Guia de sintaxi catalana i mitjans de comunicació

Classificació de les oracions en català

Oracions simples

Segons la naturalesa del verb

• Predicat nominal: amb verbs copulatius (ser, estar, semblar).
• Predicat verbal:
  • Transitives: porten complement directe (CD).
  • Intransitives: no porten complement directe.
  • Reflexives: el subjecte i el CD són la mateixa entitat.
  • Recíproques: l'acció és mútua entre els membres del subjecte.
  • Passiva pronominal: amb el pronom "es" o "se".

Segons la relació entre subjecte i predicat

• Impersonals: no tenen subjecte.

Segons la modalitat oracional

• Enunciatives: informen d'un fet (afirmatives o negatives).
• Interrogatives: pregunten. Poden ser directes (amb signes d'interrogació) o indirectes (sense). També totals (resposta sí/no) o parcials (amb pronoms com què, quan, etc.).
• Exclamatives: expressen emoció.
• Optatives (o desideratives): expressen un desig.
• Dubitatives: expressen un dubte.
• Imperatives (o exhortatives): donen una ordre o un consell.

Oracions compostes

Oracions coordinades

Formades per oracions independents unides per un nexe.

• Copulatives: suma (i, ni).
• Disjuntives: alternativa (o, o bé).
• Adversatives: oposició (però, en canvi, etc.).
• Distributives: distribució (ara... ara, adés... adés).
• Il·latives: conseqüència (doncs, per tant).
• Explicatives: aclariment (és a dir, o sigui).
• Continuatives: continuació (a més a més).

Subordinades substantives

Fan la funció d'un nom (Subjecte, CD, Atribut, CRV, CN, CAdj).

• Completives: introduïdes per la conjunció que.
• Interrogatives: introduïdes per pronoms interrogatius (qui, què, quin, quan...).
• D'infinitiu: el verb subordinat és un infinitiu.
• De relatiu: introduïdes per un relatiu (el que, qui).

Subordinades adjectives (o de relatiu)

Fan la funció d'un adjectiu, complementant un nom.

• Especificatives: delimiten el significat del nom, sense comes.
• Explicatives: afegeixen una informació addicional, entre comes.

Subordinades adverbials

Fan la funció d'un adverbi.

• Pròpies (circumstancials): de temps, de lloc i de manera. Poden ser d'infinitiu, gerundi i participi.
• Impròpies (lògiques):
  • Causals: indiquen la causa (perquè, ja que).
  • Finals: indiquen la finalitat (perquè, a fi que).
  • Concessives: indiquen un obstacle (encara que, malgrat que).
  • Consecutives: indiquen la conseqüència (tan... que, de manera que).
  • Condicionals: indiquen una condició (si, en cas que).
  • Comparatives: estableixen una comparació (tant... com, més... que).

Llengua, mitjans i gèneres textuals

La llengua catalana sota el franquisme

Conceptes clau del període:

• Repressió i persecució lingüística
• Exili interior
• Diglòssia
• Substitució lingüística
• Petainisme lingüístic

La ràdio com a mitjà de comunicació

• Història: inventada per Guglielmo Marconi (1897). A Catalunya, destaquen Ràdio Barcelona (1924) i Ràdio Associació de Catalunya (1929).
• Llenguatge radiofònic: veu, música, efectes sonors i silenci.
• Tipus de cadenes: generalistes, especialitzades o mixtes.
• Gèneres: noticiari, avanç informatiu, magazín, retransmissió esportiva.

Característiques de la llengua oral

• Propietats: canal auditiu, fugacitat, espontaneïtat, expressivitat.
• Diferències amb la llengua escrita: aquesta utilitza un canal visual i és perdurable.
• Classificació: segons la temàtica (textos espontanis o planificats) i els interlocutors (singulars o plurals).
• Tipologies:
  • Conversa: regida pels principis de cooperació i cortesia.
  • Conferència: estructura d'introducció, desenvolupament i conclusió. Similar al discurs o la xerrada.
  • Debat: discussió ordenada sobre un tema.
  • Entrevista: pot ser general o de personalitat.
  • Diàleg: pot ser directe, indirecte o indirecte lliure.

La televisió: història i implantació

• Història: inventada per John Logie Baird (1926). A Catalunya, les primeres proves són de Vicenç Guiñau (1932) i Philips (1948). Les emissions regulars a Barcelona comencen el 1959.

El llenguatge de la publicitat

Funcions del llenguatge que utilitza:

• Funció conativa: busca influir en el receptor.
• Funció poètica: cuida la forma del missatge.
• Funció referencial: informa sobre el producte.
• Funció fàtica: crida l'atenció.

Gèneres persuasius i d'opinió

• Editorial: expressa l'opinió del mitjà sobre una notícia. Estructura: introducció, anàlisi i conclusió. Estil clar, concís i breu.
• Article d'opinió: text signat on un autor expressa el seu punt de vista. Consta de títol, text i signatura.
• Columna: article d'opinió, sovint periòdic, sobre un tema d'actualitat.
• Cartes al director: opinió dels lectors.
• Crítica: anàlisi i valoració d'una obra cultural.
• Humor gràfic: vinyetes o tires còmiques que expressen una opinió amb humor.