Quantes dents té la dentició temporal i la definitiva?

La dentició temporal o de llet té 20 dents i la definitiva o permanent en té 32. Cada quadrant de la temporal té 5 dents i el de la definitiva en té 8.

Què és el sistema FDI de nomenclatura dental?

És el sistema de dos dígits més utilitzat. El primer dígit indica el quadrant, de l'1 al 4 en la dentició permanent i del 5 al 8 en la temporal, i el segon indica la dent.

Guia de terminologia, dentició i nomenclatura dental

Resum

El document explica les bases de la dentició humana: el procés d'odontogènesi, les diferències entre la dentició temporal i la definitiva, i els tipus de dents segons la seva forma i funció. També descriu la terminologia de les cares dentàries i la morfologia de la corona. Finalment, repassa els principals sistemes de nomenclatura dental, com el FDI, el de Zsigmondy-Palmer, el de Thompson i el de Haderup.

Punts clau

La dentició temporal té 20 dents i la definitiva en té 32.
Cada quadrant de la dentició definitiva té 8 dents: 2 incisius, 1 caní, 2 premolars i 3 molars.
Les dents temporals tenen arrels més curtes que es reabsorbeixen i menys gruix d'esmalt i dentina.
L'odontogènesi té un període intrauterí de formació dels gèrmens dentaris i un període extrauterí amb les etapes preeruptiva i eruptiva.
Les cares dentàries són la vestibular o labial, la palatina o lingual, la oclusal o incisal i les interproximals.
El sistema FDI és el més utilitzat i assigna un dígit al quadrant i un altre a la dent.

Posa't a prova

Denticions

Odontogènesi

L'odontogènesi comprèn tots els fenòmens i canvis morfològics que experimenta la dent des del seu primer estadi embrionari fins a l'última transformació.

Té dos períodes principals:

Període intrauterí: Formació dels gèrmens dentaris embrionaris a l'interior dels maxil·lars.
Període extrauterí:
- Etapa preeruptiva: Des del naixement fins als 6 mesos.
- Etapa eruptiva: Des de la primera erupció fins a la formació de la dentició definitiva.

Tipus de dentició i composició

Dentició temporal (o de llet): 20 dents.
Dentició definitiva (o permanent): 32 dents.

La composició per quadrant és:

Temporals: Cada quadrant té 5 dents (2 incisives, 1 caní, 2 molars).
Definitives: Cada quadrant té 8 dents (2 incisius, 1 caní, 2 premolars i 3 molars).

Tipus de dents

Incisives: N'hi ha una de central i una de lateral per quadrant. Tenen una sola arrel i la seva funció és tallar.
Canins (o ullals): N'hi ha un per quadrant. Tenen una sola arrel i la seva funció és esqueixar i tallar.
Premolars: N'hi ha dos a cada quadrant (només en la dentició definitiva). La seva funció és mastegadora.
Molars (o queixals): N'hi ha tres per quadrant en la dentició definitiva (dos en la temporal). La seva funció és mastegadora.

Diferències entre dentició temporal i definitiva

Dentició temporal	Dentició definitiva
Surten primer.	Surten després de les temporals.
N'hi ha 20.	N'hi ha 32.
Arrels més curtes que es reabsorbeixen.	Arrels llargues i permanents.
Color blanc lletós.	Color més groguenc.
Menys gruix d'esmalt i dentina.	Més gruix d'esmalt i dentina.
Més sensibles.	Menys sensibles.
Presenten diastemes (separació entre les dents).	Menys espai entre les dents.

Terminologia dental

Per identificar la posició i les parts de les dents, s'utilitzen dos plans principals:

Pla medial: Divideix el cos en dues meitats simètriques (dreta i esquerra).
Pla horitzontal: Paral·lel al terra.

Cares dentàries

Les dents tenen quatre espais o cares:

Cara vestibular o labial: La part que mira cap als llavis o les galtes.
Cara palatina o lingual: La part que mira cap al paladar (superior) o la llengua (inferior).
Cara oclusal o incisal: La superfície de masticació (en premolars i molars) o la vora tallant (en incisius i canins).
Cares interproximals: Les cares que contacten amb les dents veïnes (mesial i distal).

Morfologia de la corona

Cúspide: Extrems en punta de la superfície oclusal.
Solc: Zona profunda que queda entre les cúspides.
Fossa: Zona profunda on es creuen els solcs.
Mamellons: Petites projeccions d'esmalt i dentina a la vora incisal de les incisives acabades d'erupcionar.
Cíngul: Elevació de la corona a la cara lingual que presenten els incisius i els canins.

Nomenclatura dentària

Existeixen diversos sistemes per anomenar i identificar cada dent de manera única.

Sistema de dos dígits (FDI)

És el sistema més utilitzat. Enumera els quadrants de l'1 al 4 en la dentició permanent i del 5 al 8 en la temporal. El primer dígit indica el quadrant i el segon, la dent.

Sistema crucial o de Zsigmondy-Palmer

La cavitat bucal es divideix en quatre zones mitjançant dues rectes en forma de creu (superior/inferior, dreta/esquerra). Les dents permanents s'enumeren de l'1 al 8 i les temporals amb lletres de la 'a' a la 'e', acompanyades d'un símbol que indica el quadrant.

Sistema universal o de Thompson

Per a la dentició definitiva, utilitza els números de l'1 al 32, seguint el sentit de les agulles del rellotge. Per a la temporal, fa servir les lletres majúscules de la 'A' a la 'T'.

Sistema de Haderup

Numera la dentició permanent de l'1 al 8 i la temporal del 01 al 05. Introdueix el símbol '+' per al maxil·lar superior i el '-' per a la mandíbula per indicar la posició.