Guia de veus, textures i música del Renaixement

Resum

Aquest document repassa els tipus de veu i les agrupacions vocals, explica la textura homofònica i les formes musicals del cànon i el tema amb variacions. També presenta els gèneres profans del Renaixement (madrigal, villancet i chanson) i fa audicions guiades de tres obres d'aquell període.

Punts clau

Les veus blanques són soprano, mezzosoprano i contralt; les veus masculines són tenor, baríton i baix.
L'homofonia és una textura polifònica en què les veus tenen bàsicament el mateix ritme i la veu superior canta la melodia principal.
El cànon és una forma polifònica en què totes les veus canten la mateixa melodia començant una després de l'altra.
El tema amb variacions presenta un tema principal i després modificacions de melodia, ritme, tempo, harmonia o caràcter.
El Renaixement és el període dels segles XV-XVI, i la impremta és l'invent més important d'aquella època segons el document.
Els gèneres profans destacats són el madrigal (Itàlia), el villancet (Espanya) i la chanson francesa (França).

Posa't a prova

1. Tipus de veus i agrupacions vocals

Què és la veu?

La veu és l'instrument que permet comunicar desitjos, necessitats, opinions i emocions.

Veu natural: sorgeix sense un treball vocal previ.
Veu impostada: s’ha treballat la col·locació, la projecció i la potència.

Classificació de les veus

Ordenades d’agut a greu:

Veus blanques (femenines i infantils): soprano, mezzosoprano i contralt.
Veus masculines: tenor, baríton i baix.

2. Textura polifònica: l’homofonia

L’homofonia és una textura polifònica en la qual les diferents veus que intervenen tenen bàsicament el mateix ritme però notes diferents. Una de les veus, generalment la superior, canta la melodia principal i les altres se subordinen acompanyant-la i reforçant-la en tota la composició.

3. Formes musicals

El cànon: Forma musical polifònica en què totes les veus toquen o canten la mateixa melodia però començant una després de l’altra.
El tema amb variacions: Forma musical en què es presenta un tema principal i després modificacions d’aquest tema. Les modificacions poden ser de: melodia, ritme, tempo, harmonia i caràcter.

4. Termes i definicions

Cànon: Forma musical polifònica.
Escolania: Cor de nens o de veus blanques dividit en sopranos i contralts.
Cor simfònic: Format per 80 a 100 persones com a màxim.

5. El Renaixement

Període: segles XV-XVI.

6. La música profana del Renaixement

El madrigal: Itàlia.
El villancet: Espanya.
La Chanson francesa: França.

7. Quin invent va ser el més important al Renaixement?

La impremta.

8. Audicions

Audició 1: La Chanson francesa

Època: s. XV-XVI
Estil: renaixentista
Textura: polifònica
Forma: Chanson
Instrumentació: la veu humana
Gènere: vocal i profana
País d’origen: França

Audició 2: La música instrumental

Època: s. XV-XVI
Estil: renaixentista
Gènere: vocal, profana i instrumental
Forma: diferències (variació)
Instrument: clavicèmbal (corda polsada)
País d’origen: Regne de Castella i Aragó
Compositor: Antonio de Cabezón
Textura: polifònica

Audició 3: Instruments i característiques

Instruments: sacabutx, virginal i orgue portàtil.

Època: s. XV-XVI
Estil: renaixentista
Forma: ricercare
Gènere: instrumental
Textura: polifònica

Preguntes freqüents

Quina és la diferència entre veu natural i veu impostada?

La veu natural sorgeix sense un treball vocal previ. La veu impostada s'ha treballat amb la col·locació, la projecció i la potència.

Què és l'homofonia en la música renaixentista?

És una textura polifònica en què les veus tenen bàsicament el mateix ritme però notes diferents. La veu superior canta la melodia principal i la resta l'acompanya.

Què és un cànon musical?

És una forma polifònica en què totes les veus canten o toquen la mateixa melodia, començant cadascuna en un moment diferent.