesura) amb les dades qualitatives (que faciliten la comprensió del fenomen).

Descarregar

PDF Word HTML