ss: entre dues vocals (bossa, massa) i en terminacions i sufixos: -gressió, -gressor, -missor, -missió, -assa, -dissa, -íssim, -essa.
ç: davant les vocals a, o, u (adreça, eriçó, forçut), en paraules acabades en -ança, -ença i al final de paraules agudes (audaç, març).
c: davant les vocals e, i (ceba, cendra, cèntim, cicle, circ, cistell).
sc: entre vocals i precedint les vocals e, i (ascensor, piscina).
Essa sonora
s: entre vocals (casa, frase, pisos, rosa), en el prefix trans- (transoceànic) i en els mots derivats i compostos de -fons- i -dins- (enfonsar, endinsar).
z: a principi de paraula (zebra, zenit, zero, zoològic) i entre consonant i vocal (alzina, benzina, catorze, pinzell).
Grafies p/b, t/d, c/g
A final de paraula
Després de vocal tònica o diftong tònic s'escriu p, t, c (cap, nebot, abric, buit, caic).
Excepcions:adob, cub, club, esnob, tub, fred, fluid, sud, David, mag, buldog; els noms femenins acabats en -etud, -itud (quietud, amplitud); i la terminació -agog (pedagog, demagog).
Després de consonant, s'escriu la mateixa lletra que s'utilitza en els derivats (etíop: etiopia; calb: calba).
Excepcions: la 1a persona del present d'indicatiu de molts verbs que acaben en -nc (aprenc/aprenga, vinc/vingues) i paraules com ànec/aneguet o càrrec/carregar.
A l'interior de paraula
p: davant de d en paraules compostes de cap i prop, i en els grups consonàntics -pt, -pc, -pn (capdavanter, propdit, optar, opció, hipnosi).
t: en els grups tg, tj, tl, tm, tx, tz (metge, platja, ametla, ritme, despatxar, dotze).
c: en els grups -cc, -ct, -cz (accent, adjectiu, èczema).
b: en els prefixos ab-, ob-, sub- (absent, objecte, subjecte); davant de l i r (blanc, notable, braç, arbre); darrere de m (ambiciós, bomber, també); i quan s'alterna amb p en paraules de la mateixa família (llop/llobato, rep/rebia, sap/saber).
d: en el prefix ad- (admirar, adquirir, administració).
g: davant d, m, n, g (amígdala, enigma, regne, suggerir). Excepcions:cabdal, cabdell, cabdill, dissabte, dubte, sobte, cadmi.
v: darrere de n (canvi, enveja, invent); quan s'alterna amb u en paraules de la mateixa família (blau/blava, viu/vivia); en la terminació -ava de l'imperfet d'indicatiu de la 1a conjugació (cantava, jugava); i en totes les formes del verb haver que contenen aquest so (havia, havíem).
