Història de Catalunya: Crisi de 1909 i Autonomia Administrativa

La Setmana Tràgica de Barcelona

Causes

Des de l'any 1906, amb la Conferència d'Algesires, i posteriorment, amb el Tractat hispanofrancès (1912), es va establir un protectorat hispanofrancès al Marroc, tocant a Espanya la zona del Rif. El 1909, els exèrcits espanyols van aconseguir una important victòria a Barranco del Lobo, que va obligar el govern espanyol a enviar els reservistes.

Desenvolupament

El 18 de juliol, les tropes que havien d'embarcar de Barcelona cap al Marroc es van negar, i immediatament es va crear un comitè de vaga format per anarquistes, lerrouxistes i socialistes. Durant una setmana, hi va haver importants revoltes, i el govern va declarar l'estat de guerra.

Conseqüències

• Repressió: Destaca l'execució de l'anarquista Ferrer i Guàrdia, fundador de l'Escola Moderna.
• Caiguda del govern de Maura deguda a l'onada de protestes. (Maura no!!)
• Pèrdua de força a Catalunya dels lerrouxistes i arrelament de l'anarquisme entre els treballadors.
• Desaparició de Solidaritat Catalana i pèrdua d'influència de la Lliga Regionalista.

La Mancomunitat de Catalunya

1. Antecedents

Ja l'any 1907, quan Prat de la Riba va ser escollit president de la Diputació de Barcelona, va fer el primer intent per unir totes les diputacions. Quatre anys després, es va enviar a Canalejas un projecte de Mancomunitat, però l'assassinat del president del govern va fer que les forces anticatalanistes de les Corts bloquegessin el projecte. Tot i així, el 1913, el govern conservador de Dato va publicar un decret que autoritzava les diputacions provincials a mancomunar-se amb finalitats administratives.

2. Constitució i Obra de Govern

La Mancomunitat es va constituir el 1914, amb majoria de la Lliga Regionalista i amb la presidència de Prat de la Riba. Les seves funcions van tenir bàsicament dues direccions:

• Serveis públics i administratius, sobretot una millora de la xarxa viària catalana.
• Cultura i ensenyament: L'Institut d'Estudis Catalans va demanar a Pompeu Fabra una revisió ortogràfica de la llengua, que va culminar el 1932 amb el Diccionari General; es va crear la Junta de Museus i el Servei de Conservació i Catalogació de Monuments; es va impulsar una renovació pedagògica amb el mètode Montessori, es va crear l'Escola Industrial, l'Escola del Treball i l'Escola de l'Administració Local.