Antic Règim: Societat europea entre els segles XVI i XVIII, derivada de la societat feudal de l'Edat Mitjana; nom donat pels revolucionaris francesos.
Taylorisme: Fabricació en cadena d'automòbils utilitaris, cadena de muntatge ideada per Taylor.
Il·lustració: Moviment cultural nascut a França i divulgat per Europa que critica la societat del seu temps basant-se en la ciència i la raó, proposant una nova organització social, política i econòmica.
Societat estamental: Grups socials definits per un estatut jurídic (clergat, noblesa i tercer estat). Els privilegiats són la noblesa i el clergat; els no privilegiats són el tercer estat, la majoria de la població.
Monarquia absoluta: El rei assumeix tots els poders de l'Estat (monarquia de dret diví). Els poders estan limitats només pel predomini de l'Església i els furs de cada grup.
Despotisme il·lustrat: Sobirans que, sense renunciar a l'absolutisme, intenten dur a la pràctica reformes il·lustrades (ex: Carles III d'Espanya, Maria Teresa d'Àustria, Frederic de Prússia).
Proteccionisme: Imposició de barreres aranzelàries a les importacions per afavorir la indústria nacional.
Lliure canvi: Eliminació o disminució de barreres aranzelàries entre països per fomentar el lliure comerç.
Trust: Fusió de diverses empreses del mateix sector en una de nova.
Càrtel: Associació d'empreses que, sense fusionar-se, treballen juntes per eliminar la competència.
Hòlding: Societat financera que posseeix capital en diverses empreses.
Monopoli: Una empresa controla la totalitat de la fabricació o distribució d'un producte.
New Deal: Projecte del president Roosevelt per resoldre la crisi econòmica basant-se en la teoria de Keynes.
Moviment obrer i pensament social
Luddisme: Moviment nascut a Anglaterra on els treballadors protestaven contra els baixos salaris i la introducció de màquines.
Socialisme utòpic: Propugna models ideals de societat basats en la cooperació i la solidaritat.
Sindicalisme: Primeres organitzacions obreres (societats de socors mutu) per assistir en cas de malaltia o atur i organitzar vagues.
Cartisme: Moviment reformista que aspirava a la representació obrera al Parlament, demanant sufragi universal masculí.
Marxisme: Teoria de Karl Marx (1848) que preveu la revolució de la classe treballadora i la dictadura del proletariat per arribar a una societat sense classes.
Anarquisme: Corrent liderat per Bakunin que propugna la revolució dels oprimits i la destrucció de l'Estat.
NEP: Nova Política Econòmica a l'URSS.
Fisiocràcia: Teoria de Quesnay que considera l'agricultura com la font principal de riquesa d'un estat.
Revolucions liberals
1820-1829: Intents revolucionaris a Espanya, Portugal, Nàpols i el Piemont.
1829-1839: Desaparició de l'absolutisme en diversos països europeus i instauració de règims liberals conservadors.
1848: Cau la monarquia de Lluís Felip a França. S'instaura un govern democràtic que acaba amb l'elecció de Lluís Napoleó com a emperador.
Internacionals obreres
Primera Internacional (1864): Londres. Objectiu: alliberament de la classe obrera i millora de condicions laborals.
Segona Internacional (1889): París. Agrupava partits socialistes; va establir l'1 de Maig com a símbol.
Tercera Internacional (1917): Seguidora de les directrius de Moscou, va donar lloc als partits comunistes.
Revolució Francesa: Etapes
Estats Generals (1788-89): Descontentament del tercer estat.
Assemblea Nacional: El poble busca una nova constitució.
Assemblea Nacional Constituent: Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà (1791).
Fi de la monarquia.
La Convenció Nacional: Etapa dels girondins (moderats) i jacobins (radicals, època del Terror amb Robespierre).
Directori: Govern de 5 membres (1795-99).
Cop d'estat de Napoleó: Es proclama emperador.
Congrés de Viena (1814-15): Intent de restaurar l'absolutisme.
Comparativa: Revolucions Industrials
Característica
Primera Revolució
Segona Revolució
Fonts d'energia
Carbó, vapor
Electricitat, petroli
Sectors
Cotó, metal·lúrgia
Acer, química
Innovacions
Màquina de vapor
Motor d'explosió, ràdio
Anys
1760-1830
1870-1914
Causes de la Primera Guerra Mundial
Rivalitats colonials i territorials (Balcans).
Cursa armamentista i sistema d'aliances.
Detonant: Atemptat de Sarajevo (assassinat de l'hereu austrohongarès).
Conseqüències de la Segona Guerra Mundial
Humanes: Desplaçaments massius de població.
Econòmiques: Destrucció d'infraestructures i teixit productiu.
Polítiques: Inici de la Guerra Freda i domini soviètic a l'Est d'Europa.
