Història de l'Art Grec: Períodes Clàssic, Hel·lenístic i Arcaic
Període Hel·lenístic: Origen i Expansió Cultural
Aquest període se situa després de la mort sobtada d’Alexandre el Gran l’any 323 a.C., un esdeveniment que va fragmentar l’imperi macedoni en diversos regnes. Aquí començava el període hel·lenístic, marcat pel trasllat de la cultura grega cap a Orient.
En aquesta època, van prosperar noves ciutats i centres de difusió de saviesa, com ara Pèrgam, Alexandria o Rodes. Cal destacar que Atenes va continuar sent considerada el centre de la cultura, però va compartir protagonisme amb les escoles citades. La influència grega va perdurar fins a l’últim terç del segle I a.C., moment en què Roma va aconseguir el domini del Mediterrani i va absorbir gran part de la cultura grega.
El Període Clàssic: Esplendor, Art i Antropocentrisme
Aquest període pertany a la primera meitat del segle V a.C., i és considerat l’etapa de més esplendor grec. D’aquest període destaquen dos fets fonamentals: el govern de Pèricles i les Guerres del Peloponès.
Malgrat el jurament dels grecs de no reconstruir els monuments destruïts pels perses, Pèricles, després de signar la pau, va decidir restaurar els edificis públics i els temples d’Atenes.
El Partenó va ser l’edifici més emblemàtic d’aquest pla de restauració, juntament amb l’Erectèon, l’últim dels temples construïts amb Pèricles ja mort i en plena Guerra del Peloponès. El període clàssic és fruit d’una nova corrent de pensament: l’antropocentrisme.
Període Arcaic: Orígens de l'Art i les Polis Gregues
Aquesta obra se situa al període arcaic, aproximadament l'any 500 a.C.
El període arcaic va abastar un temps de 300 anys. El contacte amb les escultures egípcies i mesopotàmiques va provocar l'eclosió de l'arquitectura i l'escultura grega, que va establir les bases de l'art hel·lènic. Aquest art va començar a fixar-se en les tipologies dels temples i les bases dels ordres arquitectònics.
Les ciutats, anomenades polis, tenien una autoritat política i moral pròpia, amb formes de govern diferents, lleis i exèrcit. Cap al 500 a.C., Esparta era una monarquia, Corint una oligarquia comercial i Atenes una democràcia constitucional. Totes elles, però, se sentien part d’una mateixa civilització: l’Hèl·lade.
Període Postclàssic: Crisi i Transició a l'Hel·lenisme
Aquest període se situa en el 343 a.C., a finals del període clàssic i en la transició cap a l'hel·lenístic.
Al segle IV a.C., Atenes va perdre l'hegemonia política a causa de les Guerres del Peloponès. Això va generar una crisi que es va reflectir en l'art, ja que va perdre la serenitat típica del període clàssic. Atenes es va veure immersa en conflictes bèl·lics liderats per Alexandre el Gran. Cal afegir que la pèrdua de poder polític d'Atenes no va suposar en absolut la pèrdua de poder.