Quina diferència hi ha entre versos d'art menor i d'art major?

Els versos d'art menor tenen vuit síl·labes o menys, mentre que els d'art major en tenen nou o més. Aquesta distinció depèn només del nombre de síl·labes.

Què és la rima assonant?

És la rima en què només es repeteixen els sons vocàlics a partir de l'última vocal accentuada. Es diferencia de la consonant, que repeteix vocals i consonants.

Com es classifica un vers de dotze síl·labes?

Un vers de dotze síl·labes es classifica com a dodecasíl·lab o alexandrí. Aquest nom és el que el document li dona.

Mètrica, rima i gèneres líric: guia en català

Resum

El document explica el gènere líric i les bases de la mètrica catalana: la classificació dels versos segons el nombre de síl·labes, els tipus de rima i les seves combinacions, els versos lliures i les estrofes. També recull algunes normes bàsiques d'ortografia catalana sobre l'ús de x/ix, g/j, tx/ig i m/n/b.

Punts clau

El gènere líric transmet sentiments, emocions i idees amb una mètrica basada en la sonoritat, l'harmonia i el ritme.
Els versos d'art menor tenen vuit síl·labes o menys; els d'art major en tenen nou o més.
La rima consonant repeteix vocals i consonants, mentre que l'assonant només repeteix els sons vocàlics.
Les combinacions de rimes són monorima (aaaa), apariada (aabb), encreuada (abba) i encadenada (abab).
Els versos lliures no tenen rima ni un nombre fix de síl·labes.
Les estrofes reben noms segons el nombre de versos: dístic, tercet, quarteta, quintet, sextet, octava i dècima.

Posa't a prova

El Gènere Líric: Mètrica i Rima en Català

Què és el Gènere Líric?

El gènere líric el fan servir els autors per transmetre sentiments, emocions, sensacions, estats d'ànim, idees, reflexions, etc., cenyint-se a una mètrica, és a dir, a unes normes formals basades en la sonoritat, l'harmonia i el ritme de les paraules.

Tipus de Versos segons les Síl·labes

Segons el nombre de síl·labes, es distingeixen dos tipus de versos:

Versos d'art menor: Tenen vuit síl·labes o menys.
Versos d'art major: Tenen nou síl·labes o més.

La Rima: Tipus i Combinacions

La rima és la repetició total o parcial de sons que hi ha en les paraules finals de vers a partir de l'última vocal accentuada.

Tipus de Rima

Pot ser de diferents tipus:

Consonant: si es repeteixen vocals i consonants.
Assonant: si només es repeteixen els sons vocàlics.

Combinació de Rimes

Segons com es combinin les rimes, hi ha aquests tipus de combinacions:

Monorima: si tots els versos tenen la mateixa rima (aaaa).
Rima apariada: si rimen dos a dos (aabb).
Rima encreuada: (abba).
Rima encadenada: (abab).

Versos Lliures

Els versos que no tenen rima ni el mateix nombre de síl·labes s'anomenen versos lliures.

Les Estrofes

Els versos s'agrupen en estrofes. Segons el nombre de versos que tenen, les estrofes reben noms diferents:

Apariat o dístic (dos versos)
Tercet (tres versos de rima variable)
Quarteta (quatre versos d'art menor) i quartet (quatre versos d'art major)
Quinteta (cinc versos d'art menor) i quintet (cinc versos d'art major)
Sexteta (sis versos d'art menor) i sextet (sis versos d'art major)
Octava (vuit versos)
Dècima (deu versos, generalment d'art menor)

Classificació dels Versos per Nombre de Síl·labes

Els versos es classifiquen segons el seu nombre de síl·labes:

1 síl·laba: monosíl·lab
2 síl·labes: bisíl·lab
3 síl·labes: trisíl·lab
4 síl·labes: tetrasíl·lab
5 síl·labes: pentasíl·lab
6 síl·labes: hexasíl·lab
7 síl·labes: heptasíl·lab
8 síl·labes: octosíl·lab
9 síl·labes: enneasíl·lab
10 síl·labes: decasíl·lab
11 síl·labes: hendecasíl·lab
12 síl·labes: dodecasíl·lab o alexandrí

Normes d'Ortografia Catalana Bàsica

Ús de X / IX

S'escriu x:
- a començament de mot
- darrere de consonant
- darrere de i
- darrere la u dels diftongs creixents
S'escriu ix:
- Darrere a, e, o, u

Ús de G / J

S'escriu g:
- davant e, i
S'escriu j:
- davant a, o, u
- en les partícules -jecc- i -ject-
- en les formes dels verbs jeure/jaure i ajeure/ajaure
- en altres mots (ex: jerarquia, jersei, jesuïta)
- en noms propis

Ús de TX / IG

S'escriu tx:
- a començament de mot
- entre vocals
- a final de mot quan els derivats tenen la mateixa grafia tx
S'escriu ig:
- a final de mot quan els derivats tenen les grafies j/g o tj/tg

Ús de M / N / B

(Nota: Les regles originals sobre 'b' semblaven incorrectes o incompletes. S'han ajustat segons l'ortografia estàndard que semblava indicar-se.)

S'escriu m:
- davant b, p, m (Ex: ombra, camp, immens)
- davant f, a excepció dels mots començats per con-, en-, in- (Ex: triomf vs confiar, enfilar, inflar)
S'escriu n:
- davant v (Ex: canvi, enviar)
S'escriu b:
- davant l, r (Ex: poble, obrir)
- a final de mot si alterna amb 'p' en derivats (Ex: llop/lloba - s'escriu 'p' final) o si alterna amb 'b' (Ex: club/clubs - s'escriu 'b' final). (Aquesta regla no estava al text original però és rellevant per a 'b')