Hidrografia, Recursos i Polítiques Hídriques a Espanya

Conques i Vessants Hidrogràfiques a Espanya

Les conques i vessants hidrogràfiques d'Espanya es divideixen principalment en tres grans àrees:

Vessant Cantàbric i Gallec

• Rius nombrosos, relativament cabalosos i regulars, amb un nivell constant gràcies a la regularitat de les precipitacions (clima marítim).
• Són rius curts, ja que neixen en muntanyes properes a la costa.
• Les seves aigües són generalment netes (com el Sella, Narcea, l'Aller, Esva, Navia i Sil), tot i que algunes estan contaminades (com el Nervión o el curs baix del Miño).

Vessant Atlàntic

• Comprèn conques hidrogràfiques més extenses.
• Els rius arrenquen molt a prop del Mediterrani, però per la inclinació de la Meseta, descarreguen a l'Atlàntic.
• El Tajo, per exemple, neix a 150 km del Mediterrani, però recorre 100 km i desemboca a l'Atlàntic, sent el riu més llarg de la península.
• Aquesta vessant es caracteritza per la sequera estival.

Vessant Mediterrani

Excepte el riu Ebre, aquesta vessant es caracteritza per:

• Conques petites amb desnivells acusats.
• Estius secs que provoquen estiatges.
• Pluges torrencials a la tardor que produeixen inundacions.

Zones Humides: Ecosistemes Vitals

Les zones humides són un dels ecosistemes més rics del món i es consideren vitals per a la supervivència humana.

Dels seus terrenys inundats s'obtenen aliments, aigua potable, materials de construcció i una gran biodiversitat. La seva existència és amenaçada pel canvi climàtic, la contaminació i l'ús dels seus terrenys per a la construcció.

Recursos Energètics i Minerals a Espanya

Recursos Energètics

L'obtenció d'energia a Espanya es basa en:

• L'explotació de jaciments carbonífers, aprofitada per a centrals tèrmiques situades a peu de mina (com Fígols fins al 1991).
• La importació d'hidrocarburs.
• L'aprofitament de recursos hidroelèctrics.
• L'explotació de minerals radioactius (per a centrals nuclears).
• Les energies alternatives (eòlica, biomassa o solar).

Les centrals nuclears d'Ascó I i Vandellòs generen una producció massiva d'energia, però estan envoltades de polèmica.

Energia Hidroelèctrica

Aprofita els salts d'aigua d'embassaments als cursos de la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana i el Ter, així com la potència del riu Ebre.

L'electricitat suposa el 20% del consum d'energia total. El 80% restant es destina al transport, la calefacció i el condicionament d'habitatges i espais comercials. Les energies renovables alternatives van guanyant pes.

Recursos Minerals

Minerals No Metàl·lics

La potassa i la sal gemma han perdut pes, i s'han tancat mines. Encara s'ha de fer front al problema de la salinització dels aqüífers i els residus generats.

Roques Industrials

Sobresurt l'extracció d'àrids naturals, roca calcària i argiles, amb una producció creixent en paral·lel a les èpoques de prosperitat del sector de la construcció.

Polítiques Hídriques a Espanya

A continuació, es detallen els mètodes orientats a obtenir i gestionar l'aigua:

1. Política de Transvasaments

Aquesta política s'aplica davant la desigual distribució dels recursos hídrics i implica:

• Derivar aigua d'un riu a un altre.
• Les obres hidràuliques (enginyeria i bombeig) són molt costoses i es perd aigua a causa de l'evaporació.
• La cessió de cabals d'un riu produeix canvis als aqüífers, limitacions per ampliar l'ús de l'aigua a les conques fluvials d'origen i alteracions en l'aportació de sediments.

2. Dessalinització de l'Aigua

Aquesta política busca satisfer la demanda de les àrees deficitàries mitjançant la instal·lació de plantes dessalinitzadores.

• És una solució cara i el seu funcionament consumeix molta energia, tot i que es fan progressos per millorar-ho.
• L'aigua obtinguda és de bona qualitat.
• Es troba a les Canàries i Almeria, i se n'estan construint més a la costa mediterrània.

3. Recuperació dels Aqüífers

Les aigües subterrànies són explotades mitjançant la perforació de pous i el bombeig d'aigua. Aquest aprofitament ha estat molt intens per regar hortes i terres sense cap altre recurs hídric.

Això provoca la disminució del nivell dels aqüífers i la dessecació total o parcial d'àrees lacustres i palustres. Les àrees litorals presenten un risc més greu: la salinització de l'aigua dels aqüífers.

Per extreure aigua dolça cal perforar fins a 600 metres de profunditat, a causa del creixement de la urbanització de la costa mediterrània i l'agricultura i la ramaderia intensives. També hi ha el problema de la filtració de productes que corrompen l'aigua. Per solucionar-ho, s'injecta aigua per recarregar els aqüífers i es depuren les aigües que contenen.

4. Plans de Sanejament dels Rius

La seva finalitat és reduir el deteriorament progressiu de la qualitat de l'aigua i assolir un bon estat ecològic (un estadi en què les lleres tenen la capacitat de generar vida).

Comporten un control més gran sobre els abocaments industrials i urbans, així com la instal·lació de col·lectors i plantes depuradores d'aigua per convertir els rius claveguera en rius d'aigua neta.