Història del Catalanisme Polític i Cultural (1833-1901)
El Catalanisme (1833-1901)
El catalanisme busca reactivar la llengua catalana. És un moviment nacionalista que defensa una identitat pròpia (nació: comunitat de persones unides per trets comuns).
El Romanticisme i l'origen del Catalanisme
El *Romanticisme* (moviment cultural, contra la Il·lustració i Napoleó) va ser una reacció contra els canvis i la modernitat. Prioritzava els sentiments sobre la raó i reivindicava la llengua, les tradicions i la identitat. Per això sorgeixen els moviments nacionalistes. El catalanisme cultural es va iniciar com una reivindicació cultural i política.
La Renaixença: Recuperació Cultural
La *Renaixença* va ser un moviment cultural que buscava recuperar la llengua, la història i la cultura de Catalunya. Es divideix en:
- ***Renaixença Literària:*** Conservadora. Volien tornar al segle d'or català (Jaume I, Ausiàs March...). Eren intel·lectuals amb una visió nostàlgica del passat idealitzat.
- ***Renaixença Popular:*** Buscava recuperar el català i el passat gloriós, però respectant els interessos del poble.
Moviments Anticentralistes i Conflictes
Espanya es definia com un estat liberal, i van sorgir revoltes populars per motius econòmics, socials i higiènics. Es van destruir els *furs* (lleis pròpies). Els carlins van provocar tres guerres civils.
El Memorial de Greuges (1855)
Aquest document presentava diverses reivindicacions:
- **Política:** Reclamació d'autogovern i institucions polítiques pròpies.
- **Cultural:** Reivindicació del reconeixement.
- **Jurídica:** Defensa del dret civil català i la igualtat davant la llei.
- **Econòmica:** Demanda de proteccionisme.
A partir d'aquí sorgeix la divisió comarcal, fruit del desacord amb el centralisme espanyol (que afectava Catalunya i beneficiava França).
L'Evolució Política i el Conservadorisme
El ***Projecte d'Almirall*** buscava la unitat sense importar classes ni ideologies, però va fracassar. A partir d'aquest moment, el catalanisme va ser liderat pels conservadors.El 1888 es va iniciar la campanya pel dret civil català, en contra del Codi Penal i Civil de Madrid. Gràcies a aquesta campanya es va crear la *Lliga de Catalunya* (associació conservadora).El *Missatge a la Reina Regent* (1888) reclamava:
- Autonomia i autogovern.
- Ensenyament en català.
- Reconeixement de la nació catalana.
Ideologies i Formació de la Unió Catalanista
Les ideologies principals eren el nacionalisme (basat en la tradició) i el carlisme (intent de mantenir les tradicions que fixen la identitat).El ***Vigatanisme*** (Vic, bressol de Catalunya i la seva cultura, societat agrària i catòlica) va ser un sector clau. Aquests grups van crear una federació que va formar la *Unió Catalanista* el 1891.
Les Bases de Manresa (1892)
Les *Bases de Manresa* (1892) no eren una estratègia política, sinó una reclamació d'autogovern per a Catalunya. Eren tan conservadores que:
- No eren liberals.
- No reconeixien el ciutadà com a subjecte polític de drets.
- No reclamaven la sobirania nacional.
Cap a la Lliga Regionalista (1900-1901)
El 1900 es crea el ***Centre Nacional Català***. La Unió Catalanista impulsa un projecte d'autogovern i vol un Parlament català. D'ideologia conservadora, per arribar a les masses, creen el diari *La Veu de Catalunya*, que representa els conservadors durant tot el període del catalanisme.La unió de la *Unió Regionalista* (després del desastre del Tancament de Caixes) i el Centre Nacional Català va donar lloc a la ***Lliga Regionalista***.La Lliga Regionalista va ser un projecte polític que va saber dirigir-se a les masses, reclamava autonomia per a Catalunya i estava dirigida per la burgesia industrial. Bartomeu Robert en va ser el president honorífic.
Líders i Context Social
Els líders principals van ser:
- ***Francesc Cambó:*** Amb un discurs refinat i culte, gran astúcia política i modernitzador tecnològic.
- ***Prat de la Riba:*** Conservador, dirigia *La Veu de Catalunya*. Tota la política passava per ell.
El context social estava marcat per la *Industrialització*, el creixement de la burgesia i l'arribada d'estrangers.