Història de la Codificació Il·lustrada a Espanya: Intents Fallits
Codis Il·lustrats Europeus i Intents de Codificació a Espanya
La codificació il·lustrada no es va materialitzar a Espanya; no va triomfar. Es va intentar dur a terme com en els demés països europeus, però a Espanya va fracassar. Espanya es va tancar en sec per la Contrareforma, per la qual cosa la doctrina espanyola és pobra, excepte en els territoris forals.
Què és un Codi Il·lustrat?
Un codi, des de la perspectiva material o formal, no és més que una nova forma de reunir informació; és un bloc compacte de fulls que ve a substituir tota la doctrina desordenada.
Principis Jurídics de la Il·lustració
La Il·lustració duu a terme la redacció d'uns nous textos legals sense allunyar-se dels principis jurídics de l'absolutisme, creant-se la monarquia il·lustrada absoluta i partint del principi de concentració de poders. Es parteix d'un sistema jurídic feudo-senyorial amb una propietat compartida pel senyor i els vassalls; trobem l'amortització dels béns i la vinculació dels béns familiars a partir dels majorats.
Intents de Codificació a Espanya
Hi va haver tres intents de codificació a Espanya:
1. Pablo de Mora y Jaraba (1748)
La seva obra, "Los errores del derecho civil y abusos de los jurisperitos" (dret comú), proposava un codi teòric-pràctic (dret nacional, propi, reial), resum i diccionari. El dret comú no estava vigent, però s'aplicava, per la qual cosa era un abús. Mora y Jaraba parlava de la necessària reforma de la universitat, en concret de la de lleis i cànons, i del seu pla d'estudis, per introduir el dret propi.
2. Marquès de la Ensenada (1751)
Per ordre de Ferran VI, el Marquès de la Ensenada va encarregar la creació d'un codi, delegant aquesta tasca a Agustín de Ordeñana, qui va enviar un alumne a Alemanya. Com que no va aconseguir realitzar la tasca, la va delegar en Gregori Maians. D'haver-se aprovat, hauria estat un codi il·lustrat, ja que no s'acceptava el dret natural enfront del dret romà; no es volia deixar aquest de banda. Les universitats, autònomes i romanocanonistes, s'hi van oposar, així com els col·legis majors i el rei, a qui li eren més favorables i còmodes les recopilacions.
3. Manuel de Lardizábal (1776)
Per ordre de Carles III, davant de la frustració de la codificació il·lustrada unitària, es va intentar fer un codi il·lustrat parcial. Es va optar primer per l'ús del dret penal, ja que el dret romà no el tractava tant i la doctrina no era tan abundant (sense contradiccions internes). També perquè havia arrelat la mentalitat de la reforma del codi penal per a rehumanitzar-lo; Beccaria i Filangieri proposaven una funció reeducativa a més de penal. Per altra banda, no hi havia tanta oposició interna i hi havia hagut la seva desaparició foral amb els Decrets de Nova Planta, per la qual cosa, davant de la diversificació del dret civil, ja trobem una unificació del dret penal. Ràpidament, el 1789, esdevé la Revolució Francesa, per la qual cosa es paralitzen tots els intents reformistes. Això provoca que s'insisteixi en la tècnica recopiladora, creant-se el 1805 un gran codi.