Història i conceptes clau de l'evolució biològica
La teoria fixista
La teoria fixista defensava que els éssers vius havien estat creats tal com es mostren actualment i que no havia existit cap evolució. Carl von Linné considerava com a vertadera la teoria fixista. Els creacionistes defensaven que els organismes havien aparegut sobre la Terra en el procés de la creació i que els fòssils són les restes d'organismes que van desaparèixer amb el gran diluvi.
Lamarckisme
Segons Lamarck, després de l'aparició, els éssers vius tendeixen a millorar les seves capacitats i aquestes millores són heretades pels descendents; això s'anomena herència dels caràcters adquirits. La seva teoria no va ser mai acceptada, però va ser el primer a plantejar l'existència de l'evolució en una teoria.
Darwinisme
Per a Darwin, els motors de l'evolució eren la variabilitat natural que presenten les poblacions i la selecció natural que efectua l'ambient.
Neodarwinisme (Teoria sintètica de l'evolució)
Explica que l'evolució és el resultat de:
- Petites mutacions en els individus.
- La recombinació gènica que es dona durant el procés de meiosi.
- La selecció natural.
- L'aïllament.
Les mutacions fan variar la freqüència dels al·lels presents per a un caràcter, de la mateixa manera que ho poden fer l'arribada de nous individus a la població o la marxa d'individus d'aquesta.
Tipus de selecció natural
- Selecció natural estabilitzadora: és aquella que dona com a resultat una menor variabilitat en al·lels d'un caràcter.
- Selecció natural direccional: afavoreix un dels al·lels menys abundants del caràcter.
La teoria neodarwinista es basa en la creença que les mutacions que es produeixen provoquen petits canvis que, acumulats, modifiquen gradualment les característiques d'una població; per això també es diu gradualisme. El model gradualista explica sense problemes la microevolució (l'evolució que dona lloc a l'aparició d'una espècie), però no resulta satisfactori quan es planteja l'aparició dels tàxons més generals (macroevolució).
La deriva gènica
És el canvi a l'atzar en l'abundància relativa d'uns al·lels que es dona com a conseqüència dels processos de formació dels gàmetes.
L'evolució dels éssers vius
- Coacervat: les molècules van quedar atrapades dintre de micel·les formant una estructura.
- Ribozim: entre les molècules que es trobaven dintre dels coacervats hi havia unes cadenes d'ARN que realitzen la doble funció de catalitzadors (enzims) i del material genètic (àcids nucleics); això és un ribozim.