Guillem de Berguedà: anàlisi d'un sirventès contra Ponç de Mataplana

Guillem de Berguedà i el Sirventès contra Ponç de Mataplana

El text a comentar són les dues primeres estrofes d’un poema de Guillem de Berguedà.

Guillem de Berguedà (1138-1192) fou un dels millors trobadors del segle XII i va destacar pel seu temperament agressiu, ja que va estar enemistat amb el rei, el bisbe i la majoria de nobles feudals amb qui tenia relacions de veïnatge. D’altra banda, és autor d’una trentena de poemes, entre els quals destaquen els sirventesos.

Durant els segles XII i XIII, es va estendre per totes les corts feudals d’Occitània, Catalunya i el nord d’Itàlia, la moda de compondre i cantar cançons d’amor (poesia d’amor cortès). El trobador n’escrivia la lletra i la música, i el joglar les interpretava públicament.

Tanmateix, la poesia trobadoresca també estava al servei de les lluites polítiques i socials. Quan un noble volia difamar un enemic, redactava un poema i, aprofitant la música d’alguna cançó coneguda, el feia cantar per castells i places. Aquests poemes rebien el nom de sirventesos.

El text que ens ocupa, per tant, és un fragment d’un sirventès, un poema de contingut polític i social on, en aquest cas, Guillem de Berguedà fa durs atacs a un dels seus enemics feudals, el noble Ponç de Mataplana, a qui s’adreça com a Marquès.

Anàlisi mètrica del poema

Per tal d’analitzar-lo mètricament, hem de recórrer a l’original, en occità, i, així, veiem que es tracta d’un poema compost de cinc estrofes de cinc versos amb una tornada de rima apariada. Tots els versos són heptasíl·labs (vers característic de la poesia popular catalana) i, per tant, d’art menor. Cada estrofa amb la tornada segueix l’esquema mètric aababbb.

Anàlisi del contingut

L’autor, a la primera estrofa, ens indica de qui parlarà i, de passada, a qui s’adreça, tot deixant clar que es tracta d’un enemic seu, i, a la segona i també a les restants, relata tot d’aspectes negatius de la vida quotidiana del Marquès.

Recursos literaris

Pel que fa als recursos emprats, i sempre basant-nos en l’original, només destacarem l’alteració de l’ordre sintàctic per tal d’aconseguir la rima volguda, els hipèrbatons: «q'es d'engan farsitz e ples» (5), en lloc de «q'es  farsitz e ples d'engan»; «on perdetz de las denz tres» (11), en lloc de «on perdetz tres de las denz», i, a la tornada, «A, Marques, Marques, Marques, d'engan etz farsitz e ples» (14-15), en lloc de l’ordre habitual, «A, Marques, Marques, Marques, etz farsitz e ples d'engan».

Tema i intenció de l'autor

El tema central del poema, com en tots els sirventesos, és la difamació d’un enemic i com a subtema podem destacar l’acusació que formula contra Ponç de Mataplana, a qui titlla de mentider i traïdor.

En aquest cas, la intenció de l’autor coincideix amb el tema i no és cap altra que la difamació i la ridiculització del noble Ponç de Mataplana.

Conclusió

En conclusió, l’autor acompleix amb escreix el seu objectiu, ja que aquest coincideix plenament amb el tema tractat, que ens és presentat a la primera estrofa, i que, per dur-lo a bon terme, empra la tècnica més adequada de les que té al seu abast en el moment en què escriu el poema: el sirventès, tècnica que, a més, domina a la perfecció.