Història de l'Art Grec: Escultura, Ceràmica i Mosaic

Art i humanitats8 de nov. 20253,88 KB

Escultura Grega: Materials i Tipus

Els materials més emprats són el bronze i el marbre. També fan servir pedres, or, fusta i ivori (utilitzat sobretot per decorar).

Relleu: Més decoratiu. S'utilitza principalment als frisos i als timpans dels frontons.
Exempta: Escultures de perspectiva multifocal. Busca sempre el respecte de les proporcions (fins al període hel·lenístic).

La figura humana n'és el tema principal.
L'ideal de bellesa i el cànon amb les proporcions humanes (7 caps, segons Policlet) es converteixen en els temes més representatius.
Recerca de l'equilibri compositiu.
Representen déus, guerres i vencedors de certàmens esportius.
Policromia (encara que no s'ha conservat).
Materials més emprats: marbre, pedra i bronze. (Fins a Policlet, van treballar molt amb bronze, i a nosaltres ens han arribat còpies romanes, fetes en marbre).

Període Geomètric: Petites figures de caràcter religiós o votiu. Eren de marfil, terracota o cera.
Període Arcaic (S. VII - VI a.C.)
Obres destacades: Kourós, Koré, Efeb de Critios, Dama d'Auxerre, Moscòfor, Esfinx.
És molt hieràtic, predomina la frontalitat i la rigidesa. Una cama més avançada, braços enganxats al cos (en el cas del Kourós, un braç aixecat), policromia (perduda), somriure i ulls ametllats.
Període Clàssic (S. V - IV a.C.)
Obres destacades: Diadumen i Dorífor (Policlet), Discòbol (Miró), Hermes (Praxíteles, ja de transició cap a l'hel·lenístic).
Perd la frontalitat, evita la simetria i el hieratisme. Es busca el cànon de bellesa (7 caps). Vol copsar el moviment (Discòbol). S'utilitza el marbre i el bronze. Expressió de serenor (ethos). Braços separats del cos i es juga amb la flexibilitat anatòmica.
Període Hel·lenístic (S. III - I a.C.)
Obres destacades: Laocoont i els seus fills, Nen de l'espina, Gàlata ferit, Victòria de Samotràcia, Brau Farnese.
Trenca amb la simetria clàssica. Es passa de l'ethos al pathos (expressió d'una intensitat extrema dels sentiments). Preocupació per mostrar el moviment i el dinamisme de les figures. S'afegeixen temes anecdòtics (Nen de l'espina). Es comencen a fer grups escultòrics (Laocoont, Brau Farnese). Influència de l'art asiàtic: es vol plasmar la grandiositat.

La ceràmica grega passa per tres etapes principals:

Àmfores i cràters amb figures geomètriques. A partir del segle VIII a.C. comença a aparèixer la figura humana esquematitzada.

Es subdivideix en dos períodes:

Ceràmica de figures negres: Sobre fons vermell. Recrea escenes mitològiques (sovint d'Homer).
Ceràmica de figures vermelles: Sobre fons negre. Recrea escenes més quotidianes.

Encara predominen les figures vermelles sobre fons negre. Les figures són més grans i augmenta la complexitat de les escenes narrades.

Trobem dos tipus principals de mosaic:

Mosaic de còdols: Fet amb pedres naturals (sovint de rius o platges). És el tipus més antic.
Mosaic de tessel·les: Fet amb pedres molt petites, de diferents colors, tallades amb més o menys regularitat. Va substituir a poc a poc el mosaic de còdols. Si les pedres són molt petites, es parla d'opus vermiculatum (que significa "cuc").