La Història d'Al-Andalus: Conquesta i Govern
L'any 771, Roderic i l'altre rei sofrien una guerra civil. L'altre va demanar ajuda als musulmans que dominaven el nord d'Àfrica. El governador Musa i el general Tariq creuaren l'estret de Gibraltar per ajudar-lo. Van derrotar a Roderic, però no es van anar de la península. En 4 anys, van arrasar la major part de la península, ja que hi van trobar poca oposició. La noblesa visigoda estava desunida. Els musulmans van conquerir tota la península, però es van anar prontament del nord perquè el clima era massa fred. Van anomenar Al-Andalus a les terres que ocupaven i tenien poder. Al-Andalus era governada per un emir o governador dependent del califat de Damasc, i Còrdova va ser la capital d'Al-Andalus.
L'emirat independent, l'any 750, els abbàssides aconseguiren el poder de l'islam i la família omeia va ser assassinada. Només un dels seus quedava, Abd-al-Rahman. Aquest va escapar i va arribar a la península ibèrica, i es va instal·lar en el poder l'any 756. Es va proclamar emir de Còrdova amb el nom d'Abd-Rahman I. Tenia el títol d'emir independent i no obeïa al califa, tot i que continuaven coneixent la seva autoritat religiosa. Els primers temps d'Al-Andalus van ser turbulents; els emirs van haver de fer front a les incursions militars dels francs i dels cristians que es refugiaren al nord. També hi hagueren revoltes internes.