Guia de Trames Urbanes i Funcions de la Ciutat: Eixamples i Nuclis Històrics

Comparativa de Trames Urbanes: Nucli Antic vs. Eixample

Aquesta secció compara la trama irregular dels nuclis antics de les ciutats amb la trama ortogonal dels eixamples.

Què és un Eixample?

L'eixample és el pla de creixement de les ciutats industrials que s'inicia a mitjan segle XIX i continua al XX. Es distingeix per un traçat geomètric i perpendicular dels carrers, amples i regulars, fet que facilitava la parcel·lació.

Accessibilitat i Circulació

Els carrers estrets i irregulars dels nuclis antics dificulten el trànsit de vehicles, i molts d'ells s'han convertit en carrers de vianants. En canvi, la geometria i l’amplada dels carrers de la ciutat moderna faciliten la circulació de tot tipus de vehicles.

Funció Residencial dels Eixamples

Els eixamples van ser concebuts inicialment per exercir una funció residencial orientada a les classes benestants. Actualment continuen tenint aquesta funció, encara que les classes benestants s'han traslladat a altres zones de la ciutat més exclusives i molts habitatges són ocupats per oficines i persones amb un poder adquisitiu més baix.

El Plànol Ortogonal de Barcelona: L'Eixample

La imatge mostra un plànol de tipus ortogonal, anomenat també reticular o en quadrícula. Aquesta morfologia és pròpia de finals del segle XIX i començaments del segle XX i es va utilitzar en molts casos en els projectes d’ampliació de les ciutats, un cop alliberades de les muralles. Els eixamples es troben al voltant dels nuclis històrics.

Avantatges del Traçat Ortogonal

• El traçat és racional, entenedor i ordenat.
• Carrers amples i airejats.
• La circulació és fàcil.

Inconvenients del Traçat Ortogonal

• La circulació és lenta, especialment en trajectes transversals.
• Per facilitar-la, s’obren vies en diagonal que permeten travessar de forma més ràpida la quadrícula.

La Funció Residencial a les Ciutats

La funció residencial és característica de la ciutat, ocupa la major part del sòl urbà i presenta una segregació espacial relacionada amb els diferents nivells de renda de la població. Cal destacar les següents zones:

Barris Antics

Situats al centre de la ciutat, actualment habitats per persones amb pocs recursos econòmics i immigrants. Sovint experimenten processos de degradació i, alhora, de gentrificació.

Eixamples

Edificats al voltant del centre històric durant els segles XIX i XX. Són espais residencials de classes mitjanes, amb tendència a convertir-se en zones de serveis i oficines.

Perifèries Urbanes

On es troben dos tipus diferenciats de zones:

• Zones suburbials o ciutats dormitori: Anomenades així per la seva manca de serveis. Mal planificades i habitades per classes baixes, es troben a prop dels centres industrials.
• Àrees suburbanes: Zones residencials de classe alta o mitjana tipus ciutat-jardí, de baixa densitat, ben planificades i amb bons serveis i comunicacions.

Anàlisi del Plànol de la Ciutat de Lleida

El plànol de Lleida mostra un nucli antic de traçat més compacte i irregular. En segon lloc, s'observa el posterior eixample successiu o creixement de la ciutat al seu voltant amb trames més ordenades i de forma radial-concèntrica. Finalment, hi ha els barris perifèrics o suburbans, on es poden apreciar també alguns polígons industrials.

Conceptes Clau en Urbanisme

Definicions de Sòl

• Sòl urbà: Teixit urbà preexistent, proveït d’aigua, llum, clavegueram, accés del trànsit rodat i edificis.
• Sòl urbanitzable: Terrenys que poden ser urbanitzats en un futur pròxim i, per tant, convertir-se en sòl urbà. Destinat a ser objecte de transformació per ser urbanitzat.
• Sòl no urbanitzable: No s’inclou en el sòl urbà ni urbanitzable per estar sotmès a algun règim especial de protecció (per valors paisatgístics, culturals, riscos naturals, etc.).

Definicions de Funcions Urbanes

• Funció administrativa i de serveis: S’acostuma a desenvolupar en el centre de la ciutat, normalment en el barri antic, però també en àrees de nova creació.
• Funció comercial: Està descentralitzada (no hi ha una zona concreta per a tota la ciutat) i els grans magatzems o hipermercats s'instal·len sovint a la perifèria per raons d’espai i accessibilitat.
• Funció residencial: Funció característica de la ciutat, que ocupa la major part del sòl urbà i que presenta una segregació espacial relacionada amb els diferents nivells de renda de la població.

Altres Conceptes

• CIUTAT: Població l'activitat principal de la qual és la indústria, el comerç o una altra activitat no relacionada amb el camp i l'explotació agrícola.
• CBD (Central Business District): Nom internacional amb el qual es coneix la zona administrativa, de negocis i serveis de la ciutat. El podem trobar a la part més cèntrica, en zones modernes de recent creació o als barris més antics. Són zones ben comunicades amb la resta de la ciutat.

Tipus d'Entramat Urbà: Vitòria

El tipus d’entramat que predomina a la ciutat de Vitòria és el radial o radiocèntric.