Història de Catalunya i Espanya (1833-1936): Restauració, Catalanisme i Segona República

Restauració borbònica (1875-1902)

La Restauració s'inicia el 1875 amb la proclamació d'Alfons XII, pel Manifest de Sandhurst. Es va instaurar un nou règim, promogut pels conservadors i pels militars, dissenyat per Cánovas del Castillo.

• 1876: Constitució.
• Bipartidisme dinàstic: alternança entre els conservadors de Cánovas i els liberals de Sagasta.
• 1885: mort d'Alfons XII i Pacte del Pardo.
• Crisi d'Ultramar: Pau de Zanjón (1878).
• 1895: esclat de la guerra a Cuba, amb el Grito de Baire de José Martí (la guerra durà del 1868 al 1878 en la primera fase).
• 1898: hundiment dels cuirassats Maine i Vizcaya i pèrdua de les colònies. Pau de París.

Consolidació del catalanisme (1833-1902)

1. Renaixença (c. 1830): reivindica l'ús públic i literari del català.
2. Catalanisme polític (Valentí Almirall): demana l'autogovern. El 1880 Almirall convoca el primer congrés catalanista; el 1882 es funda el Centre Català; el 1883 se celebra el segon congrés, que demana ajuda a altres partits catalans.
3. 1885: Memorial de Greuges.
4. Lliga Catalanista (1887): fracàs del Centre Català. El 1888 presenta un primer missatge a la reina en què demana autonomia; el 1889 reclama la defensa del Codi Civil.
5. Unió Catalanista (1891): redacció de les Bases de Manresa (1892).
6. Lliga Regionalista (25/04/1901): fusió del Centre Nacional Català i la Unió Catalanista. Prat de la Riba es dedica a l'organització interna i Cambó a l'acció a Madrid.

Fallida Restauració (1902-1931)

1. Govern de Silvela: tancament de caixes com a protesta fiscal (no pagar contribucions).
2. Regeneracionisme: corrent ideològic del segle XX que proposa reformar la política, l'economia i la societat, defensat per Maura i Canalejas.
3. Fets del Cu-Cut (1905) i Llei de Jurisdiccions (Tívoli): reacció de l'exèrcit davant les crítiques catalanistes i solidaritat catalana.
4. Guerra del Marroc: Conferència de Berlín (1885), Algesires, Rif.
5. Anarcosindicalisme: fundació de la CNT el 1910. Magnicidi de Canalejas (1912). Repressió i prohibició el 1923.
6. Mancomunitat de Catalunya (1914): projecte de govern impulsat per Cambó des de la Lliga. El 1913 és aprovada per la Diputació. El primer president fou Prat de la Riba (1914-1917) i el segon Josep Puig i Cadafalch (1917-1924). Va ser desmantellada per Primo de Rivera el 1925.
7. Impacte de la Guerra Mundial: triple crisi (política, social i econòmica).
8. Vaga de La Canadenca (1919): conflicte a La Canadenca (Barcelona Traction, Light and Power); els treballadors demanen ajuda a la CNT.
9. Desastre d'Annual (1921): informe Picasso sobre la desfeta (Silvestre, Abd el-Krim).
10. Pistolerisme: enfrontament entre el Sindicat Lliure (patronal) i els sicaris; mort de Salvador Seguí; Los Solidarios.
11. Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930): militar (1923-1925) i civil (1925-1930). Relleu per Berenguer.
12. 1930: Pacte de Sant Sebastià i dictablanda de Berenguer i Aznar. Primer govern republicà; comitè revolucionari; insurrecció de Jaca.

La Segona República Espanyola (1931-1936)

1. Proclamació de la República: victòria dels republicans en les eleccions municipals del Pacte de Sant Sebastià, amb l'objectiu d'expulsar el rei després de la insurrecció de Jaca. El 13 d'abril es proclama la República a Eibar, i el 14 a València i Barcelona. A Catalunya guanya Esquerra Republicana (Macià i Companys), que proclama la República Catalana.
2. Problema català: la proclamació de la república catalana no fa gràcia a Niceto Alcalá-Zamora, que envia tres ministres per suspendre-la i restablir la Generalitat, presidida per Macià. L'Estatut de Núria (setembre de 1932) és aprovat per 58 vots a favor i 18 en contra. Macià mor el 1933 i Companys li succeeix.
3. Eleccions de 1933: guanya la dreta.
4. Primer bienni (1931-1933): reformes agrària, eclesiàstica, militar i educativa.
5. Sanjurjada (1932): intent de cop d'estat del general Sanjurjo.
6. Bienni negre (1933-1935): guanyen Lerroux i la CEDA. Fets d'octubre de 1934: vaga general del PSOE i la UGT i revolta minera a Astúries. El Parlament català aprova la llei de contractes de conreu; el Tribunal Constitucional l'anul·la. Companys, enfadat, proclama l'Estat català dins la República federal espanyola i és empresonat.
7. Front Popular (1936): coalició de les esquerres enfront del bloc nacional de les dretes. A les eleccions de febrer de 1936 les esquerres guanyen amb el 48% dels vots; es restableix l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i la llei de contractes de conreu.