Guia de Soldadura: Plàstics i Metalls

Mètodes d'identificació de plàstics

• Per combustió:
  • Rígids (PC/PVC): goteig, flama negra, autoapagat, tòxic.
  • Tous (PP/PS): flama neta, cremen bé.
• Per test de soldadura.
• Per codi incorporat.

Reparació de plàstics

1. Identificació del plàstic.
2. Netejar la zona on s'ha de treballar, treure restes de pintura (10-15 cm).
3. Trepar al final de l'esquerda (fissura).
4. En cas de pèrdua de material, retallar un tros de material per procedir a l'emplenat de la reparació.
5. Biseŀlar junta (acanalat).
6. Fixar junta.
7. Escalfar 5 minuts i ajustar temperatura de l'assecador (aproximadament 300 °C).
8. Ajustar el filtre.
9. Controlar la fusió del material.
10. Controlar la pressió aplicada.
11. Realitzar la soldadura.
12. Embelliment.
13. Reforçament: amb la mateixa vareta, amb malla metàl·lica i amb grapa.

Mètode d'aplicació (soldadura plàstics)

Filtre d'aportació o soldadura a l'aire.

Defectes comuns en soldadures de plàstics

• Baixa temperatura o velocitat de soldadura ràpida: cordó voluminós i absència de rebaves a les vores; la unió és molt dèbil.
• Temperatura molt alta: vores del cordó amb butllofes, esquerdes o el material es torna líquid; el material es degrada i disminueix la resistència de la unió.
• Pressió excessiva sobre la vareta o velocitat de soldadura variable: cordó de soldadura irregular, presenta solcs i desnivells.

Tipus d'unió de soldadura (plàstics)

• Unió a testa
• Unió per superposició
• Unió en angle interior
• Unió en angle exterior
• Unió en cantells

Procés de soldadura (plàstics)

• Bisell únic
• Doble bisell
• Bisell en U

Soldadura de metalls per aportació de calor

• Soldadura per bufadors i soldadors:
  • Soldadura tova (estany-plom)
  • Soldadura oxiacetilènica (llautó-plata i acer-alumini)
• Soldadura elèctrica per arc voltaic:
  • Per elèctrode revestit
  • Elèctrode i gas (MIG/MAG)
  • TIG
• Soldadura elèctrica per punts de pressió.
• Soldadura làser.

Elèctrodes per a soldadura

Finalitats del recobriment

1. Elèctrica: afavoreix el contacte elèctric constant.
2. Mecànica: millor aspecte i acabat del cordó.
3. Metal·lúrgica: disminueix la velocitat de refredament del cordó per donar-li més duresa.

Tipus d'elèctrodes

• Segons el metall que han de soldar: per acers ordinaris, per acer inoxidable, per soldar foses, per soldar metalls no fèrrics (alumini).
• Segons el recobriment:
  • Oxidants: només per a soldadura horitzontal i poca resistència.
  • Àcids: bona penetració però escòria descontrolada.
  • Cel·lulòsics: recomanats especialment per a treball vertical.
  • Rútils: els més utilitzats, treballen bé en horitzontal i vertical.
  • Bàsics: per a soldadures extremadament dures.