Història de Catalunya i Espanya: 1909-1939
La Setmana Tràgica (1909)
Conferència d'Algesires (1906): Guerra pel coure, el plom, la plata i l'argent. Els rifenys (nord-est del Marroc) s'enfronten a la Sociedad Española de las Minas del Rif (perden).
Reservistes: Un cop acaben el servei militar, esdevenen obrers i camperols que són enviats a la guerra del Marroc.
Lerroux: El juliol de 1909, la classe obrera convoca una vaga general i es munten barricades. L'Estat declara l'estat de guerra i Barcelona es crema.
Mancomunitat de Catalunya (1914-1923)
Diputacions: Institucions que representen les províncies.
Mancomunitat: Unió de les quatre diputacions catalanes amb una finalitat administrativa i de descentralització. Es basa en la Llei de Mancomunitats de 1913 per a la recuperació del poder polític, sota la presidència d'Enric Prat de la Riba (1914).
- Obra pública: Infraestructures i carreteres.
- Àmbit educatiu i cultural: Creació d'escoles.
- Àmbit social: Ajudes econòmiques.
Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)
Es produeix un cop d'estat no violent amb el suport de molta gent (la Lliga Regionalista i el rei Alfons XIII, mantenint la monarquia).
Motius de la crisi
- Separatisme: Propaganda descarada.
- Comunisme: Propaganda impune.
- Crisi del Marroc: Motius socials (econòmics), polítics i militars.
Àmbit social (1918)
El sindicat anarquista majoritari és la CNT. Tot i que oficialment renuncia a la violència, apareix Solidarios, un grup de la CNT no pacífic que posa bombes i mata propietaris de fàbriques, els quals persegueixen els obrers. Barcelona es coneix com la "ciutat de les bombes", amb un balanç de 500 morts.
Àmbit militar (1918-1923)
Conflicte creat pels rifenys, similar a la Setmana Tràgica. El 1921 es tornen a revoltar; moren 10.000 soldats espanyols. El general Silvestre n'era l'encarregat. L'expedient Picasso revela el desastre de l'exèrcit espanyol.
Àmbit polític
L'Informe Picasso es manté privat. Abans de ser publicat, Primo de Rivera fa el cop d'estat. Catalunya demana l'autonomia política com a pas previ a la independència; és un moviment pacífic, però contra el poble. Alfons XIII i els partits polítics hi estan a favor.
Fi de la Dictadura (1930)
Es caracteritza per reprimir la classe obrera i Catalunya: supressió de partits, dissolució de la Mancomunitat, persecució del català i prohibició de la democràcia.
La Guerra Civil (1936-1939)
Manuel Azaña lidera les forces d'esquerres a Madrid.
- Por al comunisme: Es realitzen reformes educatives, militars, religioses, polítiques i econòmiques.
- 1933: Les dretes guanyen i apliquen la contrareforma.
- 1936: Les dretes i les esquerres s'uneixen en blocs; guanyen les esquerres (Azaña) i tornen les reformes.
- Conflicte polític català: Els militars intervenen per evitar la independència de Catalunya.
Recuperació de les reformes
El fracàs del cop d'estat desemboca en la guerra. El 85% d'Espanya està contra la República, buscant un model de sistema polític autoritari que defensi el sistema capitalista, conservador, unitarista i antireformista. La classe obrera rep armes el 20 de juliol de 1936.